Alfarrasí tanca el II Cicle Internacional de Música “Nits a l’Ermita” - loclar

Hi ha llocs on la música no sona, sinó que flota. No només ompli l’espai, sinó que s’hi confon, com si sempre haguera estat allí. Aquest estiu, per segon any consecutiu, Alfarrasí ha acollit el II Cicle Internacional de Música “Nits a l’Ermita”, un projecte que ja no es pot considerar una aposta: és una realitat que arrela i creix. I ho fa amb la naturalitat de les coses ben pensades.

Quatre concerts, quatre nits, i una sola idea: que l’art, quan es conjuga amb el paisatge, pot transformar el territori. “No volíem fer un cicle qualsevol”, diu Carlos Casanova, director artístic del projecte. “Volíem un lloc on el públic poguera escoltar amb atenció, respirar amb calma i connectar realment amb els artistes. Aquesta Ermita ofereix això. És el contrari del soroll: és una pausa compartida”.

El cicle va arrancar el 14 de juny amb un concert dedicat al seté art. L’Ensemble Solistas Valencia, formació professional i versàtil, va obrir la temporada amb un programa de bandes sonores que fugia del tòpic i s’endinsava en la delicadesa de compositors com Morricone o John Williams. El públic, atent, entrava en escena com si es tractara d’un espectador més en una pel·lícula sense càmeres. L’Ermita, il·luminada amb sobrietat, es convertia en una pantalla invisible on cada nota projectava una emoció. 

“És una meravella veure com la gent respon, com sent”, explicava Ismael Sanvíctor, alcalde d’Alfarrasí, en acabar el concert. “Aquest projecte naix de l’estima pel nostre patrimoni, però també del desig de compartir-ho i acompanyar-ho de música”, defensa. 

El segon capítol, el 28 de juny, va portar el jazz a les altures. Pepe Rivero, amb la seua fusió entre música llatina i improvisació contemporània, va convertir l’espai en lloc íntim on la música s’escoltava amb atenció. Rivero, pianista cubà de reconegut prestigi, va conduir la nit amb elegància i calidesa, i el públic va respondre amb entusiasme contingut, amb eixe agraïment discret que es reserva a les coses bones que arriben sense fer soroll.

El jazz, en mans del Rivero, es va adaptar a l’escenari de forma natural, sense forçar el to. Una música que va fluir, que va brollar. I en aquell moment, va quedar clar que aquest festival no era un experiment, sinó una afirmació: això és possible, i a Alfarrasí!

El tercer concert, que jugava amb la veu com a instrument principal, va oferir un contrast càlid i proper. El cantant Benny Rod, acompanyat de l’ensemble Solistas Valencia, Laura Sheerin i Omar Lara, va desgranar una selecció que anava dels boleros més clàssics als estàndards de Broadway, amb una dicció i una emoció que van encantar al públic. 

Rod, que sap com habitar cada cançó amb naturalitat, va connectar amb el públic amb una proximitat emocional que rarament s’assoleix en concerts d’aquest format. La seua interpretació de “Bésame mucho” o “La malagueña” van arrencar més d’un sospir entre els assistents, en una nit que va ser, literalment, d’ensomni.

La cloenda, el 5 de juliol, prometia ser especial, però va acabar sent memorable. La soprano Ruth Rosique, que substituïa Montserrat Martí, va convertir l’esdeveniment en una vetlada molt elegant. Amb una veu clara i expressiva, va transitar per un repertori que incloïa àries d’òpera, fragments de sarsuela i cançons espanyoles, tot amb una l’elegància clàssica que la caracteritza. 

Amb “Nits a l’Ermita”, Alfarrasí ha trobat una fórmula que no només funciona: emociona. La combinació entre una programació selecta, un entorn carregat de sentit i una posada en escena que fuig del soroll i la pressa ha donat com a resultat un festival que no busca quantitat, sinó qualitat. Un projecte que, com diu Casanova, “cuida tots els detalls, perquè la música no és només so, sinó temps compartit, memòria i afecte”.

El suport de les institucions, com el de la directora adjunta de l’Institut Valencià de Cultura de la Generallitat Valenciana, Beatriz Traver, present en una de les sessions, és una altra mostra de que el camí iniciat és sòlid i prometedor.

Alfarrasí ja mira al futur amb una tercera edició en l’horitzó. Però el més valuós no és la continuïtat, sinó el record que deixa aquesta edició. Un record que no s’esborra perquè no és només de sons, sinó de sensacions. Des de l’Ajuntament han agraït a tots i totes la seua implicació i interès, i esperen continuar aportant cultura de qualitat a la comarca de la Vall d’Albaida amb aquest projecte tan necessari com innovador. L’any proper, en la seua III edició.