“És la nostra manera de no perdre el contacte amb la gent” - loclar

- Els Germans Brothers som un grup de versions. Ens hem dedicat els últims anys a fer-ho passar bé a la gent. Hem tocat cançons que tot el món coneix i tot el món ha pogut cantar.

Però els músics som gent amb inquietuds creatives que necessitem donar a conèixer. Últimament, hem estat composant i gravant cançons pròpies, tocant-les de quant en quant en alguna actuació, o bé muntant algun vídeo i compartint-les a les xarxes socials.

No era la nostra idea editar un disc, però amb la situació que estem vivint, amb tota l’activitat parada als escenaris, vam pensar que era el moment de publicar el material que teníem gravat. És una manera de no perdre el contacte amb la gent.

- “La Fuente de la Juventud” és la cançó que obri el disc. És un tema molt melòdic, d’amor i desamor. És el desig d’agafar els bons moments i reviure-los eternament. La música ha sigut i serà per a nosaltres el que ens fa sentir-nos joves i amb ganes de continuar endavant.

- El disc conté cinc cançons, totes composicions originals i amb producció pròpia, amb les que hem procurat no allunyar-se massa del nostre so de directe. Per suposat, és un disc de rock.

- Hem editat unes poques còpies en CD amb funda de cartró. De moment, el distribuïm directament, encara que ja ens han oferit la seua col·laboració alguns pubs i comerços d’Ontinyent i altres pobles. El CD és un format clàssic que cada vegada s’utilitza menys, per això més endavant farem un llançament digital. Però ara ens feia il·lusió tindre’l en suport físic.

- Açò ha segut la debacle. Alguns companys d’escenaris han pres ja la decisió de no tornar. No es pot sobreviure amb la música a un món on la vida social i l’oci estaran estigmatitzats durant molt de temps. I tingam en compte que a la nostra ciutat són molts i molt bons músics els que viuen d’açò.

- Vam passar de tot a res. D’estar tocant tots els caps de setmana, a tindre que tancar-se a casa. Després del confinament, quan pareixia que remuntàvem un poc, van tornar les restriccions, la por de la gent a ajuntar-se, les cancel·lacions... En general, els músics del poble donem l’any per perdut.

- Suposem que hi haurà que reinventar-se. Podrem fer actuacions amb mesures de seguretat, aforaments limitats, tocar al balcó, fer directes en internet... Però res serà el mateix fins que no acabe aquest malson. Serà quan tornarem.