Entre altres càrrecs institucionals, ha sigut president d'ATEVAL, i vicepresident d'AITEX en la legislatura del seu antecessor, Rafael Pascual. En el sector privat, és la tercera generació d'Hilaturas Miel, S.A. Admet que no és fàcil afrontar el càrrec amb els grans i històrics reptes que deixa el coronavirus, però assegura que li pesen més les ganes i la il·lusió.
- Per què decideix presentar-se al càrrec?
- Més que presentar-me, el suport del consell i de l'anterior directiva va fer que em proposaren el càrrec. Es van buscar els avals i la resposta va ser molt bona davant la meua candidatura, així que vaig donar el pas. Ho afronte amb molta il·lusió. Després d'haver estat en ATEVAL, aquesta és una altra faceta, i per això tinc moltíssima il·lusió per definir el futur de la institució, i els canvis que venen. Seran, sens dubte, uns canvis històrics en els quals l'Institut pot dir molt. És també una responsabilitat, ja que els anteriors presidents i plantilla han fet créixer aquesta institució, així que la meua idea és sumar.
- Ho afronta amb un poc de por, davant la situació de pandèmia que estem vivint?
- M'ho van proposar abans que passara el covid-19. Quan vaig començar a veure el que succeïa, la preocupació era inevitable, però, d'altra banda, em van poder més les ganes i la il·lusió d'afrontar un altre repte i també el compromís i la responsabilitat que ja havia adquirit.
- Com canvia la perspectiva de la vicepresidència a la presidència?
- És un canvi absolut, amb molts assumptes administratius i, en qüestió de projectes, hi ha hagut variacions per les situacions imprevistes a les quals ens enfrontem i també tenim en marxa la construcció de la nova seu. Això és com una gran empresa. És molt més intens que ser vicepresident.
- Quina és l'envergadura d'AITEX, quant a personal, associats, etc.?
- Actualment, treballen 293 persones en l'institut i unes 33 persones en les set seus que té fora del país: Bangladesh, Dakar, Shanghái, Delhi, São Paulo, Mèxic i Bielorússia. La vocació és que continue creixent. Compta amb uns 1.500 associats a tot el món. A nivell nacional, pràcticament tot el tèxtil espanyol està associat a AITEX. De les nostres comarques, l'Alcoià-Comtat, la Vall d'Albaida, Crevillent, etc., són uns 500 associats.
- En què treballa actualment AITEX i quins són els objectius de futur?
- Volem centrar-nos més en el tema sanitari, que ara ha esclatat. AITEX ha sigut una eina importantíssima, per estar l'institut capacitat per a donar les homologacions de les mascaretes. Eixa branca sanitària es pot ampliar molt més a productes tèxtil que puguen tindre ús sanitari, tant en bates, com a edredons, mantes... Si aprofitem aquest know-how que hem adquirit en aquests mesos, pot ser positiu per al sector de les nostres comarques.
Tenim també la línia cosmètica, que vam iniciar fa dos anys i que volem potenciar. Creeem que pot tindre moltes sinèrgies amb el sector tèxtil. I per descomptat, el tema mediambiental és una cosa que pot ser una oportunitat, tant en la producció de productes sostenibles, com en l'educació dels empresaris en aquest aspecte.
També comptem amb alguns projectes institucionals. Estem donant suport a una càtedra en la UPV; estem donant, tant des d'ATEVAL com AITEX, un impuls a la Formació Professional; amb els col·legis, hem possibilitat que coneguen l'Institut i que vegen que el tèxtil té futur, etc.
- Quines són les sinergies que creu que ha d'haver entre ATEVAL i AITEX?
- Durant la presidència de Rafael Pascual hi ha hagut, no sols la participació en projectes, sinó una espècie d'ajuda institucional al sector. ATEVAL té una representació més empresarial, i AITEX intenta fomentar la investigació en les empreses, formació, etc., però som dos associacions germanes. Moltes persones que estan en el Consell d'ATEVAL, també estan en el d'AITEX.
- Quin ha sigut la motivació per a iniciar la nova seu de l'entitat?
- Per a concentrar tots els laboratoris i la maquinària, que és prou pesada, així com totes les novetats que puguen sorgir. Fins ara, ens hem adaptat a l'edifici que tenim, que compta amb prop de 5.000 m², però estem buscant futur i fer un salt qualitatiu. La nova seu està projectada per a tindre 30.000 m².
- Com ha viscut el sector aquesta crisi?
- Malament, com en altres sectors. Potser el nostre, en estar sempre immers en alguna crisi, ha sabut reinventar-se i, per això, ens ho prenem amb un poc més de perspectiva. El sector ha demostrat tindre una alta capacitat de reacció i això és una cosa molt positiva de cara a la visibilitat: que es veja que som un sector estratègic que pot salvar vides i proveir en cas de catàstrofe. Tenim un sistema molt fràgil en aquest sentit, ja que depenem de la Xina, Bangladesh... que són països poc fiables. Crec que entre tots hem de començar a respectar i valorar el producte nacional, a donar-li importància a tindre indústria ací, que genera recursos, ocupació i evita despesa social.
- Respecte a l'administració pública, què troben a faltar?
- La resposta és fàcil. Que siguem els primers damnificats davant la crisi en el tema de les ajudes a la inversió, ve a deixar patent que la indústria no importa tant com estem escoltant dir. Sempre he pensat que la despesa social més ben invertida és la que es fa en les empreses, que és la que no es produeix. Quan no hi ha despesa social és que hi ha treball, per això el prioritari seria ajudar a les empreses. L'origen de l'estabilitat passa per la indústria i l'ocupació.
