- Per què va decidir anar cap a EEUU?
- En un principi mai m’ho havia plantejat perquè ho veia com molt inaccessible i no m’havia passat mai pel cap estudiar a l’estranger. Però a 2n de batxillerat en, als Nadals em van parlar d’una empresa que es dedica a aconseguir beques esportives i es quan em vaig plantejar intentar aconseguir una beca i vindre ací. Finalment, l’any de 2n de Batxillerat era un poc precipitat per fer el procés i tampoc estava del tot segur de vindre ací a estudiar així que el passat any vaig començar un cicle superior a València (Cicle superior d’educació i control ambiental) del qual em queda un any i que si algun dia puc l’acabaré. Al mateix temps, vaig preparar el procés i finalment he vingut ací perquè crec que és una molt bona oportunitat per a aprendre l’anglès, millorar els meus resultats atlètics i al mateix temps poder estudiar un grau universitari. A més de tot açò, l’experiència que es viu es increïble i et fa madurar com a persona.
- Quins requisits exigeixen per poder entrar a la universitat a EEUU?
- Per a poder ser admès en la universitat es necessita passar dos exàmens: el primer és el SAT, que és el selectiu americà. L’altre és el TOEFL, que és un examen que mesura les teues habilitats en l’anglès. A més a més, fa falta aconseguir la visa de estudiant, que és el permís per a poder estar en els Estats Units estudiant.
- Per què Charleston?
- Em van oferir varies universitats, entre les quals hi havia una que estava a Missisipi; altra a l’estat de Ohio i alguna més, però finalment vaig agafar aquesta perquè tenia bona beca i era la que més m’agradava, ja que l’entorn de la universitat és molt rural i la ciutat tampoc és molt gran.
- Els seus estudis, Movement Science, són algo similar a Ciències de l’Activitat Física i l’esport? No es va plantejar el poder-los cursar a Ontinyent, on precisament s’imparteixen estos estudis?
- Si té relació amb CAFE però, a més a més, té altres rames d‘eixida. És una carrera nova molt recent als Estats Units i són 3 anys de grau i després es fan 2 anys d’especialització que poden ser en fisioteràpia, Athletic training (que és com fisio esportiu i rehabilitador de lesions dels esportistes), també per ser entrenador o mestre d’Educació física. Sí, quan anava a 1er de Batxillerat tenia eixa idea però sobretot quan una persona és jove els gustos canvien i mai se sap segur el que es vol, però al meu cas no va ser per canvi de pensaments sinó perquè em va eixir l’oportunitat de vindre ací i crec que haguera sigut un error deixar-la passar.

- En el poc temps que porta, quines són les principals diferències que ha trobat en quant al sistema educatiu i en la societat en general?
- El sistema educatiu és molt més diferent, ja que a les universitats els estudis  van de la mà de l’esport, així que es poden adaptar les classes als entrenaments i les faltes per les competicions estan justificades. En quan al sistema d’impartir les assignatures també és molt diferent, ja que ací els mestres valoren molt també el treball diari i els exàmens no tenen tant de pes com en Espanya. També intenten que hi haja hàbit de treball, el que suposa que hi ha com uns 5 exàmens per quadrimestre i per a aprovar l’examen es requereix un 7 de 10. És prou diferent el sistema; a més, les pràctiques ja comencen el  segon quadrimestre del primer any de carrera, el que fa que no siga sols estudiar teoria. També es fan molts treballs en grup, ja que miren molt per la integració dels alumnes.
- Què destacaria de Charleston i de la zona on està?
- La zona en la que estic és l’estat de West Virginia; al nord està Ohio; a l’est Virginia; al sud, North Carolina i a l’oest, Kentucky. West Virginia és conegut com “The Mountain State”, degut a que tot l’estat està rodejat de muntanyes. Es caracteritza per ser un lloc molt rural que mires on mires està tot verd. Chraleston és la capital i no és molt gran, té uns 50.000 habitants. És un lloc tranquil per a viure. A més, la ciutat es caracteritza pel “Kanawha river”, el riu que separa la ciutat en dos parts.
- És més fàcil compatibilitzar l’atletisme i els estudis a EEUU que a Espanya?
- Sí, és molt més fàcil, ja que sols el fet de viure al campus fa que no tingues que utilitzar cap transport per a anar a entrenar ni per a anar a les classes. A més a més, les classes les pots adaptar per a entrenar, així que pots dedicar més temps a entrenar. Les instal·lacions també sempre estan en bon estat per a entrenar i això és un punt molt important per a evitar lesions i mantindre a l’esportista motivat. També hi ha un departament d’Athletic trainer, aquests són els que es dediquen a tratar les lesions i ajudar a recuperar-se abans. Fins ara no existeix en Espanya aquesta professió. Està en totes les universitats americanes i acompanyen els equips esportius també a les competicions.
- La intenció és cursar tots els estudis a EEUU o sols algun curs?
- Encara no ho se cert, depèn de com vaja el primer any, però si va be segurament sí, ja que ací puc practicar l’esport que m’agrada a bon nivell de manera menys estressant al mateix temps que estudie un grau universitari i a més millore l’anglés, que és un dels meus principals objectius.
- Com es la convivència amb altres estudiants del campus?
- Està molt bé la convivència, ja que des que vaig aplegar ací he conegut a molta gent americana, internacional i fins hi tot espanyola i de València. També estic a l’associació d’estudiants internacionals i es fan moltes de activitats amb altres estudiants internacionals.
- Què és el que més troba a faltar d’Ontinyent en particular i Espanya en general? 
- El que més trobe a faltar són la meua família i els meus amics, ja que és la primera vegada que estic fora i lluny de casa tant de temps, suposa un canvi molt gran en eixe aspecte perquè passes de vore als teus cada dia o cada poc de temps a no vore’ls en molt de temps. 
Trobe molt a faltar ma casa, sobretot els diumenges de paella quan s’enjuntem per a dinar la família; també trobe a faltar els dissabtes que s’enjuntem tots els amics; la temporada de cross, amb els diumenges de carrera on sempre m’acompanyava mon pare i també tire molt de menys el menjar d’Espanya, ja que ací costa menjar sa i no es pot comparar amb el menjar de la dieta mediterrània.