Els dies 3 i 4 de juliol es va celebrar l'esdeveniment de ciclisme Événement Vélo en el circuit francés Paul Ricard en el qual la ciclista bocairentina va batre el rècord de quilòmetres en aquesta pista en categoria femenina amb 619km en la modalitat de 24 hores en solitari. La victòria va ser contundent i, després de tant de temps sense poder competir en una pista en viu per la pandèmia, va ser un autèntic subidón.
La sorpresa va arribar en el moment de la celebració i el lliurament de premis, ja que pel fet de ser dona no se li anava a concedir aqueix moment de reconeixement, ni tan sols un premi distintiu.
A més, es va produir la paradoxa que Sebastien Bertholet, ciclista francés guanyador masculí en aquest circuit, ha sigut també guanyador en LeMans com María José Silvestre. En LeMans, encara que en anys diferents, tant Sebastien com María José van pujar a recollir el seu premi com a guanyadors en la categoria masculina i femenina respectivament. Per greuge comparatiu, en aquesta ocasió, encara sent els dos guanyadors en el circuit Paul Ricard, només Sebastien Bertholet va rebre el premi, negant la seua gesta a María José Silvestre. Cal destacar que la inscripció en la prova va ser diferenciada per a homes i dones, però només es va configurar una classificació general, invisibilitzant l'assoliment de María José Silvestre i de totes les participants femenines.
Després de 24 hores sense parar, amb una metereología adversa de vent i pluja, amb l'esforç mental i físic que això comporta, María José Silvestre va haver de traure forces juntament amb el seu equip per a demanar explicacions del menyspreu que per part de l'organització se li estava fent. “En el món de l'esport de competició la dona sempre s'ha relegat a un segon pla, però mai m'havia vist en una situació així,, només rebre una medalla de participació i finalització de la prova encara collint un rècord històric en la prova” explica Silvestre encara atònita.
María José Silvestre té clar que aquesta pedra en el camí no truncarà el seu somni de ser la millor ciclista de ultrafondo, continuarà entrenant, competint i fent-se lloc en un món principalment dominat per homes. “És necessari denunciar aquestes situacions perquè companyes que vinguen darrere no hagen de patir est menystinc i humiliació” defensa la ciclista de Bocairent.
La història en l'esport femení és la història de la invisibilización. Han hagut, hi ha i n'hi haurà, grans dones esportistes que han hagut d'obrir-se pas davant grans dificultats i prejudicis imposats per la societat. Pel mer fet de ser dones, no se'ls creia capaces o simplement es considerava que no havien de dedicar-se a aquest món.
Molt ha canviat la situació des que Katherine Switzer fóra la primera dona que correguera la marató de Chicago en 1967 i fóra desqualificada en travessar la meta per ser dona, però els fets d'aquest passat cap de setmana demostren que encara queda molt per reivindicar.
La lluita per la igualtat en el ciclisme, en l'esport i en la societat és una lluita encara molt necessària i María José Silvestre vol llançar un missatge ben clar a l'organització de Événement Vélo: “Sóc campiona i meresc un reconeixement com l'han rebut els meus companys masculins en la prova”.
