El cap de setmana passat es pot considerar històric en quant a esdeveniments festius; van coincidir la celebració de la declaració de Festes d’Interés Turístic Internacional, els actes previs a la Setmana Santa i el concert de la Unió Artística. L’assistència simultània a tots ells va resultar materialment impossible.
Estem segurs que, per les diverses xarxes socials i grups de WhatsApp, els haurà arribat un vídeo -ja convertit en viral-, que amb una durada de 1:48 minuts, resumeix els actes de la celebració morocristiana. Certament, el llenguatge audiovisual és molt directe i fàcil de consumir, res a vore amb l’escrit; però són dos línies d’informació convergents. Ací no podem reflectir l’emocionada proclama del president de Festers que emulant la tradicional crida de la Publicació exclamava: “Dames i cavallers, som internacionals!”.
Tampoc, l’arrancada de la desfilada històrica en l’encreuament de Daniel Gil i Salvador Tormo, uns carrers dedicats a la memòria de dos presidents de la Societat de Festers. Amb veu potent, amb fort sentiment, Paco Reig “El Trier”, acompanyat de Ximo Gil i José Donat, donava inici a l’acte amb estes paraules: “Tots junts, pel nostre poble d’Ontinyent, pel nostre Morenet, avant festers!”
En este escrit, que no pretén ser precisament una crònica, voldríem, sobretot, felicitar als qui han aconseguit organitzar de manera satisfactòria uns actes extraordinaris. No podem oblidar la inestimable col·laboració de l’Ajuntament en la seua realització. Molts dels espectadors que han gaudit de tots estes celebracions desconeixen les hores de treball que hi ha al darrere. És just reconèixer la dedicació dels regidors Àngels Muñoz i Jordi Vallés, auxiliats pels funcionaris de l’ajuntament, l’agutzil major Toni Ferrero, José Fornés i la brigada d’obres dirigida per Javier Fita que es va encarregar de tota la infraestructura necessària per als actes: van col·locar unes 1.000 cadires en el trajecte de la desfilada i altres 690 en les taules del multitudinari dinar que es organitzar en el pavelló del col·legi Vicent Gironés.
La junta de Govern de la Societat de Festers, entre ells, Miguel Ángel Fita i Vicent Conejero, va bolcar els seus esforços a fi què la realització dels actes fora possible. Me’ls imagine, perquè també com a vicepresident vaig col·laborar en l’organització de la celebració del 150 aniversari de la festa. La taula redona, en un escenari apropiat i cuidat en els detalls, -amb la participació dels molts dels expresidents (des de Pepe Bas Terol fins l’actual),-va ser ben conduïda per la vicepresidenta Sofia Lara i no va resultar gens fàcil. Alguns dels intervinents preferiren eludir les preguntes més compromeses, com quin eren els reptes de la festa; altres, como Rafa Ferrero, foren més valents i respongueren com futurs problemes l’excessiva massificació i la possible pèrdua de valors intrínsecs a la festa.
En la vesprada del dissabte 5 d’abril el carrer Major va tornar a ser escenari central d’una extraordinària desfilada que personificava l’essència de la nostra festa. Els set blocs en què estava estructurada presentaven els principals actes, és a dir, la trilogia festera: Entrada, devoció al Crist i les ambaixades. La participació de capitans, ambaixadors i banderers que han exercit el càrrec des de 1971 va ser impactant.
Moments inoblidables, tornar a sentir la icònica marxa mora “Chimo” per l’històric carrer Major interpretada per la Unió Artística Musical, amb el seu director, Ramon Garcia Soler, al seu capdavant, és impagable. Quedar-se bocabadats amb el ballet de Màsters, que va recuperar per a l’ocasió la dansa del dervixos amb les seues característiques giravoltes, vestits de blanc impol·lut, era un espectacle enlluernador. No puc oblidar la participació extraordinària de les esquadres especials d’Almogàvers i Mudéjares amb motiu de la celebració del 50 aniversari. Prèviament a la desfilada, els membres de les dos comparses van compartir banda i taula en la seu social de Pío XII. Festa en estat pur!
Una imatge resumeix la col·laboració entre Ajuntament i Societat de Festers. En arribar la comitiva del president, Ricardo Calabuig, i càrrecs de 2025 a l’entarimat d’autoritats situat en la placeta Latonda, l’alcalde, Jorge Rodríguez, i la regidora de festes, Àngels Muñoz van ser convidats a incorporar-se i a desfilar fins arribar a la plaça Major.
Diumenge 6 d’abril els actes de celebració de la declaració d’Interés Turístic Internacional continuaren, però no els vaig poder presenciar. Un bon amic que va assistir i entén molt de la festa em conta que l’escenari -les històriques i ara restaurades muralles- i l’organització van ser les idònies. Als balls de Llauradors i Contrabandistes, es va sumar la representació del Contrabando amb un José Seguí impecable. Els ambaixadors, Carlos Gironés i Fran Gil, declamaren amb ofici els versos de J.J. Cervino davant dels antics murs defensius de la reial vila d’Ontinyent.
I de la Setmana Santa, què podem contar?
Doncs que la mateixa vesprada del dissabte 5 de febrer les confraries de Nuestro Padre Jesús Nazareno, el Crist de la Palma, Azotes a Jesús en la columna i la banda de trompetes i tambors de la Santa Faç (en total unes 60 persones) junt amb el consiliari Antonio Ferrando Martí i la presidenta, Conchín Donate, van participar amb d’altres poblacions en la processó diocesana de València. Certament, la nostra Setmana Santa no té la mateixa repercussió social que els Moros i Cristians, però els iguala en il·lusió i entusiasme que constate en els confrares.
Diumenge de matí a les 12, el temple de Sant Miquel estava de gom a gom per assistir a l’esplèndid pregó que va pronunciar el professor Andrés Navalón Insa que va ser presentat per Paloma Insa. Un parlament en el qual va saber conjugar encertadament la nostra tradició cultural i la fe que impulsa la celebració quaresmal.
Sens dubte, un intens cap de setmana, entre els Moros i Cristians i la Setmana Santa.
