No hi ha cap dubte que Joaquín José Cervino i Ferrero és una figura cabdal en la història dels Moros i Cristians, no debades és l’autor de les reconegudes ambaixades, uns textos literaris únics per la seua qualitat. És cert que l’il·lustre magistrat va considerar Ontinyent com a pàtria nadiua, tot i que va nàixer a Tortosa el 18 de maig de 1817 i que als 27  anys va partir a Madrid per a seguir una fulgurant carrera literària i aconseguir els màxims honors en el camp jurídic. La proposta de l’excel·lentíssim  Ajuntament d’Ontinyent de nomenar-lo com a Fill Adoptiu -presentada  per la Societat de Festers- és un merescut homenatge a un dels nostres cèlebres conciutadans.
 L’atenta recerca en l’arxiu municipal  proporciona noves dades sobre  l’escriptor romàntic que reafirmen el profund arrelament que mantenia amb la nostra ciutat. Totes elles estan detallades en l’expedient d’instrucció que alcaldia ens va encomanar per nomenar-lo Fill Adoptiu de la ciutat d’Ontinyent.
Certament, J.J Cervino era un ontinyentí per vocació i voluntat pròpia, com a continuació observarem. El pare, el tinent coronel José Cervino y Encinas Lago, en acabar la guerra contra l’exèrcit francés, va ser destinat a València i va conèixer  l’ontinyentina Josefa Ferrero Pons i Ribelles amb la qual va contraure matrimoni. Entre els anys 1817 i 1821, el militar va ocupar  diverses destinacions, entre elles la plaça militar de Tortosa. Però, una vegada llicenciat, es va domiciliar  en març de 1821 a Ontinyent, en concret, en la casa veïna del seu sogre Miguel Ferrero, situada en la placeta de “l’Escurà”. El futur literat i magistrat del Tribunal Suprem tenia tres anys i deu mesos quan va arribar a la nostra ciutat.
Els iaios ontinyentins gaudien d’una situació econòmica privilegiada. No debades Miguel Ferrero Sanchis, era propietari de vuit cases, una  alqueria prop del Pou l’Olleta i una heretat denominada l’Escalerola. També posseïa diverses hortes en les partides del Pla i Llombo i terres de secà a la Foia de la Perera, a la Costa, Salt del Bou, Font de la Puríssima, barranc del Rei i a prop del “campo santo” –Sant Rafael-. Tots aquests béns estaven valorats en 74.052 rals. També cal ressenyar que l’avi  de Cervino era un destacat liberal que va ser elegit alcalde segon en 1822 i un metge compromés amb els malalts residents del Sant Hospital de Beneficència.
 Per la seua banda, la iaia materna manifestava unes propietats valorades en 79.057. Entre els béns declarats de la família Pons de Ribelles constatem una casa en la “Plaça Nueva” (ara de Baix), una casa alqueria a la Torreta i altra  a la partida de  “San Antonio” (actual Glorieta)  junt amb 15’5 fanecades, a més d’altres parcel·les d’horta. Amb tota probabilitat, la fortuna dels Ferrero-Pons permetria sufragar els estudis universitaris del jove J.J. Cervino i Ferrero, ja que el pare no disposava dels suficients recursos econòmics.
Certament, Ontinyent era l’objecte dels seus afectes sentimentals i l’ajuntament  també -com en l’actualitat -  correspongué a aquesta mútua estima. Amb motiu del nomenament de Cervino com a membre del Tribunal Suprem, la corporació el va felicitar. En l’acta municipal de 15 de gener de 1875 consta la resposta del magistrat agraint la deferència. En ella demostrava, una vegada més, la nostàlgia pel seu poble i l’orgull d’haver exercit el càrrec d’alcalde: “Esa muy Antigua, muy Noble y Muy Leal Villa, tiene para mi recuerdos y simpatías indelebles; y el haberla gobernado como Alcalde primero ha ya muchos años, es un título de honor que me envanecerá siempre y que no olvido”.
Els indubtables mèrits que Joaquín José Cervino i Ferrero atresora l’acrediten per ser nomenat fill adoptiu de la ciutat d’Ontinyent. Entre d’ells, podem destacar l’ascendència ontinyentina per part materna; l’arrelament amb la nostra població de la qual va ser alcalde en 1843; la brillant carrera professional en el Ministeri de Justícia amb l’elaboració d’importants lleis que van  modernitzar l’administració (Llei del Notariat, Reglament de Jutjats, Llei Organitzadora del Ministeri Fiscal) i l’excel·lència  de les obres literàries de caire romàntic, el moviment literari vigent d’aquell temps.
Però sobretot, volem insistir que Cervino era -per convicció pròpia- un ontinyentí exemplar, els fets ho demostren. Hem anotat que  no era nascut a la vila del Clariano, una circumstància biogràfica que també compartia amb altres de les nostres celebritats com el músic Vert, el violinista Quintín i Matas o el polític Lluís Maians. A l’igual que ells, la corporació municipal en sessió plenària  -celebrada el 27 de desembre de 2005-  li va dedicar un carrer com a mostra de gratitud. 
Per tant, per totes aquestes consideracions, és just que l’Ajuntament d’Ontinyent reconega a J.J. Cervino la condició d’ontinyentí il·lustre concedint-li el nomenament de “Fill adoptiu” de la ciutat d’Ontinyent.