Paco Sáez (Ontinyent, 1990) és el capità de l’Atzeneta UE. El jugador va arribar fa 3 temporades a El Regit, en les quals ha viscut dos ascensos, el primer de Preferent a Tercera en la seua primera temporada al club de La Vall d’Albaida, i el segon aquest cap de setmana amb l’històrica victòria sobre el CD Alcoyano i l’ascens a Segona Divisió ‘B’
- Què suposa l’ascens per a un club d’una localitat tan menuda?
- L’ascens va ser una alegria molt gran per a un poble tan menut, i així ens ho ha fet saber tota l’afició tant del poble com de tota la comarca, ja que hi havia molta gent esperant este partit i la veritat que ha sigut un somni fet realitat.
- Quina creu que ha sigut la clau de l’èxit aconseguit?
- Sens dubte, la clau ha estat en el grup humà de l’equip, tant jugadors, cos tècnic com directiva hem anat tots a una. Hem sigut una gran família i al final això és el que fa que tot vaja molt millor.
- Va arribar a l’Atzeneta quan estava en preferent i en tan sols 3 temporades està en Segona B, esperava este important canvi en tan poc temps?
- Vaig vindre Atzeneta perquè era un projecte molt atractiu i ambiciós, ja que l’objectiu quan vaig arribar no era altre que el de pujar a Tercera. Després, una vegada en Tercera van posar l’objectiu de pujar a Segona B. Però una cosa són els objectius que et pugues marcar i altra poder aconseguir-ho en un termini tan curt de temps.
- Al partit de dissabte, es va vore a un Atzeneta que va superar a l’Alcoyano molt clarament. Tenien clar com guanyar?
- El que teníem clar era que no ens valia altra que no fora guanyar. Per això, vam plantejar un partit molt intens amb una pressió molt alta, sense especular i anant a buscar el gol des del minut 1.
- Era segon capità de l’Ontinyent CF quan va aconseguir l’ascens a Vitòria, quin ascens li sap millor?
- No podria quedar-me amb cap dels dos perquè no hi ha cosa més bonica que pujar en l’equip del teu poble. Però en l’Atzeneta, des del primer minut he estat com a casa i com hem comentat, vaig arribar quan l’equip estava en Preferent i ara estem en Segona Divisió B. Per tant, la satisfacció és màxima també.
- On pensa que està el límit del club?
- Ara mateix, no veig que el club tinga un límit determinat. El club tots sabem que té un espònsor sense el qual no seria possible tot açò i el límit de l’Atzeneta UE és el que l’espònsor es vullga marcar.
- En la jornada 10, l’equip estava a un punt del descens, però finalment han aconseguit l’objectiu... Com explica eixe canvi cap amunt en la classificació?
- Començar a competir amb un equip totalment nou és molt complicat, de l’any anterior sols vam renovar 2 jugadors; el cos tècnic també era nou i va ser difícil. També la classificació no reflectia el joc que l’equip estava fent i tampoc teníem eixe poquet de sort tan necessàri en el futbol. Però, a pesar de tot, l’equip va seguint confiant en el treball que estava fent i al final els resultats van anar arribant, i al mateix temps, vam recuperar la confiança que havíem perdut.
- Quines expectatives de futur al futbol té ara personalment?
- Ara mateixa vull descansar unes setmanes i desconnectar de tot el món del futbol, ja que han sigut unes setmanes molt intenses. I de cara a l’any que ve veurem que és el que el futbol em depara. Personalment, estic en un moment de la meua carrera molt bo, així que espere seguir donant guerra uns quants anys més.
