La Diputació de València ha decidit destinar 21,2 milions dels 33,3 del superàvit a la posada en marxa d'un nou Pla d'Inversions Financerament Sostenibles, el tercer de la legislatura després dels 70 milions invertits en els 266 municipis de la província només entrar el nou equip de govern i els 12 milions d'un segon IFS destinat als municipis de menys de 5.000 habitants.
La intenció d'aquests plans és la de reforçar l’aposta per l'autonomia d'alcaldes i alcaldesses, que són els que millor coneixen les necessitats dels seus veïns, però, com assegura el president, Jorge Rodríguez, “els municipis necessiten un finançament suficient i adequat per poder assumir competències i demostrar la seua responsabilitat en resposta a l'autonomia que sempre diem que han de tindre”. El president ha tornat a destacar la importància que té aquest nou model de repartiment d'ajudes ja que “s’eliminen els plans teledirigits que estaven al marge de criteris reals i objectius”.
En la mateixa línia s'expressa la vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó, que destaca els criteris objectius que segueixen aquests plans i la resta de programes posats en marxa per la institució, com els SOM, que han simplificat la seua tramitació i introduït criteris socials en la distribució de les ajudes. En paraules d'Amigó, “el més important és que hem acabat amb el clientelisme i els favoritismes i estem posant la Diputació al servei de les persones, en col·laboració amb la resta d'administracions, amb les quals cooperem en lloc de competir”.

Criteris socials
El tercer IFS, una línia d'inversions sostenibles, fonamentalment de millora d'instal·lacions i serveis, que ha deixat ja més 100 milions d'euros en les comarques valencianes, s'aprova aquest divendres i tindrà un termini de presentació de projectes que es perllongarà fins al 20 de setembre, període en el qual els ajuntaments hauran de posar en marxa la seua maquinària per donar forma a les actuacions de millora pendents o a projectes demandats pels veïns que poden tindre cabuda en el pla.
Els criteris a l'hora de determinar el repartiment dels 21,2 milions d'euros entre els municipis valencians de menys de 50.000 habitants són els mateixos que es van utilitzar en el Pla de Serveis i Obres Municipals (SOM). És a dir, una quantitat fixa per a tots els municipis i una altra variable en funció de criteris com el nombre d'habitants, que pondera un 30%, el cost efectiu dels serveis, la superfície (10%), la taxa de desocupació (10%), els nuclis de població separats, com aldees i pedanies (4%) i la pertinença al Pacte d'Alcaldies, amb actuacions contra el canvi climàtic (3%).
Els altres 11 milions d'euros del superàvit s'han destinat a diferents partides, la major part programes o línies de les àrees de gestió ja en marxa que han ampliat la seua dotació per arribar a més municipis i persones. El ple de juliol va aprovar destinar, entre altres inversions, 1.000.000 euros als municipis afectats per les pluges; 900.000 euros per a la reforma en la coberta i la façana del teatre Principal; 400.000 euros per a l'engegada de la Xarxa de Municipis Contra la Violència de Gènere; 1.000.000 euros per a béns mobles i immobles i 900.000 euros per a subvencionar a clubs i esportistes d'elit i joves promeses.

Altres mesures aprovades
La posada en marxa del tercer IFS ve acompanyada per altres mesures aprovades en la Junta de Govern d'aquest divendres, com la concessió de subvencions per al manteniment de Centres d'Infantil i Primària en matèria d'eficiència energètica i la concessió de subvencions per a la realització de centres socials i els seus respectius convenis de col·laboració amb els municipis de Llíria, Sueca, Carcaixent i Paterna.
Altre dels projectes que es desenvoluparà és l'acord de col·laboració amb l'Associació Valenciana d'empreses del Sector de l'Energia (AVAESEN) en l'àmbit de ‘smart cities’ (ciutats intel·ligents), en la seua línia per promoure solucions tecnològiques de mobilitat, gestió ambiental o detecció d'incendis, entre d’altres.