En els cels d’Ontinyent sobrevolen molts avions, però són les aeronaus que van a l’aeroport d’Alacant les més visibles perquè descendeixen quan comencen l’operació d’aterratge. Acústicament no són molestos, passen desapercebuts.
Els ontinyentins de 1920 encara dirigien la vista als pocs aeroplans que transitaven l’espai aeri; eren una novetat de transport. A més, eren més visibles perquè no volaven tan alt. Però, de sobte, a les 18:15h del 5 d’octubre d’aquell any un desgraciat succés va centrar l’atenció. L’avió correu n. 20 amb destinació a Casablanca -que havia partit de l’aeroport de la ciutat francesa de Toulouse a les 11 del matí, fent escala a Barcelona a les 14:30h i dirigint-se a Alacant- es va estavellar en les immediacions de la casa del Fondo en terme d’Ontinyent. Tot just fa 104 anys.
Les causes del sinistre es desconeixien de manera exacta, eren suposicions. El diari “Las Provincias” en l’edició publicada el 7 d’octubre manifestava que el depòsit de gasolina va començar a incendiar-se i “procuraron aterrizar rápidamente casi sin tiempo para elegir el sitio a propósito”. En canvi, la revista parroquial d’Ontinyent “La Paz Cristiana” indicava que l’aterratge forçós es devia a causes meteorològiques: “Diéronse cuenta que había nubes de tormenta y temiendo a las contingencias probables quisieron no pasar adelante sino aterrizar en esta”.
Els mitjans de comunicació coincidien en el fet que l’aterratge forçós va ser desafortunat. L’avió en el descens va xocar contra un formidable pi que va destrossar i, a continuació, va ensopegar amb altre; l’aparell va donar voltes de campana empotrant-se contra el sòl. El depòsit es va rebentar i es va prendre foc; el pilot Charles Centhon i l’acompanyant Octavia Casejuane van resultar carbonitzats.
El mitger de la casa el Fondo, Francisco Sanchis Pellicer, arriscant la vida, va rescatar al mecànic Leonardo Bénas que va ser traslladat en l’automòbil del comte de Torrefiel al sant Hospital de Beneficència. Una valerosa acció que va ser recompensada pel govern francés amb un títol acreditatiu per “actes de courage et de Devouement”. Desgraciadament, les cremades i lesions eren molt severes; va rebre l’extremunció i va morir al dia següent.
El 7 d’octubre el saló de plens de l’ajuntament es va habilitar com a capella ardent i, de vesprada, es va procedir al solemne funeral de Leonardo Benas amb presència de la corporació municipal. La plaça Major estava de gom a gom; va presidir els sants oficis l’arquebisbe Dr. Benlloch junt amb tot el clergat d’Ontinyent; a la missa també assistí el delegat del consolat francés i els representants de la companyia “Líneas Aéreas Latecoere”. El fèretre anava cobert amb la bandera francesa i espanyola.
Una vegada finalitzada la missa, els cadàvers de les tres víctimes van ser soterrades en l’antic cementeri de Sant Rafael, en concret, en els nínxols de quarta fila nº 482,487 i 492. Sabem que cinc anys després, en 1925, el subsecretari del ministeri de la Governació va comunicar que “previo cumplimiento disposiciones sanitarias vigentes ha sido autorizado con fecha 2 la exhumación y traslado restos mortales M. Genthon muerto en accidente aviación en 5 octubre 1920 desde Onteniente a Genissieux (Drome)”.
Els funcionaris judicials van procedir a les actuacions pertinents. El diari de tendència republicana “El Pueblo” en la seua edició del 7 d’octubre titulava la notícia com “Catástrofe de aviación”. Indicava que el jutge de primer instància d’Ontinyent, Francisco Monterde Pastor, s’havia personat en el lloc de l’accident i alçat els cadàvers. També s’havia incautat de la correspondència que transportava l’avió sinistrat. En la instrucció del sumari en data de 30 de desembre de 1920, el jutge ordenava “constituir en depósito los restos del aparato incendiado en la casa del Fondo de este término municipal en poder de esta Alcaldía. Y al efecto ruego a V.E. se sirva designar local para el depósito y conservación de los restos del avión siniestrado y ordenar a los dependientes de su autoridad lo necesario para el traslado de los mismos”. Tres mesos després autoritzava que la companyia aèria poguera fer-se càrrec de les restes de l’aeronau.
Els tràmits burocràtics continuaren. El 17 de febrer de 1921 el viceconsolat espanyol en la Nouvelle, localitat del departament de l’Aude (regió francesa del Languedoc), sol·licitava l’acta de defunció “para servir a la autoridad militar de Don Leonardo Benas que falleció en el hospital de Ontiniente (sic) el 5 de octubre de 1920, víctima de un accidente de aviación con su esposa Octavia Casejuan”.
Certament, l’assistència al soterrament va ser multitudinària, l’accident va causar una forta commoció entre els ontinyentins d’aquell temps. La revista parroquial expressava este sentiment col·lectiu de solidaritat cristiana amb estes paraules: “ante la desgracia de seres que no conocía, pero que los amaba como hermanos en Dios”. No els va acompanyar la fortuna; altre vol i amb idèntica destinació va poder aterrar poques setmanes abans en la platja de Gandia.
