La resposta és afirmativa, tots els indicadors ho confirmen. És cert que en el transcurs de les eres geològiques el planeta ha experimentat grans oscil·lacions de temperatura: s’han succeït períodes càlids i glaciars, però els canvis en estes últimes dècades s’han accelerat. Pablo Guerra, responsable de l’estació meteorològica de “La Concepció”, manifestava que les temperatures mitjanes dels darrers anys cada vegada són més altes i el nombre de nits tropicals (amb temperatures mínimes superiors als 20º graus) cada estiu són més freqüents. Costa dormir!
De fet, en la portada de “Loclar”, publicada el 12 de gener d’enguany, es destacava que 2023 havia sigut el més càlid registrat (des de 1910) amb 18,5º i 2022 també havia marcat una mitjana superior amb 18,3º. L’estiu, amb les seues calors, comença abans i es perllonga fins octubre. Les brises procedents d’una mar cada vegada més rescalfada ja no temperen l’ambient i no parlem de les sufocants ponentades que aconseguixen que Ontinyent siga notícia en els mitjans de comunicació nacionals per ser la localitat amb rècord de temperatura màxima. Els recorde que l’absoluta històrica es va produir el 7 de juliol de 2015 amb 47º.
No vull abusar de dades, però les temperatures mitjanes del mes de gener -el més gèlid- dels anys quaranta i cinquanta confirmen el pensament de les persones majors manifestant que abans feia més fred. El 12 de febrer de 1956, Ontinyent va patir una severa gelada arribant als -9,4º. Ara, per contra, els hiverns també són cada vegada més benignes.
Repassant la documentació històrica custodiada en l’arxiu municipal es constata la severitat dels temps amb abundància de gelades i nevades amb contrast amb les dades actuals. Es tracta de l’anomenada “Petita edat del gel” (1550-1850) que va permetre el negoci de la neu amb la construcció de caves per la Mariola. La família dels Puig es va enriquir en els segles XVIII-XIX amb la seua venda.
En l’informe agrari redactat en 1747 -per llauradors d’edat avançada que actuaven com a pèrits- es valoraven les pèrdues que patien les collites del nostre terme “por la quema causada de los fríos muy contingentes y fuertes de este país”. El panís que es cultivava a l’horta patia les inclemències “por adelantarse el frío en otoño, que por lo ordinario ya es frío”. Així mateix, les fulles de les moreres -destinades a alimentar els cucs de seda i plantades abundantment en les hortes- eren de collita irregular “por la destemplança de este país de quemarse por sus fríos los mas años en primavera la oja (sic)”. Els metges de la localitat en aquell informe es reafirmaven que el temps a Ontinyent era “por naturaleza, frío y húmedo en casi sumo grado” i provocava malalties pulmonars. El mateix botànic Josef Cavanilles destacava que l’onada de fred patida en febrer de 1791 va provocar la mort de garrofers i fins i tot d’oliveres.
També un anònim dietari mostra en les seues pàgines els grans gelors del segle XIX. Anotava que del 28 al 31 de desembre de 1829 “hizo un frío nunca visto y heló parte del río, hasta los cántaros que estaban dentro de los aposentos donde dormían y heló hasta los algarroferos”. L’hivern de 1849 va ser rigorós i es va gelar el riu fins al Pou de l’Olleta. En definitiva, llargs i severs freds, un panorama climàtic ben distint a l’actual.
La tradició popular marcada per l’experiència indica que estem pròxims al període més càlid de l’any, la canícula -entre el Carmen (16 de juliol) i la Mare de Déu Gitada (15 d’agost)-. Però com hem comentat abans, la temperatura mitjana anual cada vegada és més alta; les fortes gelades a l’hivern són inusuals. El canvi climàtic és imparable. La plantació de conreus tropicals com l’advocat (aguacate) i el mango comencen a substituir el cítrics en les zones més temperades de les comarques de la Safor i de la Ribera. Arribaran en unes dècades a implantar-se a les nostres terres? En cas que s’acomplisca esta agosarada previsió, ningú no podrà rebatre que ens dirigim a un període més càlid. Molt em tem que el canvi climàtic és indiscutible. Vull sentir calor en estiu, sí, però no massa!
