No és la nostra intenció abordar en profunditat la història de les farmàcies d’Ontinyent, però si aportar uns apunts. Les primeres notícies que conservem en l’arxiu municipal daten del 5 de febrer de 1572 quan, per ordre dels jurats, l’apotecari de Xàtiva en Gaspar Oltra inspeccionà l’inventari de les dos farmàcies que existien. En la primera, regida per en Gaspar Joan Sancho, va trobar “ab lo compliment de medecines tan simples com compostes a la perfecció”. En canvi, en la botiga d’en Hieroni Álvares va comprovar que no disposava de molts preparats, com ungüents amb una base d’oli i altres herbes medicinals que va anotar en un llistat amb la seua denominació en llatí.
En el segle XVIII, el padró de riquesa de 1735 registrava el nom de l’apotecari, Josep Martínez; en 1782, l’esmentada font fiscal detectava la presència del farmacèutic Vicente Penalba. Tots dos gaudien de bons ingressos, residien en la plaça Major i, segons indicaven “Las ordenanzas de la villa de Ontiniente” (1767), proporcionaven de manera gratuïta medecines als pobres del Sant Hospital “por amor de Dios”.
Seguint el fil de la història arribem als anys vint del passat segle. La revista parroquial “La Paz Cristiana”, en l’apartat de notícies, informava cada setmana dels principals esdeveniments socials. La inauguració o traspàs d’una farmàcia ben bé mereixia una ressenya. Per ordre cronològic apareix el traspàs de la farmàcia de Ricardo Sanegre -que estava en el número 23 del carrer Mayans- al “distinguido farmacéutico Manuel Reig Belda” en setembre de 1922. Em contava un veterà farmacèutic, que Manuel Reig la va traspassar a l’alcoià Pérez Payá i, al cap de pocs anys, la va vendre a Fernando Álvarez Berenguer. Des d’octubre de 1970 és propietat de Rafael Rovira Sanz; l’anomenada farmàcia Central ara es troba en l’avinguda Daniel Gil. És la més antiga de les actuals.
Prop d’ella, en el número 6- es localitzava en 1916, el domicili del farmacèutic José Valls Valls, germà de l’arxipreste Tomàs Valls -el del carrer-, pare de Tomàs Valls Such fundador del “Barato” i de José Valls Such (Hilaturas Valls). En octubre de 1922, s’inaugurava la farmàcia propietat “del novel farmacéutico José Jordá Claver” en la plaça Major; el primer d’una llarga nissaga d’apotecaris que arriba fins els nostres dies (Delia Jordà, en Coronació). També va ser el director del laboratori municipal, juntament amb l’altre farmacèutic titular Manuel Reig Belda.
Per finalitzar la relació d’establiments on venien medicaments, afegirem la inauguració en juny de 1929 de la farmàcia del jove José Tormo Vidal en la plaça del Cardenal Benlloch nº 4 -Sant Domingo-. Aclarim als lectors que esta farmàcia a finals dels seixanta va ser traspassada al farmacèutic Enric Cerdà Capuz i, posteriorment, a Maria Torró Martínez (2007) -a qui agraïm l’aportació dels primers apunts de la farmàcia de Tormo-. L’establiment va ser traslladat a l’actual emplaçament en el cantó del Dos de Maig amb Martínez Valls en 1991.
En data indeterminada, en 1931 sabem que Gonzalo Soler Brotons era propietari d’una farmàcia en el carrer Mayans, cantó amb el Cantalar de Sant Carles. Com a nota curiosa, destacarem que era un músic aficionat; tocava el violí i, juntament amb el metge Rafael Galiana, al piano, amenitzaven les velades musicals del Centro Parroquial a finals dels any vint. Hem d’assenyalar que el seu fill, Don Vicent Soler Soler, va continuar l’ofici i va ser el nostre professor de Ciències Naturals al col·legi de la Concepció. En 1989 es va traspassar la llicència de la farmàcia a Manuel Bartual Martí, ara emplaçada en la confluència de l’avinguda d’Albaida amb Martínez Valls.
Així doncs, a principis dels anys trenta del passat segle Ontinyent comptava amb quatre farmàcies per a 12.342 habitants. Hagué de transcórrer quasi tres dècades (1959) quan Rafael Galiana Gisbert fundà altra farmàcia, l’actual de Manuel Belda Galiana. En el transcurs del temps la nostra ciutat ha crescut -37.139- (2024) i el nombre de farmàcies, també; en l’actualitat, disposem al nostre servici tretze farmàcies. No cal dir que, a causa de l’existència de més establiments, el torn de les guàrdies és més “relaxat” que abans.
Anem a continuació, a tractar el cas d’intrusisme de venda de productes farmacèutics. En abril de 1925, el subdelegat de farmàcia del partit judicial d’Ontinyent, José Valls Valls, va dirigir un escrit a l’ajuntament denunciant al droguer Vicente Sarrió Montés - San Jaime nº 5, actual plaça de l’Escurà- de la venda de medicaments “especialmente en todas aquella especialidades en las cuales existe una pequeña etiqueta con letra roja y fondo blanco, que diga de venta exclusiva en farmàcias... por atentar contra la salud pública.”
En ofici de 23 d’abril Vicente Sarrió Montés -de la família coneguda com les Panxetes- responia que ell s’atenia al reglament de 9 de febrer de 1924 que regulava la venda de medicaments i que no venia especialitats farmacèutics. Per contra, denunciava que les farmàcies de la localitat “expenden artículos de perfumería que entiendo no están autorizados para la venta por la contribución industrial que satisfacen”.
Alcaldia no sabia com resoldre el conflicte d’interessos entre les farmàcies i les drogueries, per la qual cosa va preguntar a l’inspector provincial de sanitat si els droguers podien expedir els següents articles: “Fitina-Jarabe de hipofosfitos Climent, Jarabe de Labarrer-Sello y purgante Besoy”. El 8 de maig l’inspector Arturo Cubells responia els dubte indicant que els xarops i el purgant es podien vendre en les drogueries, perquè no necessitaven recepta mèdica. Però, afegia que “Un droguero no puede vender al por menor magnesia, ni aceite de ricino, ni bicarbonato de sosa, ni tintura de yodo, etc. porque son substancias que solo se emplean en medicina; en cambio, puede vender clorato de potasa, sal de higuera y otras substancias que se emplean en algunas industrias”.
