Eibar-Ontinyent; Vides oposades després del seu enfrontament - loclar

El 6 de juny de 2010 no va ser un dia més per a la història de dos clubs que, des d'aqueix dia són amics. La SD Eibar i l'Ontinyent CF es mesuraven en el camp de Ipurua, era la volta de la segona eliminatòria de la fase d'ascens a la Segona Divisió, i en el partit d'anada els d'Antonio Aparicio van guanyar 2-1 en El Clariano.

Abans del partit les aficions d'Ontinyent i Eibar van unir llaços, en un agermanament que segueix present hui dia, i els del País Basc respecten a pesar que serien els valencians els que guanyaren el partit de tornada i es classificaren per a la tercera ronda.

El conjunt eibarrés acabava de baixar a la Segona Divisió 'B', després de convertir-se en un equip històric de la divisió de plata, i en el seu primer intent per ascendir es trobaria amb un Ontinyent que buscava citar-se amb la història. L'altra cara de la moneda era l'Ontinyent, equip que havia pujat a la divisió de bronze en la 2006/2007, i que volia pujar després de més de 40 anys a la Segona.

Finalment la història va acabar malament per a tots dos, perquè el Eibar, ja eliminat, va haver de refer-se la següent temporada, mentre que l'Ontinyent començaria a signar la seua mort després de l'eliminatòria perduda en Alcorcón.

Des d'aqueix 6 de juny, les vides dels equips han sigut totalment contràries, a pesar que els dos clubs van intentar fer equips per a repetir, com a mínim, el 'play-off', l'Ontinyent no va aconseguir que aqueixa inversió fora fructífera i va acabar lluitant per salvar la categoria, alguna cosa que finalment va aconseguir de forma còmoda. El Eibar per part seua, va acabar com a campió de lliga, però els gols fora de casa van impedir, en dues ocasions, l'ascens aqueixa temporada. Primer el Sabadell en l'eliminatòria entre campions (0-0 1-1) i després el CD Alcoyano en segona ronda amb els mateixos resultats, van tornar a eliminar als bascos.

La història del Eibar es repetiria, tornant a aconseguir la classificació per al 'play-off' i tornant a caure en la primera eliminatòria, en aquest cas enfront del Lugo, que acabaria aconseguint l'ascens. D'altra banda, l'Ontinyent continuava la seua travessia pel desert, amb cada vegada menys massa social i amb un deute que començava a ofegar al club.

L'SD Eibar i l'Ontinyent CF seguien tots dos en la Segona Divisió 'B', però mentre els primers cada colp rebut els va fer més forts, el suport de l'afició anava en augment i les ganes d'aconseguir coses grans mai van cessar, a Ontinyent aquella eliminació en Alcorcón va pesar, els afeccionats van deixar de creure en el futbol, el camp cada vegada estava més buit i el deute continuava estrenyent una soga que, encara que en aqueix moment no se sabia, mai més desapareixeria.

La temporada 2012/13 va arrancar amb els objectius molt diferents, mentre el conjunt eibarrés continuava buscant el tan anhelat ascens que ja havia deixat escapar en 3 ocasions, i que continuava comptant amb el suport de cada vegada més gent. L'Ontinyent aspirava a mantindre la categoria, amb un pressupost, objectius i massa social molt lluny del que algun dia va ser. Aqueixa temporada, que per a l'Ontinyent no va significar res, va canviar tot en la història d'una SD Eibar que acabaria, ara sí, aconseguint l'ascens a la divisió de plata. El 'play-off' del Eibar va arrancar enfront d'un vell conegut de tots dos clubs, tant dels bascos com de l'Ontinyent, el CD Alcoyano. No hi ha ascens sense sofriment, i ja en la primera ronda va ser un gol en el descompte el que va fer esclatar el goig en Ipurua; La segona ronda els creuaria amb un històric, el Real Oviedo al qual superarien en tots dos partits 1-2 en el Tartiere i 1-0 en Ipurua, avançant a una tercera ronda en la qual esperava un dels campions de grup que havia caigut, el C.E. L'Hospitalet. El partit d'anada va ser impecable per als eibarresos que van véncer per 3-0 en Ipurua, i que van acabar sentenciant en Catalunya amb el 0-1, obra de l'actual jugador de l'Athletic, Ander Capa.

Malgrat la gran diferència de temporades, la que va allunyar definitivament tots dos equips seria la 2013/14; L'SD Eibar arrancava la temporada del retorn a la Segona Divisió amb el pressupost més baix de la categoria, amb un dels camps més xicotets del futbol professional, però amb una incansable marea blaugrana que els acompanyava a tots costats. L'Ontinyent CF per part seua, ho feia en la Segona B, amb grans deutes, amb El Clariano quasi buit a partir de la jornada 7 i amb uns resultats que els van ficar, des de l'inici, en la zona baixa.

