En setembre de 1923, ara fa tot just cent anys, la situació política espanyola travessava moments difícils. El radicalisme social es traduïa en centenars d’atemptats per part de la patronal i del pistolerisme anarquista. La burgesia, especialment la catalana, estava alarmada davant d’esta onada de violència i optà per donar suport al colp liderat per l’aleshores capità general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera. El 13 de setembre declarava l’estat de guerra en la seua regió militar.
La sublevació comptà amb el suport de l’exèrcit, que estava descontent amb el govern per la política seguida arran de l’anomenat desastre d’Annual (agost 1921). La complicitat del rei Alfons XIII amb la trama militar es va manifestar amb el nomenament, el 15 de setembre de 1923, de Miguel Primo de Rivera com a cap del govern i president del Directori Militar. Pocs dies després, es publicava la dissolució del Congrés de Diputats.
A nivell municipal també es va procedir a substituir els alcaldes i regidors. En efecte, el primer dia d’octubre es convocava una sessió extraordinària. Estaven presents, l’alcalde Joaquín Llorens Fernández de Córdoba i onze regidors, entre d’altres, el conegut Daniel Gil Casanova, president de la Societat de Festers durant molts anys. Per orde governativa supervisava la reunió, l’alferes de la guàrdia civil, Don Casto Herraiz Herraiz. La presidència va llegir el telegrama del governador civil de la província pel qual “se previene que según el real decreto publicado en la Gaceta del día de ayer cesan en sus funciones todos los concejales de los ayuntamientos de España, que serán reemplazados instantáneamente por vocales Asociados de los mismos Ayuntamientos”.
L’orde va ser obeïda i, a continuació, els dotze vocals associats acceptaren ser nomenats regidors. Es va procedir, entre ells, a nomenar l’alcalde. Va ser elegit per 11 vots, Rafael Úbeda Segura “que reúne la condición de mayor contribuyente”. La nova corporació, per unanimitat, va felicitar al president del Directori Militar i al Governador “haciendo votos para que con su buena voluntad y enérgica decisión colaboren a la regeneración de nuestra querida España.” Afegien “que como buenos españoles y obedientes soldados acatamos y aceptamos el nombramiento de concejales que por telegrama de ayer recibimos y agradecemos y que como no somos políticos ni deseamos serlo, debemos manifestarles que al encargarnos de la difícil misión que se nos confía solo nos guía al entrar en esta casa consistorial a seguir y continuar la buena marcha de administración y justicia que han seguido nuestros honrados antecesores”.
L’església ontinyentina en l’editorial de la “Paz Cristiana” veié amb bons ulls al nou govern, qualificava a Primo de Rivera com “valiente general”. Ell seria el responsable d'erradicar “todos los errores protestantes, liberales y socialistas”, de regenerar la moral pública i la corrupció de costums: “Ahora sí que es verdad que todos están contentos viendo que España se ha salvado de una segura catástrofe.”
L’arquebisbe de València, Prudencio Melo enviava una circular a totes les parròquies de la diòcesis “prescribiendo oraciones públicas para nuestros gobernantes [...] pidiendo a Dios Nuestro Señor su luz y sus auxilios a favor de nuestro católico monarca, del presidente del Directorio Militar y de cuantos con ellos colaboran en pro de la regeneración de nuestra amadísima Patria”. Va ordenar que se celebrara un tridu amb missa de l’Esperit Sant i rosari en les esglésies el 12 d’Octubre, festivitat del Pilar i Fiesta de la Raza. L’últim dia del Tridu -el 14 d’octubre- disposava l’arquebisbe “se invitará a las autoridades terminándose con Exposición Mayor, Exposición y Bendición con el Santísimo Sacramento”. No cal dir que tots els membres de la nova corporació assistiren a la missa que es va oficiar en l’arxiprestal de Santa Maria.
La monarquia alfonsina va pagar car el seu suport a la Dictadura de Primo de Rivera. En les eleccions municipals celebrades el diumenge 12 d’abril de 1931 els partits dinàstics no obtingueren bons resultats i als dos dies es proclamava la II República. Paco Montés era elegit alcalde d'Ontinyent.
