Ara fa tot just noranta anys de la proclamació de la II República. Un esdeveniment que va ser celebrat en moltes poblacions amb alegres manifestacions. Ontinyent no va ser una excepció, comptem amb testimonis coetanis que ho corroboren. Hem utilitzat les referències aparegudes en les memòries personals de Gonzalo Gironés Pla i les notícies publicades a la revista “La Paz Cristiana”.
Al febrer de 1931 el govern presidit per l’almirall Aznar va convocar eleccions municipals per al diumenge 12 d’abril -vespra de la festivitat de Sant Vicent Ferrer-. En la nostra ciutat es van presentar dos candidatures: una de tendència monàrquica i altra d’ideologia republicana. No cal dir que la primera de les opcions va rebre el suport de l’església ontinyentina. Per mitjà d’Acció Catòlica, proposava que governaren “los más justos, los más honrados y los más cristianos”. Es tractava d’elegir entre “dos campos solamente: Dios y Luzbel: cristianismo y comunismo”.
En la majoria de capitals de província van guanyar les candidatures republicanes. Pepe Gandia Calabuig, que ha estudiat exhaustivament este període històric, assenyala que també a Ontinyent la candidatura republicana, encapçalada per l’advocat Paco Montés, va guanyar les eleccions en obtenir una mitjana de 75% dels vots en els tres districtes electorals de la ciutat.
Sense suports entre l’exèrcit i la classe política, desanimat pel resultat electoral, el rei Alfons XIII emprengué l’exili la nit del 14 d’abril. Prompte arribaren les notícies de la dissolució del règim monàrquic i la proclamació de la República. Dilluns 13, Tramuel Fité, alcalde en funcions per malaltia del titular, es va presentar en la plaça de l’Ajuntament i des de dalt d’una cadira va anunciar a la multitud que a les 7 de la vesprada del dimarts 14 convocava una manifestació per celebrar la instauració del nou règim.
La notícia de la manifestació apareixia publicada en la revista “La Paz Cristiana” amb estes paraules: “Como saben nuestros lectores el día 14 fue proclamada la república en España. Como en todas partes, en nuestra ciudad hubo manifestación que, en medio de las expansiones populares, se guardó todo el respeto y orden. El alcalde D. Tramuel Fité supo encauzar admirablemente la manifestación; en ambas parroquias se voltearon las campanas con autorización de los reverendos párrocos; la música amenizó el acto y terminada la fiesta, Onteniente recobró y conserva la tranquilidad habitual”.
El tradicionalista Gonzalo Gironés, que no veia amb massa bons ulls el nou règim, afirmava que la manifestació havia sigut “más entusiasta que nutrida”. Afegia que els sons de l’himne de “Marsella” -símbol de la ideologia republicana- interpretat per la banda municipal va acompanyar als manifestants pel carrer Major fins la plaça Major. Des del balcó de l’ajuntament, l’imminent alcalde, Paco Montés, es va dirigir a la multitud anunciant la bona nova.
L’arquebisbe de València, Prudencio Melo, promulgava una circular el 15 d’abril dirigida als sacerdots de la diòcesi amb el nom “Ante el nuevo régimen”. En ella, acatava la nova forma de govern i “la sumisión fiel a los poderes constituidos (…) mientras no estuvieren en oposición manifiesta con la ley de Dios Nuestro Señor”. A més, regulava l’ús de les banderes del nou règim i advertia que “la predicación sagrada lo sea en el fondo y en la forma (…) evitando cuidadosamente descender a complicaciones de orden político “.
Dit i fet, el clergat local animava els feligresos per a adornar els balcons amb cobertors amb motiu de la processó del Sagrado Corazón que se celebrava el 12 de juny, divendres següent a l’octava del Corpus. Però advertia que: “se abstengan los fieles de poner en los cobertores los escudos en que otras circunstancias se han usado, por llevar emblemas no conformes con el régimen actual al que debemos acatar todos los católicos según las enseñanzas de nuestra Madre la Iglesia”. Es referia, sens dubte, a les anteriors banderes oficials bicolors. “La Paz Cristiana” en el número publicat el 18 de juny també informava que la processó no es va dirigir a l’ajuntament per solemnitzar la imatge del Sagrat Cor entronitzada a la sala consistorial. La separació Església-Estat era un fet consumat.
