L’aniversari ha passat completament desapercebut, però en agost d’enguany el senyorial edifici que ocupa el “Círculo Industrial Agrícola” va complir 101 anys de la seua construcció. Un immoble que ha sigut escenari d’interminables tertúlies al voltant de les tauletes de marbre acompanyades de cafè, copa i puro. Unes converses que en èpoques de restricció de pensaments i llibertat d’expressió van ser censurades per l’autoritat municipal. Tal va ser el cas manifestat en una carta de 5 d’agost de 1924 conservada en l’arxiu municipal – recordem, en plena dictadura primoriverista- en la qual l’alcalde ordenava al president del casino “La Unió Liberal”, el metge Carlos Bonastre, que prenguera les mesures oportunes “en evitación de disgustos que seré el primero en lamentar” perquè era sabedor de les crítiques d’alguns socis “ridiculizando ordenes de esta alcaldía y cuyos nombres conozco”. Poca broma!
Com hem comentat abans, els ontinyentins -i parle exclusivament dels hòmens- solien reunir-se entorn de les tertúlies. El diari “Las Provincias” (setembre 1916) afirmava que el casino aglutinava els elements més selectes de la societat local, a tots els que havien obtingut un títol acadèmic, a la immensa majoria d'industrials, comerciants i artesans “que con su inteligencia han conseguido crearse un lugar de distinción social y la consideración de sus conciudadanos…”
La influència dels socis del casino era molt considerable fins a l’extrem de desafiar una arbitrària actuació de l’alcalde, el trànsfuga liberal José Puig i Puig, que amb el suport dels regidors carlistes havia prohibit col·locar cadires en l’exterior de l’edifici per a prendre la fresca en estiu. El tinent d’alcalde, el soci Daniel Gil, es va oposar a la mesura i va ser detingut quan estava reunit en Festers. La resposta de la Societat va ser immediata: es va acordar que aquell any (1916) no se celebraren les festes de Moros i Cristians. Mesos més tard la justícia decidí a favor del casino.
Sabem que en aquell temps, el casino tenia uns 300 socis que pagaven 2-3 pessetes mensuals (el salari diari d’un jornaler era de 5 pessetes) i que l’edifici estava conformat per “tres casas puestas en comunicación, sin orden ni regularidad”. En 1921 les enderrocaren i construïren un immoble amb una elegant façana de línia clàssica, dissenyat pel prestigiós arquitecte alcoià Joaquín Aracil Aznar. La revista “La Paz Cristiana” en l’edició publicada el 26 d’agost de 1922 informava de “la inauguración del nuevo y suntuosísimo edificio entre los que descollaron un espléndido banquete para los socios y el reparto de valiosas raciones de carne, pan y otras viandas para los pobres de la ciudad”.
Podem afirmar que la història del Casino corre paral·lela a la d’Ontinyent. La denominació de l’associació a través del temps n’oferix testimoni. En els anys finals de la dictadura de Primo de Rivera va rebre el nom de “Círculo Onteniense”, poc després va mudar a “Círculo Republicano”. L’investigador i amic, Josep Gandia Calabuig, ens va facilitar una acta on consten els càrrecs de la directiva del Círculo Republicano el 13 de juliol de 1936, cinc dies abans del començament de la Guerra Civil. En ella trobem personatges republicans de tendència moderada: el president era l'alcalde Francisco Montés i el vicepresident l'industrial Bautista Tortosa (propietari de la fàbrica tèxtil més important de la població, Tortosa i Delgado). La resta d'integrants de la junta també havien sigut socis de l'antic casino Unión Liberal.
La presència d'elements d’ideologia republicana no va impedir que setmanes després del colp d'estat, la CNT-FAI confiscara el local de la societat i el convertira en “Ateneo Libertario”. En aquells anys de guerra va ser un important focus d'activitats culturals i disposava d'una completa biblioteca que provenia de les confiscacions en cases particulars.
En finalitzar el conflicte, el casino no es va retornar als legítims propietaris: els antics socis del “Círculo Unión Liberal”. El règim franquista va prohibir tota classe de partits d'inspiració democràtica i Falange Espanyola Tradicionalista es va constituir en partit únic. Així doncs, les autoritats es van apropiar del Círculo i el va rebatejar amb el nom de “Ateneo de Falange”.
Des de la reedificació de l'immoble en 1922 pesava una hipoteca valorada en 50.000 pessetes a favor de la Caixa d'Estalvis. En 1949, el director de l'entitat, Rafael Tortosa Asensi, va requerir la devolució del préstec als antics socis del Círculo Unión Liberal. Es va procedir a la subhasta pública pel preu pactat en l'escriptura d'hipoteca; només es va presentar el representant de la Caixa a qui li va ser adjudicada amb la condició de poder-la cedir a l'Hospital Beneficència. Amb posterioritat, s'arrendava l'immoble a la “Cooperativa Industrial de Fabricantes de la Producción Textil” i, després, al “Círculo Industrial Agrícola”. El lector trobarà més informació sobre la història d’esta centenària institució en la revista Almaig que publicarà l’associació cultural La Nostra Terra el divendres 22 de desembre.
