- En quin àmbit inscriuria la seua nova novel·la? Què pot esperar el lector de “Portadors del temps”?

- És el viatge iniciàtic d'una professora de Filosofia que descobreix que, molt a la seua pesar, exerceix un paper fonamental en la consecució d'una antiquíssima profecia relacionada amb l'abolició del temps. És una aventura amb calat i profunditat argumentals i al temps, és una empresa trepidant amb girs múltiples en la trama, colps d'efecte i enganys continus al lector, amb realitats paral·leles que, no obstant això, convergeixen entre si. Passat, present i futur s'entrellacen i res és el que sembla.

D'altra banda hi ha molt de personal, d'autobiogràfic en aquesta novel·la. No tant en el sentit de l'evident, de l'aventura en si, sinó en l'ocult, en el simbòlic. El viatge de la professora és de forma novelada i d'una manera una miqueta premonitòria, el meu propi viatge interior de transformació personal; des de la dona que era al començament de 2000 fins al dia de hui. I cal no oblidar que sóc filòsofa encara que no exercisca de professora.

El feed back dels qui van llegir la novel·la abans d'enviar-la a les editorials ha sigut molt positiu. És una novel·la amb ritme, que enganxa. Escric de forma molt cinematogràfica perquè el lector faça la composició visual del que està esdevenint.

- És la seua segona novel·la, després de “Tres d'abril”, publicada en 2013. Han passat set anys i ara arriba “Portadors del temps”. Era la seua intenció deixar passar aquest temps abans de la seua segona novel·la?

- La veritat és que Portadors la vaig escriure immediatament després de concloure Tres d'Abril. Va ser un plantejament que va sorgir quan encara estava acabant la primera i vaig fer l'oportú, prendre les notes pertinents, construir l'estructura i guardar-la per al moment en què la concloguera. Recorde que vaig escriure el primer esquema en un tovalló de paper, després d'un menjar amb una amiga. Encara la conserve. Estava en un moment creatiu increïblement ric.

El fet que haja passat tant de temps es deu a la determinació per trobar una editorial de pes, amb el prestigi que només una entitat amb una trajectòria sòlida pot oferir; una empresa que apostara al 100% per Portadors. Han sigut moltes les portes a les quals he anomenat i, finalment, Europa Edicions va decidir confiar en aquest treball. Estic molt satisfeta per aquesta aliança.

- Quant al procés creatiu com ha sigut?

- El primer és saber de què vull escriure, i immediatament arriba l'o les trames que compondran la novel·la. No sóc metòdica en el sentit de dedicar cada dia la mateixa quantitat d'hores a treballar (investigar o escriure) però sí que és cert que, com és una ocupació que m'apassiona, quan entre en matèria no pense en una altra cosa. Sóc de les que es desperten de matinada per a asseure'm en el despatx i prendre notes; a vegades, mentre medite o practique ioga, tinc certeses sobre què he de fer o quin nou gir donar-li a l'argument. Els meus treballs són projectes oberts i vius fins al final, em deixe guiar de moment perquè, a vegades, investigant una qüestió aquesta et porta a una altra encara millor i això és alguna cosa que enriqueix el resultat.

- El seu nou llibre tracta com un dels temes l'individualisme i l'egoisme introduït pels “Djavoli”, té un cert paral·lelisme o similitud amb l'actual situació generada per la pandèmia?

- Sens dubte. Un dels eixos de la història és el temps. Com el temps ha esclavitzat als humans sense que s'adonen. En aquest sentit, a mesura que avança la lectura es descobreix un paral·lelisme evident entre el que es compta en ella (és curiós, la vaig finalitzar en 2014) i la situació vital que estem experimentant. En cert sentit, la concepció que cadascun té del temps i l'efecte que exerceix individualment és similar a aquest efecte que està operant el virus. El fet de parar-te, de quedar-te quiet t'obliga a reconéixer-te, a observar-te, a prendre consciència de tu. En cert sentit pot extraure el millor de nosaltres. I també el pitjor, clar.

El fet de viure immersos en la mesura contínua del temps que et marques i et marquen, fa que visques en una sensació d'estrés continu, de coses que “has de” fer “sí o sí”. Aquesta manera de comprendre la vida acaba convertint-te en esclau d'una activitat que es tradueix en un continu frenesí; aqueixa manera de conduir-te fa que et tanques cada vegada més en tu i en una percepció limitada i limitadora de la realitat, allunyant-te del tempo natural de la Vida que, per descomptat, és un altre molt diferent.

- D'entre les diferents facetes a les que es dedica, què li aporta l'escriptura respecte a les altres?

- En el fons hi ha una línia comuna que les vehiculiza a totes: la creativitat. Tot el que faig té, en major o menor mesura, un aspecte creatiu. És cert, no obstant això, que si hi ha alguna cosa que m'apassione per damunt de tot és l'escriptura. El procés pel qual entre en contacte amb el tema o els temes a treballar, i de quina manera comence amb la investigació i la composició dels esquemes fins que comença el “escriure” en si, és absolutament fascinant. Sóc feliç fins a extrems insospitats en la meua faceta d'escriptora. Sóc jo mateixa com en cap altra activitat.

- Té previst algun acte a Ontinyent per a presentar el llibre?

- Sí. Per descomptat. Tan prompte com siga possible organitzarem un esdeveniment per a presentar Portadors del temps en societat. Estem valorant la forma de presentar-lo: trobar el lloc idoni i donar-li la forma i el contingut més adequats perquè resulte atractiu.

- Li publica el llibre una editorial, Europa Edicions, que té molta implantació a Itàlia i que també està present en altres països veu factible publicar la seua obra a l'estranger o en altres idiomes?

- Sens dubte. Està en el contracte, de fet. L'editorial, l'arrel de la qual és italiana, té els drets per a Itàlia i resta del món. Al mateix temps que la donem a conéixer als lectors potencials a Espanya, l'obra es presenta a certàmens internacionals que, confiem, ens permetran generar un major recorregut per a Portadors del temps i això és alguna cosa que estimula la seua internacionalització.