L'Ontinyent 1931 s'imposava 0-2 al Gandia en una victòria que té molt valor. En primer lloc, perquè era una de les eixides més complicades de l'any. En segon lloc, perquè els tres punts suposen arribar als 40 punts, el que de manera virtual li assegura la permanència, que era el primer objectiu de la temporada i per tant, a partir d'ara, l'equip pot pensar en objectius majors.
El partit es va basar en la primera part en l'esforç col·lectiu, la solidesa defensiva i l'efectivitat en les ocasions. El gol que va obrir el marcador va ser obra de Pablo Francés en el minut 13. El Gandia va intentar anivellar el marcador però la solidesa defensiva de l'equip de Roberto Bas es va imposar a l'atac del Gandia. Just abans del descans Lluis Felipe l'intentava de volea.
En la segona part, l'Ontinyent va mantindre l'ordre i va saber manejar el tempo del partit, fins que en el 58, Cambreta rebia una pilota a l'espai i el seu primer remat el parava el porter. El rebuig, en canvi, afavoria a l'Ontinyent, que ampliava l'avantatge en el marcador. En el 70 Dani Cerdà evitava que el Gandia retallara distàncies, igual que succeïa en el 86.
En definitiva, victòria de molt de mèrit que consolida a l'Ontinyent en la segona posició, ja que la derrota de l'Atzeneta fa que els blanc-i-negres augmenten la distància respecte al tercer lloc en set punts i en deu punts respecte al quart.
