En altres temps la processó general de la Immaculada Concepció que se celebrava la vesprada del 8 de desembre era multitudinària amb una gran participació de devots. La imatge de la patrona, portada en andes per quatre capellans, quan arribava a la plaça Major, es detenia davant l’ajuntament vell i es disparava un gran castell de focs artificials.
La declaració de la Puríssima Concepció el 29 de maig de 1642 com a patrona de la població determinava que les autoritats municipals contribuïren econòmicament a la celebració de la festa de manera periòdica. Per tal de normalitzar eixes “ajudes”, l’ajuntament en sessió de 17 de gener de 1666 va aprovar establir un conveni amb les persones responsables de la festa: “els elets de la Puríssima”, antecedent històric de l’actual junta.
Les capitulacions del conveni especificaven el nombre de coets que s’haurien de disparar la vespra de la festa i el dia de la Immaculada “segons fins hui se ha observat” des del campanar de Santa Maria i des del Sant Hospital. Des dels dos llocs es llançarien en cada ocasió dotze grosses de coets menuts -la grossa és una mesura valenciana de quantitat que equival a 144 unitats; per tant, 12 grosses sumen 1.728 coets. Des de la plaça Major, “en lo puesto que tots anys se acostuma fer” es llançarien una grossa de coets grans (144). Tot un espectacle pirotècnic!
Som coneixedors del risc que suposa l’ús de la pólvora i les desgràcies que pot provocar. Doncs bé, el 8 de desembre de 1704 ocorregué un accident que per perícia del pirotècnic no va anar més enllà d’un bon ensurt. Les autoritats municipals i eclesiàstiques presents en la processó atribuïren l’encertada actuació del polvorista Felip Borràs a la intervenció celestial de la Puríssima. Estaven tan convençuts de ser partícips del “prodigi y auxili gran d’esta sobirana señora, insigne patrona de aquesta vila, de la qual és esta, se an experimentat els consuelos” que requeriren a l’escrivà de l’ajuntament, Miquel Beltran, que estenguera acta notarial perquè “de dites coses es rebés acte públich per a aver-ne memòria en lo esdevenidor”.
El succés és descrit amb tot luxe de detalls. Ara i ací, inclourem una breu narració del succés. En el retorn de la processó a Santa Maria, la imatge es detenia al peu del Cantalar, prop de l’ajuntament i es disparaven tres eixides de coets grossos de mitja lliura (178 grams). En la tercera d’elles, el pirotècnic baixava pel Cantalar amb una garba de 18 coets en la mà dreta i la corda encesa amb l’esquerre quan “aselerat per lo gran concurs de persones y apretura de gent li topà en lo bras esquerre y, violentament, li ocacionà acostar lo foch al coets”.
La garba de coets grossos s’encengué i caigué al terra en direcció cap a la multitud amb el perill que suposava “per estar texit y apretat dit carrer, de hòmens, dones y criatures permeté la sacratíssima verge Maria donar-li acort per a posar lo peu damunt les cañes, ço és de dits coets, y en dita forma es consumiren inmòbils, sens separació de ningun coet [...] sens dany ni lesió ninguna, ab què reconeix aver volgut mostrar en lo seu sant dia lo molt que estima y que intersedix per tots sos devots, pareguent ser impossible”.
La multitud, veient els coets encesos, es va espantar i va fugir. La imatge de la Puríssima es trobava junt als capellans portadors a 8 passos de distància de l’accident “tenint aquelles sobre els ombros, asustats y confusos de tan fatal susés y zumbido tan gran y ruidos de dits onze coets, estigueren pròcsims a desamparar la selestial señora que estava sobre les andes”. El jurat en cap que amb la resta de la corporació acompanyava al pali intervingué i escridassà amb veu forta que no temeren, la Puríssima es lliurava de tot perill, com així va succeir.
Certament, els nostres avantpassats confiaven cegament en els designis divinals, de manera especial amb la intercessió de la Puríssima Concepció. Davant de qualsevol desgràcia, plaga, sequeres encomanaven rogatives. En l’actualitat encara els devots ens dirigim a la Patrona i preguem perquè procure la salut dels nostres éssers estimats. L’oració dedicada a ella, la Salve, és molt explícita en esta petició: “vuelve a nosotros tus ojos misericordiosos...”