Les jornades van anar passant, i mentre els bascos eren la revelació de la Segona Divisió, i aconseguien les primeres posicions de la taula, els valencians s'afonaven més i més en el pou dels llocs de descens. La SD Eibar, nouvinguda a la Segona Divisió, i recalquem que amb el pressupost més baix de la categoria, va acabar portant-se el títol de campió de la Liga Adelante (ara Liga 1/2/3) i pujant, per primera vegada en la seua història a la Primera Divisió del futbol espanyol. En l'extrem totalment oposat, l'Ontinyent CF acabava cuer de la Segona B i tornava a descendir a Tercera, acabant les vides oposades de tots dos clubs.

La SD Eibar va debutar amb bon peu en la Primera Divisió, tot el contrari que l'Ontinyent que va començar la temporada creuat en Tercera. A poc a poc van anar canviant les dinàmiques i mentre el Eibar coquetejava amb el descens, l'Ontinyent va acabar la primera volta líder. Al final de la carrera, el Eibar va acabar en les places roges de la taula, però el descens administratiu de l'Elx va mantindre als bascos en Primera Divisió. L'Ontinyent va acabar quart, però va ser atropellat en els 'play-offs' pel San Fernando. 

El conjunt de Ipurua es va afermar en la Primera Divisió, en la qual està disputant la cinquena temporada consecutiva, en la qual està pràcticament salvat. L'Ontinyent va anar remuntant, i quan semblava que es podia tornar a somiar amb eixir definitivament del pou, els problemes econòmics han fet que el club deixe de participar en la competició, veient-se abocat a un miracle per a aconseguir continuar sobrevivint i salvar els 88 anys d'història.

Malgrat la gran diferència de trajectòries, l'agermanament entre els afeccionats del Eibar i l'Ontinyent, els primers cada vegada més i els segons cada vegada menys, continuava latent. Els clubs no van oblidar una eliminatòria plena d'amistat, riures i competitivitat sana, que va deixar a dues aficions amigues. Mentre des d'Ontinyent s'admirava el que estava aconseguint el Eibar, una ciutat de 27.000 habitants que enguany ha tombat a equips com el Reial Madrid, des de la ciutat guipuscoana no es va deixar tirat a l'Ontinyent la temporada de l'ascens.

L'Ontinyent CF afrontava la volta davant de l'Alavés B, en una eliminatòria que decidia l'ascens a Segona B, i en la que no va asseure bé a Ontinyent la falta d'infraestructures cedides pels vitorians. Com si d'una pel·lícula d'acció es tractara va aparéixer la SD Eibar, que va deixar les seues instal·lacions als jugadors de l'Ontinyent per a preparar la famosa eliminatòria de les noces, el xiquet i la tanda de penals, que va acabar amb l'ascens de l'Ontinyent i l'admiració de l'equip valencià a un club basc que, malgrat estar en el cel, va tornar a ajudar l'Ontinyent a eixir dels inferns. Cal destacar que el filial del Eibar, el CD Vitòria, també va aconseguir l'ascens a la Segona Divisió B aqueix mateix 'play-off'.

Fa 2 setmanes l'Ontinyent CF anunciava que es retirava de la competició i que la institució es veia abocada a la desaparició. Un dels ànims més grans que va rebre el club va arribar des de Guipúscoa, més en concret des de la ciutat de Eibar, on el club va recordar de nou aquella eliminatòria de 'play-off' que deixarà per sempre unides a les dues aficions i que, qui anava a dir-ho, seria un punt d'inflexió positiu per al club derrotat, i negatiu per als vencedora. 

Aquell 6 de juny de 2010 es va forjar una amistat que, si es confirma la desaparició de l'Ontinyent CF, passarà definitivament a la posteritat. Tota Ontinyent té un club al qual voler i admirar en primera. Ontinyent estarà sempre lligada a Eibar i a la SD Eibar.

A pesar que el record pròxim de 2010 sembla el naixement de la relació entre clubs, no va ser així. El Eibar i l'Ontinyent s'han enfrontat fins a 3 vegades en 'play-offs' d'ascens. La primera vegada va ser en 1963, eliminatòria en la qual cada equip va guanyar 1-0 en el seu feu, i que van ser els valencians els que en el partit de desempat a Saragossa van golejar per 5-0. Precisament en aqueixa eliminatòria va ser quan l'Ontinyent CF va cedir la banderola de la imatge superior al conjunt eibarrés, una banderola que els bascos continuen considerant especial hui dia, "una de les joies del nostre museu", van expressar, per ser "pintat a mà sobre ras brodat, una tècnica artística molt elaborada i poc comuna en les banderoles d'aquesta època".

La segona eliminatòria va ser la que va caure del costat guipuscoà, després d'una victòria blanc-i-negra en l'anada per 3 gols a 2, els eibarreses li van donar la volta a l'eliminatòria en el seu feu després de guanyar per 2 gols a 0. L'última vegada que es van creuar els camins dels dos equips ja va ser en 2010, quan l'Ontinyent va passar l'abans citat encreuament accedint a la final del 'play-off' d'ascens.