“L'art sempre ha sobreviscut i s'ha nodrit de les crisis” - loclar

- Venia d'unes temporades amb molts projectes, estrenes, creacions, viatges amb La Veronal i estades llargues per estar creant a Corea del Sud, Suècia, Holanda, Madrid i de sobte, s'ha detingut tot aquest ritme frenètic en sec.

Just abans del confinament estrenava una Òpera per al Teatre Real de Madrid i Teatres del Canal al febrer i setmanes després un espectacle infantil a Suècia que s'havia assajat i creat la tardor passada però que l'estrena havia tingut lloc a la fi de febrer d'enguany. Va arribar el coronavirus immediatament després de l'estrena i ho va detindre tot.

Al principi, em vaig dir a mi mateix que era l'oportunitat que abans no havia pogut tindre per a estar a casa, descansar, reflexionar, tindre temps per a escriure, llegir i veure totes les pel·lícules que portava anys postergant, ordenar idees per a creacions futures i en definitiva omplir el depòsit d'inspiració.

Passades unes setmanes va començar el pitjor: por, impotència de veure el que estava passant, etc, a poc a poc tot va començar a tornar i amb el temps i la tristesa del que la pandèmia s'ha emportat per davant també he pogut traure conclusions de tot el bo i tot el dolent que ha provocat en mi aquesta aturada.

Ens han caigut actuacions a Brussel·les, Belgrad, Atenes, Sant Sebastià, Lisboa, una creació a Roma, etc... Eren uns molt bons mesos de gira internacional que no han pogut realitzar-se. Alguns treballs s'aconseguiran recol·locar; uns altres, en canvi, s'han perdut fins a una altra ordre i els ballarins han sigut els majors perjudicats perquè a Espanya majoritàriament les companyies independents treballem per projectes i bitles i sense l'un i l'un altre els ingressos no són possibles. Ha sigut dur i haurem d'emprar-nos a fons per a tornar a les bones sensacions d'abans de març.

- La part bona ha sigut l'obligació a parar, a baixar les revolucions, a apreciar el camí i els seus traços, a connectar amb un mateix. El dolent, a més del que ja ha suposat el propi virus ha sigut que un sector com la dansa, ja pobra per se, això li suposa un problema més si cap, més complicacions, més dubtes, etc. Som un sector amb teixits fràgils, sense una unitat fèrria com els músics, sobrevivim en xicotetes illes independents intentant sostindre tots els nostres fonaments, és complicat tindre un sentit de comunitat a nivell nacional, tot és molt efímer i molt precari i la falta de gira, de programació i de visibilitat empitjora el sector.

Nosaltres tenim sempre un peu fora d'Espanya i rebem molt suport d'Europa, de moment continuem rebent el suport de molts països que continuen apostant per nosaltres, presenten els meus treballs i els coprodueixen. Veurem què passa en els pròxims mesos.

- Res més eixir del confinament he començat la que serà la meua nova creació Sonoma, un treball coproduït pel Grec, Sadler’s Wells, Theatre de la Ville de Luxembourg, Tanz im August, Conde Duque, etc. L'estrena serà el 24 de juliol a Barcelona i des que hem pogut eixir de casa i ajuntar-nos a l'aula estem treballant incansablement en la creació, tornar a la sintonia del cos, les idees, sensacions de grup, de treball en equip, etc...

És sobre la figura de Buñuel i el surrealisme, ara més que mai qüestionar la realitat, la nova realitat, viure per damunt o per davall de la realitat. El covid no apareixerà directament en el treball, però inevitablement el confinament i tota l'agitació mundial són presents en les nostres decisions, en el caràcter, en la temperatura i el to de la proposta, la necessitat és més poderosa ara i relativitzar més important que mai.

En l'estudi de creació comencem amb màscares i amb mesures extremes d'higiene, però a poc a poc vam haver de prescindir d'elles perquè era impossible exercitar el cos amb la màscara. Seguim protocols de sentit comú, de gel hidroalcohòlic. Assagem en el Graner, un espai increïble de Barcelona juntament amb altres companyies, però cada companyia té uns recorreguts i espais assignats molt estrictament, a penes ens creuem amb altres ballarins i d'alguna manera la Veronal actua com a nucli familiar. El risc està i això no ho podem evitar, però intentem usar el sentit comú i sabem que el contagi d'un sol membre faria malbé l'estrena al juliol i tota la gira.

- Hi ha països que han recol·locat les representacions, hi ha uns altres que no han aconseguit fer-ho, hi ha els qui fins i tot sense presentar el treball continuen mantenint el suport econòmic, encara que siga parcial, com és el cas d'Alemanya. És clar que cada país té un context, un impacte de la crisi i una economia diferent. Ací a Espanya l'impacte ha sigut molt major que en altres països i les prioritats han de ser conseqüents. Vénen temps complicats, hem d'estar preparats per a reinventar-nos, per a continuar creient, per a pensar que el món que ve continuarà necessitant consumir cultura. Per exemple, les entrades per a la nostra pròxima estrena a Barcelona es van esgotar en menys 24h, la gent té gana de cultura, de deixar de consumir pantalles i trobar-se amb l'experiència física. Són temps incerts i duros, però l'art sempre ha sobreviscut i s'ha nodrit molt de les crisis.

Vull pensar que d'una manera o una altra tirarem avant.

- Després de l'estrena en el Grec de Barcelona i unes vacances forçades a l'agost, estarem començant la gira al setembre a Itàlia, Sèrbia, Alemanya, etc... podré iniciar la creació a Roma, continuar amb una llarga gira de Sonoma que arriba fins a finals de 2021 i començar amb els fonaments de la pròxima creació. Queda molta faena encara de recol·locar bitles que s'han perdut, reprendre contactes i buscar solucions a tota aquesta aturada. Tenim un ull posat en el nou, però tenim un altre lloc en tot el que hem de córrer ara per a recuperar el ritme i les pèrdues ocasionades per la Covid19.