Diumenge 21 de setembre vaig ser testimoni de la cloenda dels actes que celebraven 450 Aniversari de la fundació de les monges carmelites. Entre ells, la visita extraordinària de la Puríssima Concepció el 31 de maig o el concert del passat dissabte a càrrec del Nou Orfeó. En la present ocasió, l’efemèride fundacional va consistir en l’ofici d’una santa missa presidida per l’arquebisbe de València, Enrique Benavent, i concelebrada amb dos vicaris episcopals (Melchor Seguí, antic rector de Santa Maria) i deu sacerdots vinculats a Ontinyent. Entre ells, l’arxipreste Rafael Sala, el capellà del convent i rector de Sant Rafael, Carlos Blandón, Antonio Ferrando, Xesco Vañó, José Maria Royo, Mario Bataller..., i el diaca Rodrigo Ferre. L’auster temple, que havia estrenat nova il·luminació per LEDS, estava ple de gom a gom. L’alcalde, Jorge Rodríguez, i la regidora de festes, Àngels Muñoz, eren presents.
L’arquebisbe recalcava en l’homilia el fecund llegat espiritual, la gràcia, que en el transcurs dels 450 anys les monges del Carmel havien oferit als ontinyentins. Cert, una dilatada història. Els vells manuscrits confirmen que el 18 de setembre de 1575, procedents del monestir de l’Encarnació de València, prengueren possessió sis mongetes, entre elles, la promotora de la fundació, Sor Catalina de Texada. Comptaven amb l’autorització reial i llicència de l’aleshores arquebisbe de València, Joan de Ribera. 
 No cal dir que la més antiga corporació religiosa d’Ontinyent en el transcurs dels segles ha sigut testimoni dels esdeveniments històrics que han succeït en les nostres terres. Va patir la desamortització del ministre Mendizábal (1835) amb la confiscació de l’heretat alforinenca “El Poblet”;  va ser canonejat per les tropes borbòniques a finals de gener de 1706 quan Belluga, el bel·licós bisbe de Múrcia, volgué recuperar Ontinyent que estava en mans dels austriacistes. El llibre de comptabilitat del convent és molt explícit quan parla “del remiendo de la torre dañada por la pieza de artilleria de los castellanos”.  Finalment, l’edifici conventual va ser incendiat en els atziacs dies de l’estiu de 1936.
Al principi de l’article comentava de la presència de l’arquebisbe de València en l’acte commemoratiu; és la segona ocasió que ens visita enguany; la primera va ser amb motiu d’inaugurar el 29 de març la remodelació de l’ermita de Santa Anna. No es tracta pròpiament de visites pastorals, sinó de l’acompanyament que fa Don Enrique a la comunitat de fidels d’Ontinyent. Un arquebisbe nascut a la nostra comarca amb qui compartim complicitat, empatia, i que ens parla en la nostra llengua. Un home dotat de bonhomia, pròxim a l’interlocutor i que sap escoltar. Ell mateix, a preguntes nostres, va confirmar que amb el nomenament de Don Antonio Ferrando com a  nou rector de Fontanars dels Alforins es reintegrava aquella parròquia en l’arxiprestat de la Puríssima d’Ontinyent. La veritat no tenia cap sentit històric que estiguera vinculada al d’Énguera. 

Retrocedim cinquanta anys. El 1975 també les mares carmelites del Convent de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist van celebrar el IV centenari de la seua fundació. Per este motiu van convidar els membres de la corporació per assistir als actes commemoratius, especialment, el del dia 18 de setembre. Una jornada en la qual el Sr. Arquebisbe, José María García Lahiguera, va celebrar la missa solemne i després es va degustar un vi d’honor. El prelat d’origen madrileny -que a penes entenia el valencià- ja coneixia Ontinyent perquè havia realitzat una visita pastoral a finals de febrer de 1971 que va durar cinc dies. 
En el seu transcurs va recórrer parròquies i escoles interessant-se pel seu estat, va confirmar a centenars d’adolescents -jo mateix- i  al final, en declaracions grandiloqüents a la premsa local, va manifestar “me voy prendido y prendado de esta querida ciudad y que pido al Señor me conceda la alegría de venir con más frecuencia”. Per cert -una nota curiosa- els actes del IV Centenari van ser inclosos en un reportatge que va emetre Televisió Espanyola, però, com que les reverendes carmelites no disposaven d’aparell de televisió, l’ajuntament els en va prestar un perquè el pogueren visionar el programa. Una limitació tecnològica que ara no existeix, els mitjans de comunicació han avançat molt en estos cinquanta anys. Ara, des dels domicilis particulars, els fidels van poder seguir pel canal de YouTube la retransmissió d’esta missa extraordinària. 
El cronista no volguera finalitzar el present escrit sense demanar, des de l’estima i el respecte, que en els cartells de publicitat i altres papers públics d’este esdeveniment recuperaren la denominació històrica de la ciutat: Ontinyent. El mateix nom de la població que va utilitzar l’arquebisbe San Juan de Ribera i la promotora del convent, Sor Catalina de Texada, en les seues cartes fundacionals i que també utilitzen en l’actualitat els sacerdots de la nostra ciutat.