En l’últim terç del segle XIX, elements distingits de la classe benestant d’Ontinyent construïren en les immediacions de la nova carretera d’Alcúdia de Crespins a Villena (carrer Dos de Maig) sumptuosos edificis que disposaven també de bells jardins. Un d’ells era el xalet de l’Ereta que pertanyia en 1916 a Luis Tortosa Calatayud casat amb Maria Simó Marín (germana dels propietaris de l’empresa tèxtil Paduana). El casalici era un encantador palauet decimonònic que va ser enderrocat a principis dels anys setanta del passat segle per construir blocs d’edificis. D’aquella esplendor de l’alta burgesia ontinyentina sols queda la mostra del xalet de Mompó, ara reconvertit en hotel.
En esta ocasió ens ocuparem de l’alqueria de Colomer que, en ser adquirida en 1924 per l’enginyer químic Ricardo Martínez Llovet, va passar a denominar-se “Villa Rosa”. El nou propietari  residia en la casa únicament durant el període estival, primer acompanyat per sa mare i, a partir del 17 d’octubre de 1925, de la seua dona, Consuelo Quinzà Guerrero, familiar del cardenal Benlloch que va oficiar el casament de la parella. La felicitat del matrimoni va durar pocs anys, el 10 de gener de 1930, Ricardo Martínez va enviudar. 
Cal afegir que l’enginyer valencià mantenia una intensa relació d’amistat amb el cardenal Benlloch. De fet, a la seua mort, ell va sufragar el monument dedicat a la seua memòria que es va inaugurar en juliol de 1926 en la plaça de Sant Domingo, rebatejada el 27 de maig de 1922 amb el nom del prelat i  fill adoptiu de la ciutat.  També va executar l’última voluntat del difunt realitzant les gestions pertinents per tal que el cos del cardenal fora traslladat en maig de 1931 des de Burgos a València, per ser soterrat als peus de l’altar de la basílica de la Mare de Déu dels Desemparats. Compartien la devoció per la patrona dels valencians; l’oratori privat de “Villa Rosa” -contava una revista de l’època- era “una preciosidad avalorada por la incomparable imagen de Nuestra Señora de los Desamparados, la misma que formaba la ilusión del llorado eminentísimo cardenal Benlloch y tenía en su palacio de Burgos”. 
La  noble mansió va ser remodelada pels nous propietaris; al gener de 1925 s’iniciava “el proyecto del jardín y hermoseamiento de tan deliciosa finca”. A finals de l’estiu d’aquell any, els espais verds  dissenyats pel reputat jardiner Sr. Peris eren una realitat. A més, el tallista Sr. Benedito havia emplaçat pel recinte estàtues del David i Moisés de Miguel Àngel. Una revista de l’època incloïa la descripció d’aquell idíl·lic lloc:  “y otras copias de lo más clásico, alternan con el busto de Homero, que las plantas más escogidas están distribuidas y combinadas con el gusto más escogido, que los estanques y asientos chapados de hermosos azulejos dan una nota encantadora; que el tinglado para la rosaleda y jaulas de aves es un derroche de ingenio y de riqueza, que las balaustradas y cenadores con sus tímeles hoy en esqueleto, que han de poblarse de plantas y flores dan una perspectiva no sospechada…“
En esclatar la guerra civil, l’edifici va ser confiscat per les autoritats republicanes i va ser habilitat com a Hospital de Sang per atendre els ferits que provenien del front. Joan Torró Martínez indicava que va cessar l’activitat l’1 de febrer de 1937 quan es van traslladar els pacients al nou hospital internacional que es va instal·lar en les dependències del col·legi de la Concepció.
La destinació sanitària del conegut popularment com a xalet de les Boles no va canviar en el temps. L’ajuntament d’Ontinyent  el va comprar  en març de 1951 a Ricardo Martínez Llovet i va procedir a les obres de condicionament necessàries per instal·lar la Casa de Sanitat, antecedent de l’actual Hospital Comarcal. Un edifici que tindrà altres usos quan s’inaugure el pròxim Hospital General, ubicat en el polígon de la casa Balones. 
Una porció d’aquell jardí, en concret 1.197 metres, va ser segregat i cedit a l’Institut Nacional de Previsió per construir el primer ambulatori, actual centre d’especialitats. L’acord del plenari municipal de 20 de novembre de 1964 aprovava l’operació i descrivia cadastralment la finca: “Un huerto denominado chalet de Martínez (o de las Bolas) sito en termino de Onteniente, partida de la Ferrera al brazal de la Villa”. Mesurava 97 àrees i 27 centiàrees i estava circumdat per un mur de pedra i ferro. La porta d’entrada al recinte estava situada en el camí vell d’Agullent (Av. Francisco Cerdà) que estava a continuació del carrer Sant Antoni; a l’est fitava amb el braçal de la Vila (carrer Jose Simó Marín). 
A hores d’ara, la zona verda que envolta  l’hospital encara conserva arbres i plantes singulars, testimonis d’aquell passat gloriós.