La topografia mèdica d’Ontinyent inclou una magnífica descripció de la població  i dels costums dels seus habitants a principis del segle XX. Entre els assumptes tractats s’ocupa de la neteja viària i de l’evacuació dels residus corporals de persones i animals. Certament, la situació era ben diferent a l’actual. Hui disposem d’un excel·lent clavegueram i els serveis de neteja municipals cuiden de la salubritat dels carrers.
 En 1916, eren els mateixos veïns els encarregats de netejar i arruixar en estiu la via  pública que confrontava amb les seues cases. Tan sols s’exceptuava de l’ordenança municipal la plaça Major i la de Baix, que eren espais molt concorreguts per les cavalleries que acudien al mercat setmanal els dilluns i que depositaven abundants excrements. Una matèria orgànica que era aprofitada per abonar la terra de les hortes del Llombo i del Pla.
 De fet, l’ajuntament d'Ontinyent va arrendar el dret exclusiu d’arreplegar el fem en les esmentades places en el període comprés entre 1532-1632.  Conservem el contracte signat en 1560, en ell s’establia l’obligació d'agranar-les cada dos dissabtes, retirant tota immundícia, sense deixar muntons. També es penalitzava l’incompliment: “e si non farà en tal cas lo dilluns aprés següent qualsevol persona tinga facultat de portar-se’n francament lo fem” pagant el treball de neteja l’arrendatari.   
Els llauradors de l’horta valenciana també recollien el fem de la ciutat del Túria i l’aprofitaven per fertilitzar la terra. En este sentit, cal recordar als lectors que en aquells anys pràcticament no existien residus inorgànics. El reciclatge era quasi perfecte. 
De fet, en la València del segle XIX i principis del XX, la figura del femater era ben present en els carrers. Centenars de xiquets d’extracció humil amb un cabàs a l’esquena, de bon matí, recollien les femtes dels animals i els residus domèstics. Teodor Llorente, poeta de la Renaixença valenciana, reflectia en uns cèlebres versos la misèria d’aquells infants, que tornant a la barraca familiar, ben entrats en gana, el menut d’ells va preguntar al major: “Si fores el rei d’Espanya/ que dinaries tu hui?”. La contestació és ben significativa dels menjars que els pobrets coneixien, li respongué: “Quina pregunta més tonta/arròs en fesols i naps!”. 
Molt similar era a Ontinyent l’aprofitament dels residus orgànics. Una vegada més, “La topografia mèdica” (1916) ens indica l’elevat grau d’insalubritat que existia.  Moltes de les cases disposaven de corral, un espai per a criar animals o guardar la cavalleria que utilitzaven per llaurar. Este lloc també servia per abocar el fem domèstic i, al mateix temps, també se situava la fossa sèptica del comú. Dos vegades a l’any, “el conjunto de materias, revueltas y mezcladas con paja, se transporta al campo para ser esparcido en calidad de abono”. No és d’estranyar, doncs, que proliferaren les malalties digestives per contaminació de les aigües amb matèria fecal.
Certament, Ontinyent en el pas dels anys millorà la salubritat. En els anys seixanta, la població activa dedicada a l’agricultura minvà dràsticament. Els llauradors abandonaren els animals de cavalleria i els substituïren per tractors i motocicletes. En 1961, els matxos continuaven presents als carrers; afegirem com a informació que els propietaris de carros van aportar a les arques municipals 19.040 pessetes, però estaven en franc retrocés. De tota manera, hem d’assenyalar que encara, en novembre de 1962, l’ajuntament va adquirir per al servici de la “basura” dos carros metàl·lics tirats per cavalleries.  
A finals dels seixanta, la presència de cavalleries en les vies públiques era anecdòtica. Havien desaparegut els fematers i els pocs bonyigos del Dos de Maig eren replegats per les dones i destinats a fertilitzar les plantes de casa. En l’actualitat, els únics cavalls que trobem als carrers són els que participen en els actes de festes. Per evitar xafar les femtes, la Societat de Festers contracta un servici especial de neteja que s’ocupa de retirar-les i les comparses paguen a cada arreplegador 70€. Com hem canviat!
El progrés econòmic ha multiplicat els residus inorgànics fins l’extrem de limitar les autoritats l’ús de bosses de plàstic. Els contenidors, de vegades, estan de gom a gom. Ontinyent continua sent una de les ciutats valencianes que més recicla, som conscients de la importància de preservar el medi ambient. I a pesar d’alguna queixa puntual no ens podem queixar del servici del fem. És clar que bé ho paguem els contribuents amb els corresponents rebuts i l’any que ve s’incrementarà el preu en altres 24 €.