Ontinyent no és aliena al fenomen de la crisi de la vivenda que hi ha en tota Espanya i fenòmens com el del lloguer per habitacions, malgrat els preus desorbitats, semblen ja assentats en la localitat. És més, cada dia és més habitual trobar-se amb obres noves destinades exclusivament al lloguer. Bon exemple d'això podrien ser diverses finques que se situen als voltants de la universitat amb preus que oscil·len des dels 200 fins als 400 o fins i tot 450 euros. També seran destinades al lloguer promociones que no tardaran molt a veure la llum, com les de l'avinguda Ramón y Cajal.
Un problema, el de l'escassetat de vivenda, motivat per factors com l'excessiu increment que ha patit la venda de la vivenda, l'estancament dels salaris, la inestabilitat laboral o pel creixement exponencial quant als preus de la matèria primera o d'uns impostos que no disminuïxen i que se situen entorn del 25% en obra nova i horitzontal. En esta línia, el constructor Elu Mancebo explica que “la pujada dels preus és el pitjor que li ha pogut passar al sector, ha encarit el producte i és un gran problema, ja que el preu de la vivenda està molt alt en comparació amb els salaris”.
En este sentit, Salva Palau, de Kapitalia, indica que, hui dia, “l'oferta que hi ha és molt cara, amb un cost de construcció de 1.500 euros el m²” i que podríem estar en les albors d'una crisi residencial "amb una demanda que no es podrà satisfer”. D'altra banda, Mancebo manifesta que la falta de sòl per desenrotllar és un altre dels problemes que té Ontinyent. De totes maneres, el que fora president de l'Associació de Promotors i Constructors de la Vall d'Albaida creu que una de les demandes que en el seu moment van dur a terme des de l'associació, com és la del subministrament elèctric, està prop de solucionar-se i podria ser de gran ajuda en este aspecte.
En estos moments, i parlant de la vivenda que hi ha disponible, podem trobar preus de pisos de 90m2 amb garatge el lloguer del qual ronda els 750 euros o un pis en un tercer o quart, no tan renovat, amb un lloguer que se situa entre els 400 i 500 euros. A nivell de compra sí que trobem alguna vivenda, però l'oferta és escassa en comparació amb la dels baixos comercials, per la qual cosa, tenint en compte que “construir un pis val moltíssim”, tal com expressa Palau, les persones es veuen indirectament forçades a recórrer al lloguer.
Entre 200 i 350 per una habitació a Ontinyent
Amb totes estes circumstàncies, el lloguer acaba a vegades sent per habitacions, no de tota la vivenda. Això és una cosa cada vegada més habitual, no solament en les grans ciutats com Madrid o Barcelona, sinó també ací a Ontinyent. Palau assenyala que és una activitat no regulada per llei, que la podríem qualificar com a “alegal”, davant la incapacitat d'una persona per a llogar un pis sencer perquè no complix amb els requisits. A Ontinyent no s'han arribat encara als 600 o 700 euros per habitació que sí que podem veure en algunes zones de València capital, però sembla que ja s'ha normalitzat el pagar entre 200 i 350 euros per una habitació ací a la nostra ciutat.
Altres immobiliàries consultades per este periòdic subratllen que en poc temps, els últims 3 o 4 anys, la pujada de preus que s'ha viscut en el sector ha sigut exponencial. Comenten que la situació “ha canviat totalment” i que “on abans hi havia prou oferta, hui dia, l'oferta és molt poca i la demanda és molt elevada”. Declaracions que van d'acord amb l'expressat per Salva Palau, de Kapitalia, i que semblen mostrar que hi haurà un percentatge important de demanda que no es podrà satisfer, la qual cosa podria deixar obertes les portes per a una important crisi residencial.
La demanda és tal que, ara mateix, tal com indiquen estes immobiliàries, “malgrat els preus, es compra i es lloga molt ràpid”. En estos moments hi ha diferents promocions actives a Ontinyent, amb algunes que fins i tot haurien de veure la llum en els pròxims mesos, per la qual cosa serà una bona oportunitat per a veure si pot ser un primer pas per a solucionar este problema o, en contra, s'agreuja més una crisi residencial que sembla inevitable en tot el territori nacional.
