El Monestir del Corpus Christi de Llutxent, un dels elements patrimonials més destacats de la Diputació de València, serà rehabilitat de manera integral, segons ha anunciat la diputada provincial de Projectes Tècnics i vicepresidenta segona de la institució provincial, Reme Mazzolari.
“Durant molt de temps, -explica Mazzolari- l'únic manteniment que hi ha hagut han sigut intervencions puntuals a través de programes mixtos de formació i ocupació, però no hi havia una visió integral i estratègica que presidira les diferents actuacions amb l'objectiu de posar en valor l'enorme valor històric i cultural de l'immoble, que és una de les joies del patrimoni de la Diputació, i per tant, de tots els valencians”.
La rehabilitació integral del Monestir es durà a terme a través de diferents fases d'actuació. La diputada de Projectes Tècnics explica que “el motiu no és només pressupostari, ja que es tracta d'una gran inversió per part de la Diputació, sinó que també facilita el nostre objectiu d'anar obrint a la ciutadania les zones sobre les quals es vaja actuant”.
L'inici del procés d'intervenció el marcaran els estudis arqueològics sobre la façana de l'església que forma part del complex històric, “que servirà com a punt de partida per a establir l'estratègia d'intervenció”, subratlla Reme Mazzolari, “per, de manera paral·lela, anar estudiant les actuacions en altres llocs com la zona d'enterrament dels antics monjos, baix la qual els tècnics afirmen que podria haver-hi un ossari”.
Altres zones que es consideren prioritàries a l'hora d'establir el pla d'actuació són les estades que se situen al voltant de claustre, un dels elements més rellevants del complex.
Construït en el XV, reconstruït en el XVIII
El Monestir del Corpus Christi de Llutxent va ser construït per l'orde dels dominics principalment en el segle XV, vinculat al "Miracle dels Corporals" el qual, segons la tradició, va ocórrer en este lloc en el segle XIII.
L'actual distribució d'este enclavament s'articula al voltant de tres espais ben diferenciats: el claustre -d'estil neoclàssic-, l'església i un pati de servici al voltant del qual giren els elements auxiliars del monestir (cellers, sitges, magatzems, rebostos, forn, etc.).
La seua popularitat va créixer quan al voltant de 1475 es va convertir en Universitat amb capacitat per a la formació de religiosos en Arts i Teologia, per a arribar a la seua esplendor durant els dos segles posteriors com a seminari per als frares missioners a Amèrica.
Durant el segle XVIII va haver de ser reconstruït després de veure's afectat per un incendi durant la Guerra de Successió. Així, el claustre d'estil neoclàssic i amb cinc arcs de mig punt recolzats en pilastres, data d'esta data.
En el segle XIX, la desamortització de Mendizábal i el saqueig dels francesos van provocar que es convertira en masia, abans de passar a propietat de la Diputació de València, la qual amb este pla de rehabilitació tracta de retornar tota l'esplendor d'este conjunt històric i cultural.
