“Em van donar la plaça a Ontinyent en la primera remesa i no vaig dubtar” - loclar

- La meua idea inicial, com crec que els passa a gran part dels alumnes, era estudiar en València, ja que sempre ha estat molt idolatrada, per això ho vaig ficar de primera opció. Però jo tenia molt clar que Ontinyent no era ninguna de les meues últimes opcions; de fet, era la meua segona, ja que m’havien parlat molt bé del Campus. Finalment, em van donar la plaça a Ontinyent en la primera remesa i no ho vaig dubtar. Només em van acceptar vaig començar a buscar pis. 

- Sóc de Benigànim, que realment està a mitja hora de distància, però vaig vore que era molt més còmode estar ací. Tens a companys, la biblioteca, la sala d’estudis... Estic vivint amb dos amigues que estan fent ADE també en segon curs, en la meua classe, i amb un altre xic que està fent el Batxillerat. 

- A mi el que més em va cridar l’atenció va ser el fet que som classes molt reduïdes. Em sent com si estiguera a una classe de Batxillerat, és molt més familiar. No eres un número, eres Ana. Per a mi, això va ser súper important. Els professors saben el teu nom, i poder tindre eixa confiança és molt més agradable. 

- No hi ha molt d’ambient universitari, però pense que és més la gent que altra cosa, ja que realment hi ha comerços i bars que oferixen tapa i canya dijous, que està molt bé. Hi ha grups que ixen i fan coses, però realment estan vivint a Ontinyent molt pocs; molta gent preferix anar i tornar, cosa que limita un poc a l’hora de fer quedades. Açò junt amb les restriccions pel covid-19... Ho fa complicat.

- És un poc curiós. A mi sempre m’havia agradat moltíssim el dibuix tècnic, però vaig arribar a quart d’ESO i vaig tocar per primera vegada l’Economia. Ahí em vaig adonar que el que realment m’agradava era el món de l’Economia, i vaig tindre clar que la meua opció anava a ser ADE, no volia altra cosa.

- Sí, sóc subdelegada de la classe de segon d’ADE, una responsabilitat que comporta principalment transmetre coses que no ens semblen bé o canvis als professors. 

- Jo sempre he sigut una persona que m’agrada, en certa part, tindre certa responsabilitat. M’havia cridat l’atenció el tema de ser delegada, però no ho havia arribat a exercir. 

- Està sent un poc estrany i difícil, ja que les classes han sigut en part online, i açò és complicat, ja que escoltant una persona molt de temps davant d’una pantalla, arriba un punt en què és impossible estar 100% prestant atenció. També la manera de gestionar-ho ha sigut un poc contradictòria a voltes, ja que enguany en els exàmens de Nadal, en ple pic d’onada de pandèmia, vam haver de fer-los presencials, amb por de contagiar-nos, i en el mes de febrer, en canvi, el curs el vam fer online des de casa. 

- En este segon curs he descobert la Fiscalitat, i em crida moltíssim l’atenció. M’havia cridat molt la banca, però a dia de hui, m’he adonat que és un món complicat. Per tant, quan acabe ADE, buscaria algun tipus de màster, i l’únic que tinc clar que descarte és la docència.