Berta Mollá García és alumna de 4t de Magisteri Infantil del Campus Ontinyent. L’ontinyentina explica com ha viscut estos quatre anys al Campus Ontinyent, del que destaca la familiaritat i la connexió amb el professorat i alumnat, en comparació als campus de les grans ciutats

- Per què va decidir estudiar Magisteri Infantil i per què a Ontinyent?
- Estic acabant quart. De fet, esta mateixa setmana he acabat les pràctiques que he fet al CEIP La Solana i ja tan sols em queda el TFG. Per a mi, Magisteri era la meua segona carrera, després d’estudiar Treball Social a València. 
Quan vaig decidir estudiar Treball Social, Magisteri era la meua segona opció, però en aquell moment vaig optar per Treball Social. Quan vaig acabar, me’n vaig anar un temps a Anglaterra i al tornar, em vaig adonar que m’agradava molt el treball amb els xiquets i xiquetes, així que vaig decidir estudiar Magisteri. Com que estava l’opció de cursar-lo ací a Ontinyent, ho vaig vorer com una gran oportunitat d’estudiar la carrera que m’agradava, sense el cost que suposa estudiar fora. Podia anar a peu a la universitat i això era per a mi un benefici total. 
- Com li va fer decidir-se estudiar Magisteri el seu pas per Anglaterra?
- Allí estava cuidant xiquets tot el dia, i això em va fer vorer que era una faena que disfrutava molt, el temps em passava molt ràpid i m’omplia molt... Això i el poder cursar la carrera a Ontinyent era l’oportunitat perfecta. 
- Coneix el que és un campus a una ciutat gran i el Campus Ontinyent. Amb coneixement de causa, pot comparar les dos opcions?
- En València hi ha moltes classes d’un mateix curs. Ací som sols una classe i això fa que siga tot molt més familiar, coneixes a la resta de companys i companyes... En València és tot més impersonal. Allí tal volta els professors poden saber el teu nom, però ací et coneixen. Inclús hem repetit professorat en diversos cursos i això fa que com que ens coneixem i nosaltres coneixem la seua manera de treballar siga tot més fàcil.
Quant a equipament, és cert que a València hi ha més espai, però ací tenim de tot. Per exemple, la biblioteca pot parèixer menuda, però el servei és molt bo, perquè demanes uns llibres i als dos dies els tens. En definitiva, el Campus Ontinyent té estratègies perquè la qualitat no baixe.
- A banda, també com a estudiant del Campus Ontinyent va estar d’Erasmus. Com va ser eixa experiència?
- Sí, era algo que tenia pendent i que ho vaig poder cursar. De vegades pensem que el Campus Ontinyent queda molt lluny de València, però realment tens els mateixos drets i les mateixes oportunitats que a València. 
Al meu cas, vaig estar a Finlàndia, el que va suposar un canvi molt gran, per l’oratge, les metodologies, etc.
- S’ha parlat molt de l’èxit del sistema educatiu de Finlàndia. Va apreciar moltes diferències?
- Sí que vaig notar moltes diferències, tant en les escoles com en la universitat. El seu sistema és el d’una universitat molt més autònoma i una metodologia molt més pràctica. Les escoles que vaig poder visitar, en quant a espais i recursos, tenen unes instal·lacions molt grans. Em xocava molt, per exemple, que a les classes d’infantil no hi ha ni taules ni cadires, està tot basat en jocs. Per exemple, els patis els tenen oberts, són patis i parcs. Coses que em van impactar moltíssim. La seua metodologia és molt més activa, amb molta manipulació. 
- Respecte a les pràctiques, quin balanç fa?
- La tramitació és fàcil perquè es fa telemàticament. Jo les vaig fer a La Solana. Realment, l’aprenentatge ha sigut bidireccional, perquè cada dia aprens algo dels alumnes, per les seues preguntes, els seus interessos... M’han passat molt ràpid i he disfrutat molt. A més, és una escola molt activa i he vist que els alumnes amb autisme estan molt ben acollits i hi ha molta interacció, tant per part del professorat com de la resta d’alumnes.
- Als estudiants que estan a punt de fer l’EBAU la pròxima setmana i que estiguen pensant en estudiar alguna de les carreres que oferta el Campus Ontinyent, els recomanaria esta opció?
- Sí, jo crec que és una bona opció, perquè la qualitat no baixa, de fet, hem tingut professors molt bons, que ens han obert els ulls en molts aspectes, i per la proximitat, confiança i familiaritat que transmet el campus. A part, pense que a Ontinyent estem molt ben situats. Tenim València prop, no estem apartats del món, com moltes vegades la gent de fora pensa. Crec que la Universitat està aportant moltes coses a la ciutat.