Pau Sanchis és defensa central de l'Ontinyent 1931 CF, encara que també pot exercir-se com a migcampista defensiu, i el seu dia a dia se centra, sobretot amb l'esport, en compaginar el futbol amb el seu treball en el gimnàs. La vida li ha donat moltes voltes en els últims anys, encara que potser no tantes com per a imaginar que acabaria dedicant-se al futbol després d'haver començat molt xicotet en el tenis.

L'ontinyentí guarda una anècdota molt curiosa sobre aquella decisió que hui ocupa gran part del seu dia a dia. El tenis li venia de família, ja que el seu pare va practicar este esport durant tota la seua vida, i de xicotet li van apuntar per a seguir els seus passos i provar sort amb la raqueta.

No obstant això, recorda amb un somriure com el seu professor de tenis recomanava als seus pares que ho inscrigueren en un altre esport, perquè no deixava de xutar les pilotes. “El professor veia que el millor per a mi era el futbol, perquè en plena classe de tenis m'arribaven pilotes a la raqueta… i jo intentava colpejar-les amb el peu”, explica entre riures l'ara futbolista.

D'ací, el salt al futbol va ser inevitable. Primer en la seua etapa escolar, en el Martínez Valls, i més avant, quan el FEBO ho va incorporar al seu organigrama. Sanchis recorda que va passar gran part de la seua formació en este club fins que va aparéixer l'oportunitat del ja desaparegut Ontinyent, en categoria juvenil. Des d'allí va fer el salt directe a l'amateur del nou Ontinyent 1931 CF. Com a jugador, assegura que no ha canviat massa respecte a aquell Sanchis dels seus inicis. Es definix com “molt treballador; potser no siga el millor amb els peus, però ho suplisc amb l'esforç que pose en el camp”.

La família de l'Ontinyent 1931 CF
Del canvi d'esport va passar també a un nou escenari: el futbol amateur. I no ho va fer només. Li van acompanyar futbolistes que encara continuen a l'Ontinyent 1931 CF, com els Osoro, Jorge o Lluis, hui assentats fins i tot en l'onze titular i peces clau d'un club que abandera el lema “unitat, humilitat i arrels”.

Un lema que, d'acord amb el viscut per Sanchis en els diferents vestuaris pels quals ha passat —i veient la continuïtat de l'actual plantilla, començant per l'entrenador i seguint per molts jugadors d'Ontinyent i de la Vall d'Albaida— convertix a l'Ontinyent 1931 CF en una autèntica família.

“En el futbol modest això és el que més pes. He conegut vestuaris que no són una família i això es reflectix en la classificació. Tots els anys que he sigut ací, la gent que ha passat per l'Ontinyent ha fet pinya. Sempre hem sigut una gran família i el vestuari, jo crec, ha sigut clau per a aconseguir les fites que hem aconseguit”, subratlla Sanchis.

Compaginar el treball amb el futbol
Deixant a un costat l'apartat purament futbolístic, Sanchis compagina —com tants altres jugadors de la categoria— la seua passió amb un treball. En la Tercera RFEF no és habitual, més prompte al contrari, viure exclusivament del futbol. La majoria de futbolistes han de combinar els entrenaments i els partits amb una jornada laboral.

En el cas de Sanchis, treballa com a monitor de gimnàs, per la qual cosa la seua vida gira pràcticament al cent per cent entorn de l'esport. L'ontinyentí ho viu amb total naturalitat i, de fet, assegura que la seua labor en el gimnàs l'ajuda a mantindre's enfocat físicament per a tot el que puga exigir-li el futbol. No és casualitat, per tant, que en parlar de la greu lesió que va patir es mostre agraït amb la seua rutina laboral.

“Compaginar el gimnàs amb el futbol feia que, quan acabava de treballar als matins, ja estiguera mentalitzat per a entrenar. A més, en impartir classes dirigides crec que vaig guanyar la força que necessitava, tant mental com física, per a tornar al cent per cent”, argumenta Sanchis.

Això sí, reconeix que el més complicat són aquells dies en què, per qüestions laborals, no pot acudir a entrenar. Així i tot, explica que quan xafa el camp tot canvia: “Em buide de tot el que ha passat durant el dia i quan vaig al Clariano és com si tinguera una nova vida. Això és el que sempre m'ha agradat del futbol: és el meu mètode de desconnexió”. En esta línia, no dubta a afirmar que, en el seu dia a dia, “el més bonic al final és el propi futbol”.

Respecte al seu treball en el gimnàs, Sanchis detalla que els seus horaris són molt variables, per la qual cosa cada mes pot ser diferent. Recorda que quan treballava 40 hores setmanals “era un caos, perquè hi havia dies en què arribava tard a entrenar”. Eixa situació li va portar a reduir la seua jornada per a poder compaginar millor les dos facetes. Amb tot, conclou que “al final és gratificant, perquè estàs sempre connectat amb l'esport i poder viure'l tot en un mateix dia és perfecte”.

Una temporada que va començar al Canadà 
En clau futbolística —i també humana—, una altra de les experiències més recents de Sanchis ha sigut la seua aventura al Canadà. Gràcies al gimnàs, tal com explica el propi jugador, li va sorgir l'oportunitat de provar fortuna en el futbol canadenc. No obstant això, l'experiència “no va eixir del tot bé”, reconeix.

El dia a dia, que definix com “molt diferent”, i fins i tot el propi nivell competitiu —similar, segons apunta, al de la Lliga Comunitat— van ser factors determinants per a posar fi de manera prematura a la seua etapa al país nord-americà. Una etapa que, en realitat, va ser breu: Sanchis va tornar a temps per a realitzar la pretemporada amb l'Ontinyent 1931.

Més enllà de l'actualitat esportiva, Sanchis posa el focus en allò que convertix el vestuari de l'Ontinyent 1931 CF en un espai on, per damunt de tot, reina la companyonia. En este sentit, destaca que és “fantàstic tindre a gent del poble i a persones que coneixes des de fa moltíssim temps, perquè no canviem molt l'equip d'un any a un altre i això és una cosa molt positiva”.

Nascut a Ontinyent i després d'haver desenrotllat tota la seua trajectòria futbolística a casa, Sanchis reconeix l'orgull especial que sent cada vegada que salta al terreny de joc d'Estadi El Clariano: “No sols per mi; sé que quan juguem a casa tinc a moltes amistats i a molta família en la graderia veient-me”. No obstant això, hi ha una persona a la qual esmenta amb especial carinyo: el seu avi. “Sempre ha sigut fan de l'Ontinyent i ara que jo estiga jugant ací li fa moltíssima il·lusió. I a mi, veure-li gaudir, em fa molt feliç”, subratlla el defensor ontinyentí.

En definitiva, Pau Sanchis, del gimnàs a la gespa del Clariano, manté una vida bolcada en l'esport i una filosofia clara: “Sense pressió, simplement gaudisc de jugar al futbol”.