“Tenia molta il·lusió en aquesta temporada” - loclar

- A Ibi, que és on tinc els cavalls. Visc ací, porte a Ibi des d'abans del confinament. D'ací no em puc desplaçar, perquè els cavalls requereixen una atenció diària, quant a menjar, neteja de quadres, entrenament. Abans algun cap de setmana anava a Ontinyent, a veure a la família, però ara, fins que açò acabe, estaré ací a Ibi.
 

- Vaig acabar amb molta il·lusió per a la següent. Va ser un any molt bo, perquè la gent et dóna una oportunitat i si l'aprofites, et serveix perquè a l'any següent parlen bé de tu i compten amb tu. En línies generals, crec que va ser una bona temporada.

- Les previsions eren molt bones, perquè ja tenia 8 corregudes signades entre maig i setembre, després del canvi d'apoderat d'aquest hivern, a més de les quals pogueren eixir al llarg de la temporada. Tot això anava a suposar poder pujar un escaló més en la meua carrera. La crisi ha sigut una gran decepció. Estàs preparant-te, des del final de la campanya anterior a l'octubre fins a març o abril que comença la nova... i de sobte, es para tot. És difícil, en tots els sentits, també en l'econòmic, perquè el torejar és la principal font d'ingressos. Hi ha alguns toreros de molt llarga trajectòria que econòmicament açò ho puguen portar millor, però de meitat de l'escalafó per a baix som els principals perjudicats. Per als toreros del carrer la cosa està malament, però crec que està pitjor per a nosaltres, els rellonejadors, perquè els toreros poden guardar la 'muleta' i el capot a l'espera del següent any, però en el nostre cas, toreges o no toreges, els cavalls requereixen la seua alimentació i cura diària. És una situació molt complicada, però és per causa de força major i no podem fer molt més.



- El meu dia a dia és igual. Encara que sí que és cert que els diumenges no puc desplaçar-me a Ontinyent a veure a la família. Intente participar en tentaderos de la província d'Alacant, perquè els cavalls no perden la cara al bou, perquè no és bo que estiguen molt temps sense contacte amb el bou.
També he aprofitat per a dedicar-li més temps a preparar els poltres per a la següent temporada. Els cavalls que porten més temps en la meua quadra amb més experiència poden tindre un poc més de descans quant a entrenaments i m'he centrat en els cavalls més joves.


- Ho veig molt difícil, perquè una correguda suposa molta despesa i si es limita els aforaments de les places o s'obliga a una separació entre espectadors... crec que fa inviable que els empresaris puguen compensar les despeses que genera una correguda. Organitzar una correguda en les actuals circumstàncies suposa perdre diners per als empresaris. Crec que la temporada es deixarà passar i tornar amb més força l'any que ve.


- Tinc deu cavalls, dels quals sempre hi ha alguns amb els quals connectes més. D'eixida: tinc a Sabina, que té molta experiència; Aslan, que era un cavall que anava a debutar aquesta temporada; i Nalón, al qual li tinc molt afecte perquè l'únic que l'ha muntat ha sigut jo. Ja vaig torejar amb ell la temporada passada i és un crack. És nét de Gallo i de Chicuelo. Cartago és un altre dels veterans; Garibaldi; Cabano; Serrano, que és un altre dels quals anava a debutar per a l'últim terç i en el qual tinc molta fe perquè em permet acostar-me molt al bou. També tinc molta il·lusió amb un poltre, que és de la mateixa línia de Nalón. Encara no ha torejat, però pel seu físic, per la línia genealògica de la qual ve i per actitud, crec que serà un crack. Encara no li he posat nom, perquè fins que no torege amb un poltre no li pose nom. M'agrada veure com són torejant per a assignar-li un nom acord a la seua personalitat. El nom m'agrada que diga alguna cosa sobre el cavall. També estic preparant un altre poltre i una poltra, que crec que serà molt bona, és filla de “Pirata”, un cavall de Pablo Hermoso.

- Realment, cuide de 23 cavalls, perquè als 10 meus cal afegir altres 13 exemplars d'altres persones que estan en les quadres on jo tinc també als meus cavalls. El cuidar d'aquests 13 cavalls em permet mantindre als meus.
Temps per a avorrir-me no tinc (rises). A les 6 del matí comença el dia amb la neteja de les quadres i donar-los menjar... per a, a les 8.30 o les 9, poder estar entrenant. Per les vesprades, una altra vegada de nou fins que acabe, sense mirar el rellotge. Mon pare sempre m'ha dit “agarra una faena que t’agrade i mai estaràs treballant”. M'agradaria en aquests moments agrair el suport i esforç que he tingut de la meua família: els meus pares, germanes, els meus avis, oncles, cosins, la meua núvia, amics i un amic que és ací amb mi.