Tonet IV manté el seu llegat en l’Individual de raspall. El de El Genovés ho va tindre més difícil que mai però va traure a relluir la seua versió de campió. Eixa que mai s’apaga quan la necessita. Eixa que li acompanya des de fa anys i que va tornar a aparéixer per a firmar el seu sext títol consecutiu del mà a mà. Per a guanyar este campionat la va necessitar de principi a fi, i és que Iván li va posar contra les cordes en molts moments. Per primera vegada en una final, el del Genovés va veure perillar el seu número u amb el 20-20, encara que amb un quinze de pel·lícula elevant-la per damunt del d’Ontinyent va aconseguir sumar l’últim joc des del resto.
Iván va començar des del dau del trinquet de Bellreguard amb eixa pressió que tenia per davant per a destronar l’hegemonia de Tonet IV. El d’Ontinyent no ho demostrava en la cara i tampoc semblava que n’hi haguera en el seu joc. Molt sòlid amb possibilitat de tancar el Val es va trobar amb la resposta del seu rival. Amb igual a 30, una pilota que semblava caure des de la llotja la va acabar parant un espectador. El del Genovés es va posar a un quinze de trencar el servici i Iván es va quedar descol·locat amb l’ocorregut. Eixa primera situació li va costar al de blau el primer joc
En el segon, Tonet IV va passar al dau i va aprofitar el seu servici tan particular per a fer mal a un Iván que encara li donava voltes a l’ocorregut. El del Genovés a penes concedia fallades i si ocorria el seu rival tampoc acabava d’aprofitar-los. La final es posava de cara per al campió amb dos jocs d’avantatge que van obtindre la reacció d’Iván.
El d’Ontinyent va continuar la seua lluita i es va reactivar en una final que només havia fet que començar. El primer quinze des del dau amb un potent servici, al qual Tonet IV ni va poder retornar, va marcar l’inici de la remuntada. Iván havia agafat aire i es trobava molt solt dins del trinquet. Amb molt de moviment i posant en dificultats al número u. La sort va canviar al seu favor i dos pilotes que el del Genovés va poder fer quinze, van acabar rebotant i caient al trinquet perquè el de blau sumara el joc. El 10-05 marcava el camí perquè des de la resta tinguera la confiança de trencar-li a Tonet IV el servici i que la final estiguera igualada.
La partida anava per moments i els dos següents li tocaven a Tonet. Des del dau no va trobar oposició i des de la resta va tornar a defendre’s d’un costat a un altre. Llançant-se a cada pilota perquè Iván no trobara la manera de superar-li. Cap jugador és capaç de tindre la capacitat de reacció de Tonet en eixes defenses i això li va valdre per a tornar a agafar dos jocs de diferència.
Iván va necessitar prendre’s un respir per a frenar la dinàmica de Tonet IV, algo que també va fer el seu rival en els jocs anteriors. I li va servir. El d’Ontinyent va tornar a refer-se d’una forma que ningú en el trinquet esperava. Per a això va haver de treballar-se cada quinze amb un Tonet pràcticament imbatible pel sòl, arribava a tot. Però Iván es resistia, i amb l’alé d’un públic que volia més emoció en la final, es va arribar al 20 iguals i Iván passava al dau.
El primer va ser per a Iván amb una pilota parada. En el segon, el d’Ontinyent ple de confiança se li va escapar la volea enviant el colp a l’escala i Tonet IV aprofitant-ho per a posar el punt d’inflexió en el joc decisiu. El del Genovés va fer tres consecutius per a posar-se amb Val i després d’una altra defensa titànica amb la mà esquerra, va aconseguir elevar eixe últim quinze per damunt d’Iván per a proclamar-se de nou campió de l’Individual.
El lliurament de trofeus va estar a càrrec del president de la Diputació de València, Vicente Mompó; el president de la Federació de Pilota Valenciana, Vicent Molines; el coordinador de pilota en la Generalitat Valenciana, Tino Bendicho; el president honorífic de la Federació de Pilota Valenciana, José Luis López; i de l’alcaldessa de Bellreguard, Cristina Mateu.
