Fa pocs dies, els mitjans de comunicació s’han fet ressò del centenari del vol transatlàntic de l’hidroavió “Plus Ultra”, un aparell de fabricació alemanya amb una velocitat de creuer de 180 quilòmetres. Els tripulants eren el comandant Ramón Franco (germà del futur Generalíssim Franco, d’ideologia republicana), el capità Juan Ruiz de Alda, el tinent Juan Manuel Duran i el sergent mecànic Pablo Rada.
Va ser un viatge complicat i dificultós, el pilot i copilot tripulaven l’aparell en una cabina descoberta, a l’aire lliure. El 25 de gener de 1926 partiren des de la localitat de Palos de la Frontera i arribaren a Gando (Las Palmas). L’endemà arribaren a Praia (illes de Cabo Verde); en la següent etapa havien previst amarar en Pernambuco (Brasil), però hagueren de detindre’s 540 quilòmetres abans en l’illa de Fernando Moronha pels forts vents. D’allí emprengueren viatge a Pernambuco, però van patir una avaria i l’arreglaren en ple vol. En la ciutat brasilera descansaren uns dies i el 4 de febrer aplegaven a Rio de Janeiro, el 9 a Montevideo i, finalment, el 10 de febrer una multitud els rebia a Buenos Aires.
El govern, presidit pel general Primo de Rivera, no desaprofità l’ocasió i emprengué una campanya propagandística que fomentà els valors patriòtics de la nació espanyola. A tal efecte, per mitjà dels delegats governatius de zona -una figura molt semblant a la de comissari polític- van propiciar en els municipis la celebració de manifestacions públiques. Tal va ser el cas d’Ontinyent.
L’alcalde Vicente Montés Sarrió va cursar invitació “al solemne Tedeum que en acción de gracias se cantará en la iglesia arciprestal de Santa María a las tres de la tarde del día en que se tenga noticia de la llegada a Buenos Aires de los intrépidos aviadores españoles y desde dicha iglesia dirigirse en manifestación al teatro Echegaray en donde se celebrará una velada para conmemorar tan grandiosa hazaña”. La documentació municipal aporta més detalls d’aquella manifestació patriòtica.
Alcaldia convidà al poble a penjar cobertors en els balcons; fàbriques i comerços tancaren a la una de la vesprada per tal que els veïns pogueren assistir a l’ofici religiós. Des del temple de Santa Maria la manifestació, que anava acompanyada d’una banda de música i era presidida per les autoritats municipals, portava en la capçalera la bandera nacional i una pancarta amb les inscripcions “Viva España”i “Viva los aviadores del Plus Ultra”. Una vegada arribats al teatre Echegaray, la banda de música interpretà “la Marcha Real que fue escuchada de pie y contestada con grandes vivas a España y a los aviadores”.
En l’acte es llegiren poesies al·lusives a la gesta aeronàutica per part de la xiqueta María Úbeda Gramage (la germana del futur bisbe de Mallorca, Teodoro Úbeda) i del sacerdot Remigio Valls Galiana, que comparava la proesa dels aviadors amb el viatge del cobriment de terres americanes per part de Cristòfol Colon i rememorava antigues glòries imperials: “Plus Ultra, sí, més enllà!/ Per terra, per mar, per aire!/Avant i amunt sempre més! /Sursum corda! hasta enlairar-se/per progrés i valentia/nostra nació entre les atres”. També intervingueren, entre d’altres, el regidor Jaime Miquel Lluch i l’arxipreste Rafael Juan Vidal “todos muy aplaudidos y dando el acto, verdadera sensación de patriotismo”.
La campanya propagandística també s’estengué a l’àmbit escolar. El delegat governatiu de la zona Gandia-Albaida-Ontinyent, per orde superior, va ordenar que “se den en las escuelas de ese pueblo conferencias de Geografía relacionadas con el viaje de Colón y el actual raid de Franco”. Uns dies després, el 17 de febrer, alcaldia respongué que tots els mestres de les escoles públiques s’havien mostrat disposats a col·laborar “en cuantos actos redunden en beneficio de nuestra amada patria y nuestro querido Onteniente”. La mestra de l’escola nacional n. 1 informava que “se han dado en mi clase las explicaciones relativas sobre los lugares recorridos en su itinerario por el comandante Franco relacionándolas con el viaje del inmortal Colón”. Per la seua banda, el mestre Santiago Roca indicava “que impartió una conferencia geográfico-histórica sobre el glorioso raid “Palos-Buenos Aires” logrando despertar en los niños creciente interés y entusiasmo patriótico”.
L’itinerari d’aquell primer vol transatlàntic va ser cobert en set etapes i tingué una duració de 17 dies. Recorregué poc més de 10.000 quilòmetres i va ser considerat tot un èxit. El famós vol -tan publicitat per la premsa americana- de Charles Lindbergh entre Nova York i Paris encara no s’havia efectuat, en concret, es produiria en maig de 1927.
Podem afirmar que el pioner viatge del “Plus Ultra” va ser una proesa per a l’aviació espanyola d’aquell temps. Una gesta que no hem de menysvalorar amb els paràmetres actuals.
A hores d’ara, el vol Madrid-Buenos Aires té ara una durada d’entre 12 i 13 hores i milers de passatgers usen esta ruta; enguany Iberia (ING) manté 24 vols setmanals que s’incrementen a 28 en temporada estival.
