Hui farem una ullada al passat i altra al temps present. Els xiquets d'Ontinyent dels anys seixanta-principis dels setanta eren àvids consumidors de pel·lícules; els diumenges a les sis de la vesprada assistien a dobles sessions cinematogràfiques. El cine “El Patronato”-que depenia de la Tercera Orde Franciscana- oferia una pel·lícula en blanc i negre i la segona, en color. En la pausa -el descans- la xicalla acudia de manera multitudinària al quiosquet per comprar extracte de regalíssia, pipes, kikos, roses, xicles. 
El saló, al final de les projeccions, semblava un corral per la multitud de corfes llançades per terra. L’acomodador era el Sr. Martí que procurava que el públic infantil “es comportara”. La lluita entre els suposats indis i vaquers continuava al carrer tornant a casa.
Recorde que en sessió única -la pel·lícula tenia una duració de tres hores i mitja-  es va projectar “Los diez mandamientos”, del famós director Cecil B. Demille, protagonitzada per l’actor Chartlon Helston en el paper de Moisés. 

El film narra  l’Èxode, el segon llibre de la Bíblia que conforma el Pentateuc  o la Tora dels jueus. Eixa coneguda referència cinematogràfica és el coneixement bàsic que saben tots -creients i no creients-. En el transcurs de la Setmana Santa, sempre tenim l’oportunitat en alguna de les cadenes de televisió de tornar a vore esta pel·lícula.
El passat mes d’octubre s’iniciava en els locals de l’Ermiteta un curs sobre Sagrada Escriptura impartit pel professor Raúl Sebastián. Unes classes que han resultat molt interessants i que han servit per aprofundir  coneixements bíblics. Ara i ací, no pretenc analitzar teològicament el contingut, soc un alumne més i no estic capacitat. Però sí volguera comentar alguns aspectes que apareixen mencionats i mereixen ser reportats. Uns són de rabiosa actualitat, altres expliquen certes costums o pràctiques profilàctiques. 
El llibre del Levític (capítol 7 versicles 17-18) per evitar contaminacions alimentàries prohibix que es consumisca carn que haja estat cuinada més de dos dies o la manipulació de cadàvers (21 1 i llibre dels Nombres 19 16). Altra disposició resulta sorprenent: la dona després del part d’un xiquet és considerada impura una setmana, però si resulta nàixer una xiqueta, el grau d’impuresa és superior: dos setmanes (12 2-5). 

 En canvi, es demana la màxima consideració cap a les persones emigrants i es prohibix la seua opressió “perquè emigrants fóreu a Egipte” (Lev 19 33-34) i s’han de jutjar amb la mateixa llei, en plena igualtat amb els naturals del país (24  versicle 22). A més, el llibre del Deuteronomi (24 19-21) urgix el deure de socórrer els més necessitats, deixant en els camps el cereal sense collir, repassar les branques de les olives oblidades o rebuscar en la vinya els singlots de raïm: “deixa’ls a l’emigrant, a l’orfe i a la viuda”. 
Esta pràctica de deixar als pobres les restes de les collites -espellucar- era un costum que se seguia a l’antiga vila d’Ontinyent i estava regulada en els capítols de la Taula de guarda del terme de 1618 i, posteriorment, per les Ordenances Municipals de 1767: “Ítem que ninguna persona de qualsevol estat y condició que sia, no gose ni presumixca espigolar en ningun bancal encara que estiga garbejat ni en bancal de panís collit ni anar a collir rahims a ninguna vinya encara que estiga veremada  sens llicència del amo sots pena de seixanta sous y sis lliures de nit.” Esta mostra de solidaritat amb els més necessitats del poble s’aplicava també al préstec de diners sense interessos (Deuteronomi 23 versicles 20 i 21). En canvi, sí es podien cobrar als estrangers. 
També en Deuteronomi (25 5-10) es determina que la recent viuda es case amb el germà del difunt per perpetuar el seu nom. Esta norma legal no era aplicable de manera estricta als nostres avantpassats ontinyentins, però de vegades es practicava. De fet en la nostra família materna, una viuda amb tres criatures es va casar amb el germà del difunt i tingué descendència. Eren fills d’una mare, amb els mateixos cognoms i, al mateix temps, germanastres i cosins.
Tots sabem en l’actualitat el grau de violència en què es troba Palestina. És curiós destacar que en el llibre dels Nombres (33 versicles 51-55) es justifique la possessió de les terres de Canaan i l’expulsió dels seus habitants. Advertint-los: “sinó expulseu a la vostra arribada els habitants del país, els que deixeu seran per a vosaltres espines en els vostres ulls...” 
Anime al lector a traure les seues pròpies conclusions, no resulta fàcil.