Era l'any 2017 quan Francisco Sánchez i Steffie Phlippen van decidir deixar la seua intensa vida laboral, social i cultural de Madrid per a traslladar-se a una casa de camp que des del primer moment que van veure els va enamorar. Encara que estava en molt mal estat de conservació, es van llançar a una nova aventura, perquè “estàvem cansats i volíem un projecte nou”, explica Steffie. Francisco va començar a buscar en diferents emplaçaments. Casualment, va creuar aquesta vall i es va trobar amb la finca coneguda popularment com “La perdiguera”. Immediatament, va avisar a Steffie perquè la visitara “i automàticament ens enamorem de la vall”, destaca l'holandesa.
La casa estava “per a caure's. En circumstàncies normals, et planteges un projecte d'aquest tipus i ixes corrent, però véiem que tenia també moltes possibilitats”, expliquen. En aquell moment, cap dels dos tenia vincul a Ontinyent ni a la comarca, però uns anys després reconeixen sentir que “hem tornat a casa”.
A partir d'ací, va començar l'àrdua feina de recuperar la finca, tant l'edifici com les parcel·les d'oliveres i vinya que l'envolten. “Les vinyes estaven tan abandonades que ni tan sols es veien els ceps”, detalla Steffie. Actualment, han aconseguit recuperar 8 hectàrees de vinya i tot l'olivar i tan sols els queden per recuperar dues parcel·les per als pròxims anys. El repte va ser, explica Steffie, “més difícil que començar de zero”. Davant això, “calia adaptar-se al que teníem i treballar molt”.
Steffi i Francisco valoren molt no sols el nou projecte que el seu trasllat des de Madrid els ha permés, sinó també “les amistats que hem fet ací a Ontinyent i en la zona”, amb especial menció per a Paloma Gramage i Peter Rasschaert, “qui ens van obrir les portes i ens van ensenyar tot sobre la ciutat i la comarca”. També en l'apartat professional, a més de l'equip de treball format per Francisco, Steffi i Amador Ribera, destaquen el suport i col·laboració de Daniel Belda i del celler Fil·loxera & Cia.
Amb Amador, explica Steffi, comparteixen la filosofia de cuidar al màxim els arbres i parar atenció a tots els detalls.
“Vam vindre de Madrid a un lloc completament nou. En el meu cas, he hagut d'aprendre tot de 0, la qual cosa ha suposat un gir radical de vida”, explica Steffi. Per a ella va ser un repte, que reconeix que en algun moment feia por, però a base de molt d'esforç ha trobat com desenvolupar el treball fins a aconseguir produir un oli d'alta qualitat, que ha arribat a obtindre la medalla d'or en el Concurs internacional d'oli d'oliva verge extra del Japó. En el seu afany per tractar a l'arbre tan bé com siga possible, perquè done olives que permeten produir un oli d'alta qualitat, Steffie posa música clàssica a les oliveres durant l'època estival, per a ajudar-los a suportar la sufocant calor.
Per a Steffi, la rehabilitació de la casa ha sigut com repetir la història familiar, ja que els seus pares van rehabilitar una església de madera, amb un gran jardí al voltant.
Abans de la pandèmia, els seus viatges eren constants entre Ontinyent, Madrid i resta de llocs on les seues obligacions professionals els portaven, però en esclatar la pandèmia, van optar per quedar-se en La Escalera. Actualment, Francisco continua treballant en línia, però Steffie va deixar el seu treball anterior per a dedicar-se plenament a la finca, amb l'ajuda d'Amador Ribera. “Els arbres requereixen les cures que els estem donant. Prova d'això és que hem aconseguit recuperar tot l'olivar i una part important de la vinya”, destaca Steffie, qui agraeix també l'assessorament de Miguel Abad, un dels majors experts en olivicultura de la Comunitat Valenciana.
Per a ells, la seua major il·lusió és que tot l'esforç que estan realitzant “està donant resultat”, destaca Steffie. Entre les claus, l'abonament orgànic, el mantindre la coberta vegetal de l'olivar, la poda durant la lluna minvant i una recol·lecció molt primerenca de les olives. Tot això dóna origen a un oli que porta per nom “I va somiar sobre les pedres”, que combina les varietats arbequina, grossal i changlot real.
Entre els seus següents objectius està el poder aprofitar els residus orgànics de la ciutat per a convertir-lo en abonament orgànic. De fet, ja han acordat la recollida de les restes de café d'una cafeteria de la ciutat, Márago, per a produir el seu propi abonament. D'aquesta manera, destaca, es contribuiria a trencar la separació entre el camp i la ciutat.
