Ferran Bodí Lluch, de Benissoda a Toulouse passant per Ontinyent - loclar

Ferran Bodí Lluch, natural de Benissoda i que va estudiar des de 3r d'ESO en el col·legi la Concepció d'Ontinyent, ha sigut triat per SEDEA (Societat Espanyola D'Excel·lència Acadèmica) com un dels millors estudiants d'Enginyeria Aeroespacial de tota Espanya.

- Quan fa quatre anys vaig començar la carrera a València, Enginyeria aeroespacial no era un dels sectors que més em cridava l'atenció, perquè volia enfocar-me a complir el meu somni: treballar en la Fórmula 1. Però a poc a poc he descobert en profunditat com funcionen els avions, especialment en l'última etapa d'aerodinàmica, perquè són unes autèntiques obres d'enginyeria. A mesura que vas coneixent tot el que eixos avions porten t'enganxa. Després de quatre anys, puc dir que el meu somni de treballar en la Fórmula 1 i el de l'aviació estan a la par

- Quan estava estudiant a València, no vaig poder anar-me d'Erasmus pel covid. Quan vaig acabar el grau se'm va presentar l'oportunitat de cursar el màster en ISAE (Institut Supérieur de l’Aéronautique et de l’Espace), a Toulouse, i no m'ho vaig pensar. Els pros eren molt superiors als contres. És un màster de dos anys.

- És un premi que reconeix als millors expedients de tota Espanya. Dins de cada carrera, en funció del nombre d'alumnes matriculats en cada promoció, dóna un nombre de places per rànquing. En el cas d'Aeroespacial, el ranquin és de 35 estudiants.

Entre els criteris d'avaluació compten l'expedient, però també activitats extraescolars relacionades amb la teua carrera, altres títols que donen les universitats, etc. Amb aqueixos punts, ordenen als estudiants i trauen el rànquing.

- El que té de bo aquesta distinció és que t'ofereix entrar en una xarxa de contactes amb el món empresarial, té una bossa de contactes i a l'hora d'aconseguir cartes de recomanació o fer pràctiques, són com un aval. Per això, crec que pot ajudar en un plus de distinció respecte a altres candidats.

- És el màster d'Enginyeria Aeroespacial, que habilita per a signar projectes en tota Europa. Amb aquest màster, quan acabe podré signar projectes en tota Europa menys a Espanya, perquè el nostre és l'únic país que requereix un màster habilitant propi. La Unió Europea ha multat a Espanya en nombroses ocasions perquè canvie la legislació, però encara no ho ha fet.

- Vaig vindre fins a França per eixir de la meua zona de confort i per provar-me a mi mateix en una altra mena d'ambient. Toulouse és una xarxa europea de l'aviació, té un entramat d'empreses del sector aeroespacial molt potent, que València no té. Per exemple, ací està la seu d'Airbus i moltes empreses al seu voltant, la qual cosa t'obri moltes portes de cara al futur.

- Molt positiu, estic molt content amb la ciutat i amb l'ambient estudiantil de la universitat, que té unes instal·lacions magnífiques i una gran connexió amb el món laboral. Tenen molt contacte dins del sector i això sempre pot obrir moltes portes. La ciutat és molt acollidora.

- Dins de la concepció d'un Fórmula 1 o d'un avió, està qui dissenya l'estructura, que és més perfil d'enginyer mecànic; està la part d'enginyeria electrònica, per a l'entramat electrònic i elèctric; el programari requereix la participació d'un enginyer informàtic; l'enginyer aeroespacial és el que cuida la part aerodinàmica. És a dir, hi ha moltes especialitats dins de l'enginyeria per a dissenyar un F1 i un avió. Al final, prengues el camí que prengues, sempre pots arribar a la teua meta. L'any passat vaig #fer en el Col·legi La Concepció i els explicava que si els agrada aquest món i no poden entrar a Aeroespacial, si de veritat treballar en la Fórmula 1 és la teua passió, pots entrar en Enginyeria Mecànica i acabar en Aeroespacial. Hui dia, amb diferents camins pots arribar a una mateixa meta.