“El meu objectiu és que la gent gaudisca del bàsquet" - loclar

Saúl Blanco va penjar les botes al final de la passada temporada com a jugador. Ho va fer castigat per unes lesions que no li van impedir estar durant 13 temporades en la màxima categoria del bàsquet espanyol. Afronta amb l’Eset Ontinet la seua primera etapa com a entrenador, una etapa que iniciarà oficialment aquest cap de setmana a Onil, concretament dissabte a les 18.00. Parlem amb Blanco sobre la pretemporada, els seus inicis com a entrenador, la plantilla i com arriba a Ontinyent.

- Els inicis van ser durs ja que hi havia gent que portava molt de temps sense jugar i competir. La implicació dels jugadors ha sigut genial, tant els de la meua plantilla com els del sènior de Preferent. Com en totes les pretemporades hem tingut contratemps i lesions, per sort no gaire greus. Quant al joc, estic molt content perquè les coses i les mecàniques comencen a eixir.

- Quan vaig arribar a Ontinyent, una de les coses que volia era que hi haguera cohesió en totes les categories del club, és a dir, que els jugadors d'altres categories puguen reforçar a la resta d'equips. Així serà també amb el primer equip, on a més tinc al costat a l'entrenador del Preferent, i per això tenim a tres o quatre jugadors que fan dinàmica del primer equip, per la qual cosa se sumaran a la resta dels 10 de la plantilla. La idea no és només que completen la convocatòria, la idea és que juguen i ho facen en quantitat de minuts.

- Va ser una decisió tant meua com del club per a fer que tots els jugadors siguen partícips i que noten que el treball diari porta recompenses, tindre 12 jugadors implicaria no poder portar a ningú més a la convocatòria, i això és el que volíem evitar. Tanquem plantilla amb els xics del filial, que ens aportaran minuts de qualitat.

- Tinc la sort que tots els jugadors de la plantilla poden jugar en dues posicions. A mi com a entrenador em dóna molta versatilitat a l'hora de fer les rotacions, no tinc dos bases o dos pivots que quan no juga un juga l'altre. Poden jugar junts. Tenim un equip il·lusionant que amb paciència i treball pot aconseguir coses molt boniques. Estic molt content amb tots els meus jugadors, no els canvie per ningú. A més també estic molt content a la ciutat i en el club.

- Durant aquesta temporada pose punt i final a la meua carrera com a jugador, i al poc temps tinc una cridada del Martínez Valls. Primer em va contactar Manolo Gramage per a posar-me en contacte amb ells, i després ja una cridada des del propi club per a oferir-me el lloc de coordinador esportiu de la pedrera i primer entrenador del sènior. La meua parella és d'ací i ja coneixia tant Ontinyent com el club, ja que vaig estar entrenant amb ells abans d'anar-me a fer la pretemporada a Oviedo.

- Malgrat deixar el básquet com a jugador degut a les lesions, sent que encara tinc molt bàsquet dins, i tenint el títol d'entrenador, que millor manera de transmetre tots els coneixements que jo he tingut la sort d'adquirir durant tots aquests anys. Quan estava realitzant el curs d'entrenador, els companys es preguntaven sorpresos si me n’anava a Ontinyent, i jo els deia que clar, per algun lloc cal començar. Estic molt content ací i espere que la meua relació amb el club dure molts anys, ja que seria un bon senyal.

- Està totalment descartat! A pesar que no puc negar que encara tinc ‘mono’ de bàsquet, sobretot quan vinc a entrenar i agafe una pilota per a fer algun tir, però sí, tinc les coses molt clares i ja em vaig retirar com a jugador. Podria jugar alguna ‘paxanga’ si el cos ho permet, però ja ho vaig haver de deixar a causa de les lesions, no tindria sentit… a pesar que la gent em tempta a fer-ho. Veuré els bous des de la barrera.

- Es passa molt pitjor. La vida del jugador és més senzilla que la de l'entrenador; sent jugador arribes al pavelló, entrenes, fas el que et diuen i te’n vas. La vida de l'entrenador és molt més dura, dic la vida com si jo fóra un entrenador pro i no un que acabara de començar (riures), però és el que he pogut viure en tots aquests anys com a professional veient als meus entrenadors, i enguany em toca viure-ho en les meues pròpies carns.

Encara que siga una categoria amateur, ja després de cada partit amistós arribava a casa pensant en com podíem millorar cada cosa, en tècniques, en detalls, també parles amb altres entrenadors. No descanses mai sent entrenador, perquè a més cada jugador és un món, no amb tots es pot fer el mateix, a alguns els val amb una bronca, uns altres han de rebre estímuls positius. És complicat, però bo, el bàsquet és la meua passió, és la meua vida, i encara que em lleva molt temps he de preparar entrenaments, preparar partits, etc.

- Estic incidint molt en el tema de la lectura del joc, que a banda de jugar a bàsquet aprenguen de bàsquet, que quan vegen un partit no sols es fixen en el que ha anotat 30 punts, sinó també valoren altres detalls que et fan veure el bàsquet d'una altra forma. Tots ells tenen el seu treball, la seua vida, i veuen aquest esport com un hobby, per la qual cosa pense que he de posar-los les coses senzilles, no complicar-los perquè seria afegir-los una preocupació més per un hobby que els serveix per a desconnectar. Els demane que juguen alegres, que no renuncien a tirs oberts, encara que siga el segon dos de possessió, si tenen un tir obert tots tenen llibertat per a prendre'l i sobretot defensar agressius i fer grup. Buscarem una bona defensa i un bàsquet atractiu i col·lectiu, encara que evidentment necessitarem d'algunes individualitats.

Entrenadors referència hi ha molts. En el básquet està tot inventat pel que quasi tot és ja una còpia del que algú ha fet abans, matise això sí, que no pots copiar per copiar, has de saber que t'interessa. Jo per exemple he agafat coses d'entrenadors que he tingut i les he adaptades al meu equip, coses de Nacho Lezcano (Oviedo CB) Alejandro Martínez (Iberostar Tenerife) fins i tot dels meus entrenadors en categories inferiors.

- L'objectiu del club és l'ascens, sí. El meu objectiu és guanyar tots els partits, però és quasi impossible, clar. Tant de bo no eh, tant de bo ens asseguem en uns mesos i siguem l'equip invicte. Tinc dos objectius clars; el primer és que la gent gaudisca i ho passe bé, i el segon que els jugadors acaben la temporada sent millors jugadors.

Tant de bo puguem pujar, clar, encara que no serà fàcil. Hi ha 22 equips i només 4 places en EBA, anirem partit a partit, per a mostra el fet que ja ha eixit el calendari i només he mirat les 3 primeres jornades, que són les que m'interessen.