Quan arriba l'hora de realitzar la declaració de la renda, tots busquem les millors opcions fiscals i per a això és important revisar totes les deduccions, tant estatals com autonòmiques a les quals poder acollir-nos. Enguany ens fixarem en la DEDUCCIÓ AUTONÒMICA PER ARRENDAMENT D'HABITATGE HABITUAL.
La Comunitat Valenciana, compta amb diferents deduccions lligades al lloguer en funció de les característiques de l'arrendatari, però enguany com a novetat, se suprimeix un dels requisits més taxatius, flexibilitzant d'aquesta manera la possibilitat d'aplicació d'aquesta.
En primer lloc, quins criteris s'han de complir per a tenir dret a deducció?
• Que la data del contracte d'arrendament siga superior a 23 d'abril de 1998 i la seua durada siga igual o superior a un any.
• Que es tracte de l'arrendament de l'habitatge habitual del contribuent, ocupada efectivament per aquest.
• Que, durant almenys la meitat del període impositiu, ni el contribuent ni ningú de la seua unitat familiar tinguen drets sobre un habitatge distant a menys de 100 quilòmetres de l'habitatge arrendat.
• Que el contribuent no tingui dret en el mateix període impositiu a la deducció per inversió en habitatge habitual.
En segon lloc, quines novetats s'han incorporat en la deducció autonòmica per arrendament d'habitatge habitual en la declaració de la renda de l'exercici 2019?
Per a la campanya de renda de 2019, com a novetat, per a fer front a l'impacte econòmic del COVID-19, se suprimeix, amb efectes des de l'1 de gener de 2019, el requisit relatiu a l'obligació del contribuent, com a arrendatari, de presentar la corresponent autoliquidació de l'Impost sobre Transmissions Patrimonials (ITP) i actes jurídics documentats derivada del contracte d'arrendament d'habitatge habitual.
No obstant això, són diversos els dubtes que sorgeixen sobre les característiques que han de tindre els contractes d'arrendament habitual, per a poder aplicar-se la deducció amb la novetat incorporada en 2019. És per això que, s'ha recorregut a l'autoritat competent perquè aclarisquen certes qüestions. Les conclusions que s'han obtingut són:
• Que l'aplicació d'aquesta deducció NO és únicament per als contractes d'arrendament formalitzats durant l'exercici 2019.
• I que la deducció es pot aplicar per a contractes signats amb anterioritat a 2019, independentment de la data del contracte (tant si és contracte de constitució com a pròrroga), i encara que no haguessin presentat el model 600 en l'exercici corresponent a la seva formalització.
Aquestes premisses, flexibilitzen i amplien la possibilitat de l'aplicació de la deducció abastant a un major nombre de contribuents, als qui el no compliment de l'obligació d'haver passat per ITP el contracte d'arrendament, els eximia, en períodes impositius anteriors, de la possibilitat d'aplicació de la deducció autonòmica d'arrendament d'habitatge habitual.
No obstant això, des de l'administració recorden que, encara que no siga un requisit per a l'aplicació de la deducció, l'obligació formal de presentació del model 600 persisteix, fins i tot encara que estiga exempt de pagament, ja que els contractes de constitució d'arrendament d'habitatge habitual són operacions subjectes a l'Impost de Transmissions Patrimonials (ITP).