“Em sent molt millor que quan tenia 23 anys” - loclar

Rubén García Cardós, de 33 anys, afrontarà una nova etapa a la porteria de El Clariano. Serà molts anys després d’aquella època a la que prop va estar de pujar a Segona Divisió amb l’equip. Els últims 5 anys, retirat del futbol, s’ha especialitzat en l’estudi del moviment i inclús ha treballat als palaus de l’Emir de Kuwait i la família reial Saudí. Ara ha decidit tornar a Ontinyent i al futbol.

- Sempre! La qualitat de vida que es dóna a la nostra terra no es troba a cap lloc. La natura i els paratges, la cultura i tradicions, el clima, la qualitat i frescor dels aliments més la calor de la família i amics, fan que Ontinyent siga sempre el primer lloc en ment quan penses en descans i vacances mentre vius en l’estranger.

- Diria que van ser aquestes terres les que em van buscar a mi. En 2015, vivint en Logronyo, vaig prendre la dolenta decisió de deixar de jugar professionalment al futbol després de no aconseguir l’ascens durant el play off. Tenia 27 anys, i més ofertes per a continuar a 2B, però després de 4 operacions (2 al muscle i 2 a l’esquena) el meu cos no reaccionava a la mateixa velocitat i precisió que el meu cap volia.

Vaig poder dedicar el meu temps i esforç a explotar la meua altra passió, l’estudi del moviment. Vaig començar a atendre cursos, seminaris, formacions i llegir incontables llibres per tal d’esbrinar les raons darrere de les meues lesions i problemes físics. Aquest motiu, les ganes d’aprendre anglés i una oferta de treball fortuïta a un centre de salut i entrenament exclusiu, van ser els motius que em van fer prendre la decisió d’emprendre l’aventura a les terres del Golf Pèrsic. Bàsicament, no volia tindre quaranta anys i preguntar-me què haguera passat si me n’haguera anat. Definitivament, ha sigut la millor decisió que he pres mai.

Com a anècdota graciosa, aquests 5 anys enrere he tingut l’oportunitat de vindre a Ontinyent de vacances! Sols a descansar i gaudir la terra. I senta genial!

- Coincidint amb la decisió de deixar aquesta aventura per terres llunyanes vaig comunicar a la directiva l’anunci de la meua tornada a Ontinyent, i les meues ganes participar en el projecte. Crec que el seu primer pensament va ser d’oferir-me el càrrec de preparador físic, fins que es van adonar que el que realment volia dir, és que tornava per a competir. La resposta de la gent i l’expectació de vore’m de nou al Clariano defenent la porteria de l’Ontinyent està sent molt grata.

Ha sigut un camí llarg, amb molt d’esforç i 5 anys d’entrenament, estudi i rehabilitació del meu cos darrere, però ara em trobe molt millor que quan tenia 23 anys físicament, amb molt més coneixement i experiència per a aportar als companys, a l’equip i al projecte.

- Sempre hi ha un encontre de sentiments enfrontats quan es pren una decisió d’aquesta envergadura. Durant 5 anys m’he adaptat a un estil de vida diferent, nous companys, noves amistats, nous horaris, etc. M’he endut moltíssimes bones relacions, i experiències tant personals com professionals, que de segur continuen actives per molts anys i projectes futurs. Sempre pense que els canvis duen coses bones. Al llarg de la meua vida he pres moltes decisions que requerien coratge i valentia canviant totalment el que estava acostumat a fer per començar altra etapa incerta fora de la meua zona de confort. Aquesta sols serà una més i millor, ja que estaré envoltat de les persones i la terra que estime.

- Tota aventura té data de caducitat. Vaig deixar les meues arrels amb uns objectius molt ambiciosos però molt clars i amb esforç i sacrifici ja els he complit. Dubai, Kuwait i Doha són ciutats amb moltes oportunitats però també amb molta competència. He treballat dur per a ser reconegut professionalment a nivell internacional aconseguint inclús treballar als palaus del Emir de Kuwait i la família reial Saudí entre altres.

Gràcies a la situació de confinament que el covid ha forçat s’ha donat una espenta tecnològica importantíssima a tots els sectors laborals i ha fet possible un model de negoci on-line, el que m’ha permés estar on jo desitge per poder oferir el mateix servici a 5 o 9 mil quilòmetres de distància.

- Havia deixat de competir, però sempre m’he mantingut actiu. Dedicar-me al món del moviment i la rehabilitació professionalment m’ha permés dur el meu cos a un nivell molt superior del que mai havia imaginat. Havia decidit tornar a competir fa un temps enrere ja, però a causa de la normativa en aquestes terres, sols jugadors nacionals poden ser porters, pel que he estat entrenant en equips de primera divisió preparant la meua tornada algun dia.

- Les lesions que el van apartar dels terrenys de joc, estan ja oblidades?

- Les lesions que em van allunyar de poder jugar en 2ª divisió amb el Mirandés i rendir al nivell que jo volia estan completament rehabilitades. He estat 5 anys estudiant, llegint, investigant, practicant dia rere dia per a poder conéixer les raons que em van fer lesionar-me i com recuperar-me. 

- Vaig tindre la sort de formar part de la que fou possiblement la millor plantilla de l’Ontinyent CF. Van ser 2 anys i mig d’entrenament, partits, viatges, anècdotes i amistats. Recorde molt gratament tot el viscut en aquella etapa, especialment els play-offs, com tota la ciutat es va bolcar amb l’equip. El que he vist esta temporada és increïble. La gent del poble vol futbol, gent de la terra defenent l’escut i sentint els colors. Crec que tot passa per alguna raó, i la ‘maranya’ de circumstàncies desastroses havia arribat a un punt en què tot s’havia de tallar d’arrel