Ramón Pla, de 39 anys, corredor de l’inaCátalog MTB Racing Team seguix sumant èxits al seu palmarés. L’últim aconseguit va ser el del passat dissabte, 29 de juny, al Campionat d’Europa d’Ultramarató BTT, on es va proclamar campió en la seua categoria, Masters 30B (35-39 anys). 
Es tracta d’una prova “mítica”, com ell mateix definix, una de les més dures de BTT: la Pedals de Foc Non Stop, que es desenvolupa en el Parc Nacional d’Aigüestortes i l’estany de Sant Maurici. Un entorn espectacular on l’ontinyentí va superar un recorregut de 213 km i un desnivell acumulat de 6.200 metres. 
No és la primera vegada que hi participa, serà al menys la quinta, però esta en esta edició ha aconseguit la seua millor marca, amb 11 hores justes. Va anar cap allí acompanyat amb més membres de l’equip, tres corredors i un d’ells que va fer d’assistent. Per a ell, arribar tan lluny significa “el repte personal d’haver millorat la meua marca”, explica. I el seu objectiu és “seguir disfrutant del que faig”. 
Encara que li resta importància i explica que per a ell és “un més”, és un títol de gran repercussió, on van participar prop de 1.000 participants de 17 nacionalitats diferents. 
Per altra part, Plamen Dimitrov debutava en esta disciplina aconseguint una 15º posició a la categoria Èlit amb un temps de 12:30h.

L’Iron Bike dels Alps, pròxima meta
Ara mateix es prepara per a participar, per segona vegada, en l’Iron Bike d’Itàlia. La diferència entre ambdues proves està en la duració. “La Pedals de Foc és una prova d’un dia, més llarga i més dura; i l’Iron Bike són huit etapes”, comenta Ramón Pla. L’Iron Bike està caracteritzada per realitzar-se en huit dies, amb prop de 700 km i 28.000 metres de desnivell d’acumulat. “No és un títol oficial, per això no té tanta repercussió, però al final no ho fem per buscar el títol, sinó per buscar aventura i el repte personal”, destaca Ramón. 
La preparació per a estes carreres de llarga distància és dura. Li dedica totes les hores que pot, ja que ha de compaginar-ho amb la seua faena d’enginyer i dedicar-li temps a la família. Les setmanes més fortes pot arribar a entrenar 15 ó 20 hores. “Si pogera entrenaria més, però clar, no podem oblidar que açò és a nivell amateur. Al cap i a la fi, són les nostres vacances”, destaca. 
Es dedica a este esport des de menut, i el seu objectiu és continuar. És un apassionat de l’esport, però en concret, del que té relació amb la muntanya. “Mentre seguisca disfrutant i ho puga compaginar, seguiré practicant-lo”, destaca.