-Quina és la situació del sector en l'actualitat?
- El nostre sector és un motor important de l'economia. Dins del sector s'ha diversificat en la construcció pública, on ara hi ha prou treball, la construcció en àmbit privat i el que són les rehabilitacions. En principi, quasi tot està funcionant. A la comarca, o a Ontinyent especialment, s'està treballant molt la rehabilitació, obres públiques s'estan fent-se'n moltes perquè hi ha molta inversió, i quant a la promoció d'habitatge nou, va al ritme que ha d'anar, ni més ràpid ni més lent.
- La vivenda nova, és la que més estancada està?
- Sí, en principi està més estancada. No és el ‘boom’ que teníem fa uns anys, sinó que va al seu ritme. Ens agradaria que fora a més, però hauria d'estar millor l'economia global de la comarca, i que la gent jove tinguera estabilitat per a adquirir cases. Es podria treballar en diverses línies, com a ajudes a la compra. Eixe tipus d'ajudes abans eren les Vivendes protegits (VPO), que ara no estan. Ara s'atorguen ajudes a la rehabilitació i reforma. Pense que es podrien fer moltes coses, però han de vindre ajudes de les administracions públiques.
- Quin tipus de vivendes demana el mercat en aquests moments?
- Al final, l'habitatge que tots desitgen són grans espais, bones terrasses, bona il·luminació, una correcta orientació... Cases grans és el que busca la gent, el que passa és que això encareix molt la vivienda i es necessita un poder adquisitiu alt.
- Com esteu treballant en la falta de mà dins del sector?
- Dins de l'associació estem treballant molt en aquest aspecte. No sé si serem pioners, o quasi, d'estar formant a gent jove, entre 18 i 25 anys, en una formació dual impartida per Labora i les empreses. En aquests moments hi ha 8 alumnes, que estan contractats per 8 empreses, que es van seleccionar d'un total de 100. S'estan formant en la part teòrica i a partir de gener entraran a realitzar les pràctiques. Quan acaben la formació tindran un certificat de professionalitat. És un projecte que ens va costar molt i que ja està en marxa.
- S'estan valorant l'opció d'impartir una FP dual relacionada amb el sector?
- Estem en col·laboració COEVAL, l'IES Pou Clar i la nostra Associació perquè el pròxim curs, si no passa res, es puga impartir un grau mitjà d'FP Dual del sector de la Construcció a Ontinyent, a partir del qual els alumnes podran arribar fins on vulguen, des d'un oficial fins a un encarregat o un cap d'obra, fins i tot arquitecte o aparellador, si continuen estudiant. És a dir, els obrirà les portes del sector.
- Fins a quin punt els afecta la falta de mà d'obra?
- No està afectant en els terminis. A part d'això, també tenim problemes de proveïment de materials, perquè no vénen en el temps que toca, i de pujada de preus també. Ara s'està relaxant un poc, perquè en aquests últims mesos els materials venien cars i tard. I ara sembla que s'està regularitzant un poc. Però la falta de mà d'obra ens afecta, perquè que tenim un gran volum d'obra per a fer, i no es pot fer en el temps que toca.
- Què diria que falta a Ontinyent?
- Posaria l'accent en la rehabilitació. El nostre barri antic s'està rehabilitant, però pensem que fa falta alguna cosa més. Hauríem de veure què fem per a atraure a la gent, com a carrers més amplis, jardins, etc., sense perdre la identitat i compaginant-la amb la d'ara. Canviar una normativa o fer alguna cosa més a gran escala, perquè si algú vol rehabilitar una casa en el centre històric se li'n poden anar les ganes si les cases del costat estan en ruïna. Hauríem de fer una actuació general o global per a anar revitalitzant cada zona, en cas contrari, el cas històric ens caurà a poc a poc i és una llàstima. D'altra banda, també ens agradaria que s'agilitaren els tràmits burocràtics d'alguna manera, o acurtar passos per a obtindre permisos, llicències, licitacions, adjudicacions, però no sols a nivell local, sinó també autonòmic.
-Quantes empreses formen l'Associació en aquests moments?
- Som 25 associats. Veig que tenim empreses que són referents, que gràcies a l'associacionisme estem col·laborant i ajudant-nos les unes a les altres; formant UTES per a optar a obra pública, etc. Pense que té sentit estar associat, i que no ens veiem com a competència, sinó com a companys i col·laboradors. El nostre sector és important per a la comarca, a part del sector tèxtil i industrial, en la construcció estem ací treballant, tenim bones empreses, tenim bons tècnics i molts arquitectes i aparelladors.