El restaurant L'Alforí d'Ontinyent tanca en maig - loclar

Miguel Ferri Espí, de 64 anys, i Saro Bataller Navarro, de 62, han estat al front del restaurant L'Alforí d'Ontinyent durant més de quatre dècades. Tenien tan sols 24 i 22 anys quan van decidir dedicar-se a l'hostaleria, el mateix any que va nàixer el primer dels seus tres fills. 

Abans d'assumir ells el negoci, el restaurant va rebre el nom de Baco, com el deu del vi. Els pares de Miguel, Ramón Ferri i Pepita Espí, van comprar este local, que en un principi era un taller de cotxes, i uns empresaris el van transformar per convertir-lo en un restaurant que van batejar amb este nom. No obstant, el negoci no els va funcionar. 

Ramón Ferri va trobar després a altres empresaris que es van fer càrrec del restaurant i, en esta ocasió, ell mateix va formar part d'aquest en la part administrativa. En aquell moment, Miguel i Saro van començar a introduir-se també en el negoci, el qual els va començar a agradar, fins que en l'any 83 van decidir fer-se càrrec d'ell ells mateixos. "En aquell moment el treball d'hostaleria era molt abundant, ja que no hi havia pràcticament res, i per això vam donar el pas", expliquen. Van contractar cambrers, cuiners, etc., i van arribar a ser 10 treballadors. "Açò era tan gran que, si no hi havia moviment, no es podia pagar", expliquen. 

Van habilitar la part de darrere del restaurant com a saló de banquets, un gran espai de uns 500 m2, al qual es devien sumar els 400 m2 del restaurant. També van tindre una zona de discoteca i un billar. Pel saló van passar moltes bodes, comunions i events socials de diferents associacions de la ciutat, com la Puríssima, les Falles de Sant Josep, les festes de Sant Esteve, etc. "Vam els primers a Ontinyent en tindre un saló amb les característiques del nostre, tan gran i sense pilars en mig. També vam ser els primers en oferir ball els diumenges", relaten. 

Els anys 80 van ser l'època daurada d'este restaurant, ubicat a les afores de la ciutat i molt ben comunicat. En un principi elaboraven esmorzars, menjars a la carta i sopars, els set dies a la setmana. "La gent venia a per un plat calent, paella, putxero, arrós al forn... Per al primer plat, la gent volia plats de cullera", explica Saro. "En els anys 80 Ontinyent tenia una indústria molt potent per la qual cosa venia molta gent de fora. Ontinyent necessitava este tipus de serveis. Des de bon matí, la gent començava a moure's amb els cafés i els esmorzars, fins els sopars", explica Miguel. "Teníem taules enormes de treballadors. Hem arribat a gastar entre 60 i 70 barres de pa tots els matins per als esmorzars. Una barbaritat", comenta Saro. 

Pel que fa a la cuina, "al principi venia un cuiner de Jarafuel. Ací hi havia molta indústria, però no hi havia gent formada en l'hostaleria", explica Saro. "Ens hem ensenyat a base de pràctica". La mare de Miguel, Pepita, va ser una gran mestra. En el rànquing d'especialitats de la casa, el nº1 va ser l'arrós al forn, el nº2 la paella de faves, carxofes, pollastre i conill i, en el nº3, els plats de cullera. "Teníem el potatge, les llentilles, també la 'borreta', l'arrós amb bledes, els pimentons farcits, etc.". Plats de casa, típics valencians. "Cada volta la gent es dóna compte que estos plats són una part molt important de l'alimentació. La gent necessita temps per a estos plats, una cosa que ara no tenen", expliquen. 

Entre els rècords que té el restaurant L'Alforí, destaca un any en què, per a festes de la Puríssima van arribar a preparar fins a 1.000 racions d'arrós al forn, entre dissabte i diumenge. També han arribat a preparar entre 60 i 70 pimentons farcits en un dia, i, pel que fa a les paelles del cap de setmana, "no les podem ni contar", asseguren. 

Quan els seus fills es van fer majors, no van voler seguir la tradició dels seus pares al restaurant, per la qual cosa, Miguel i Saro van encetar una nova etapa. Van decidir fa 22 anys oferir el servei de menjars per a emportar, en el qual van ser pioners, i oferir tan sols el servei d'esmorzars. "Poc a poc el tèxtil va anar baixant i l'hostaleria va proliferar, per la qual cosa ens vam haver de repartir els clients". Poc a poc, van anar reduint l'activitat i fa uns 13 anys que porten el negoci ells dos sols. 

El restaurant els va consumir moltes hores, però es mostren molt satisfets pel viscut. "Hem treballat molt i sempre 'molt molt' a gust", remarquen. "Tots els nostres fills tenen carrera universitària, els hem donat un futur. Açò és el principal, no hi ha més", comenta Saro. Ara complixen una nova etapa de la seua vida i comencen altra amb molta il·lusió. Tenen pensat visitar més els seus fills, passar temps amb els seus nets i disfrutar de les xicotetes coses de la vida. "Anirem a caminar, plenarem les hores, trobarem alguna cosa", afirmen. 

Per a Saro, el que més li ha agradat del seu treball ha sigut el tracte amb la gent, i és que, tant Miguel com ella coincidixen en què el més important han sigut els clients. "Ens han ajudat molt a ser millor i a avançar", asseguren. "Estem súper agraïts amb ells, sols ens queda ficar-los "l'alfombra roja"", afig Saro. 

L'1 de maig asseguren que tancaran les seues portes definitivament, però admeten que trobaran a faltar el treball que han fet sempre. "Si fora pels clients, no tancaríem. Ara ens pregunten que on vivim, perquè diuen que, quan tanquem, vindran a casa a pel menjar (riuen)".