Mullor: "Estem molt prop d’aconseguir la unitat del futbol a Ontinyent” - loclar

- Desgraciadament vam haver de lamentar la desaparició de l’Ontinyent CF. Ens vam esperar molt per donar el pas, ja que no teníem intenció de moure res, ningú ho havera fet si l’Ontinyent no havera desaparegut, clar. Vam pensar que no podiem deixar escapar esta promoció de futbolistes que tenim i eixa va ser la idea. Ens vam juntar un grup d’ex-jugadors que tots ja conegueu i ací estem. Ningú esperava la que hem liat (rises).

- Han sigut moltes, però la més important ha sigut la de fer un club on tots tinguem veu i vot, això és fonamental. S’ha participat en el disseny de l’escut, les penyes ens ajuden en les rifes, havíem preparat un dia de l’aficionat... Són idees que abans no es feien i ara la gent se sent part del club i vol recuperar eixe sentiment i per això ens sentim així el dia de hui.

- Volíem respectar el dia, però per les circumstàncies que tots sabem ha sigut impossible. La idea és fer-lo quan pugam i les coses estiguen més controlades; si no podem, la pròxima temporada segur. Tot dependrà del que ens diga Federació.

- La preocupació està, però són coses que no depenen de nosaltres, que no podem controlar. Està clar que no ens beneficia futbolísticament parlant per la dinàmica que portàvem, però la prioritat és la salut i seguirem estrictament les mesures que ens diguen els canals oficials.

- Nosaltres teníem clar que si Roberto Bas agarrava l’equip era èxit assegurat, i és el que estem vivint. Tota la directiva teníem clar això, és qui millor coneix el grup actual, si be és cert que hem dut 2 ó 3 veterans perquè estes categories són complicades, sols hi ha que mirar el cas del Pinoso, i fa falta que hi haja gent amb mil batalles al planter. És una temporada totalment històrica i és normal un ‘bache’. S’ha perdut un partit en casa que ningú esperava i ja està.

- Totalment d’acord. Dins d’una temporada hi ha moments més i menys importants, i este no és que fora important, és que era clau. Mateo es va deixar la cara pel club, per l’afició i per tots, activant a tot la graderia i a tots els companys i després Salva remata de cap amb tot el cor una centrada. Va ser fonamental perquè els jugadors ja van descobrir que en l’escut no anaven a passejar-se per la categoria i que a pesar de ser molt bons hi havia que deixar-ho tot, i més sabent que contra nosaltres tots volen guanyar. Estic amb tu, va ser el moment més important de la temporada. Abans d’això ja eren bons, però ara son millors encara.

- L’explicació que li trobe és lògica. Els equips preparen la visita a El Clariano 15 dies abans i tornen a entrenar i motivar-se. Saben que van a veure’ls 1.800 persones i no volen fer el ridícul, pel que ixen ultramotivats i amb un treball tàctic molt bo, però quan anem fora moltes vegades hi ha 100 persones, de les que 90 són d’Ontinyent i guanyem fàcil perquè no tenen eixa motivació. El Clariano és el seu ‘escaparate’. A banda, hi ha xiquets que sols havien jugat davant de 50 persones, i també ha costat eixe procés, als primers partits el baló els cremava.

- Volem fer l’Ontinyent que sempre ha estat, amb el que ens hem sentit identificats. Eixe Ontinyent de gent d’ací que representa a la localitat. Volem mantenir la base i dur 4,5 o 6 jugadors que representen els valors, jugadors com Víctor Hernani, Fede Marín, etc que senquen els colors. Nosaltres no podrem pagar tant com altres equips en Primera Regional o Preferent, però tenim una cosa que no té ningú, la nostra afició. Jugar davant 1.800 persones crida l’atenció de molts jugadors, i esperem l’any que ve ser més de 2.000, que crec que així serà.

-  Quan arribe la Preferent i la Tercera, que esperem que siga prompte, tindríem que plantejar altres coses, però hi haurà moltes juntes abans i farem el que diga el soci. Estem oberts a tot, però sabem que Ontinyent es mereix un equip com a mínim en Tercera.

- L’objectiu és aconseguir l’ascens prompte per posar-se ja a treballar en la pròxima temporada, veure el que es meneja a la Primera Regional i fer un equip com Ontinyent mereix, no ser un equip més en la categoria.

- Pascual i jo som amics, hem sigut companys i hem anat junts de vacances, per circumstàncies ell està en un lloc i jo en altre, però en un futur molt pròxim Ontinyent tindrà un club i una escola. Estem molt prop d’aconseguir-ho, i crec que és el que vol tot el món. Esperem que siga abans d’acabar la temporada. Sí que és cert que la gent ha escollit animar a l’Ontinyent 1931, però hi ha una escola que si la fem forta es pot beneficiar a l’equip. S’han d’unir forces pel bé d’Ontinyent.

- Sí, estem ell i jo pegant-li voltes a moltes coses, ja que si nosaltres muntem i ells no, què pot passar, tindrem que sentar-se i veure coses. Ells podrien ser el nostre filial i el nostre Juvenil que forme part de la FEBO. Seria un benefici per als dos clubs. Està un poc verd, però som dos persones de futbol que sols volem el bé del futbol d’Ontinyent i arribarem a un acord.