“Tinc ganes d’aconseguir el maillot de campió en 2022” - loclar

Jordi Gandía es va proclamar el passat cap de setmana subcampió d’Espanya Sub-23 de mountain bike, un premi que li arriba després d’haver finalitzat la seua temporada i reprendre-la amb sols dos setmanes d’entrenament per poder preparar-lo. El jove es mostra content, però no sorprès per la posició, ja que coneix el seu potencial.

- És una disciplina en la que no hi ha tan de nivell com en el cross country olímpic o de carretera, però no deixa de ser un subcampionat d’Espanya que s’ha convertit en el meu millor resultat històric. Molt feliç d’haver finalitzat així la temporada i amb ganes d’aconseguir el Maillot de campió d’Espanya el pròxim 2022.

- No vaig a mentir. Esperava tindre un bon resultat, sobretot en la General i en la categoria Sub-23, ja que m’adapte molt bé i la prova no era massa tècnica, era una distància en la que els ciclistes de carretera ens trobem còmodes.

- Durant aquesta temporada havíem conegut més el seu gran nivell a carretera i ara ho fa en BTT, que li agrada més?

- Sempre he dit que per a competir i buscar el màxim rendiment és més difícil en carretera. En mountain bike em resulta més divertida la carrera, no tens temps d’avorrir-te ja que has d’estar atent a les pujades i baixades, mentre que en la carreta és estar amb el ‘pelotón’ . Diria que per a gaudir em quede amb la muntanya i per a buscar rendiment i resultats, carretera. No em podria decidir per ninguna.

- Al ciclisme vaig començar perquè em vaig haver de deixar el futbol degut a un problema de creixement. Vaig començar en categoria cadet amb Alexis Gandia al Radical Bike i ja eixe primer any vaig anar professant en la Selecció Valenciana per al campionat d’Espanya en categoria júnior.

Vaig anar aconseguint grans resultats a la muntanya i degut a això em van proposar competir en ciclisme en carretera, una proposta que vaig acceptar ja que veia que era l’última oportunitat per passar-me al ciclisme en ruta. Vaig participar a la Copa d’Espanya i em va agradar molt, vaig seguir progressant fins que ja aquest any he fitxat pel G-Sport, equip amb el que he millorat molt i ara a esperar a veure que em depara el futur. Vaig a donar-me dos anys de marge per veure fins on puc arribar, si no arribe a donar el pas a professionals, tornaria al mountain bike.

- La diferència de preparació és el volum d’entrenament per a cada prova. En carretera és molt més temps i esforç que en muntanya. Has de treballar en ambdós casos, però crec que el ciclisme en ruta requereix molt més entrenament. En muntanya has de treballar més la tècnica i la força, que és un treball complementari i també de gimnàs, mentre que en carretera tot el que fas és sobre la bicicleta i afecten altre tipus de detalls.

- A què és refereix amb altre tipus de detalls?

- Em referisc per exemple a l’alimentació i el pes, que són molt més influents en carretera que en muntanya. En muntanya pots tindre algun quilet de més o de menys sense que es note massa, mentre que en ruta eixe quilet és moltíssim, i pot significa passar o no un port de muntanya i arribar o no amb el grup o un esprint.

- Jo soc un bon rodador. Ara estic tractant d’especialitzar-me també a la contrarellotge, ja que soc un ciclista molt alt (1.93m) i a pesar que no pese molt, sí que pese massa per ser un gran escalador. Rode molt bé en el pla, i l’objectiu ara serà passar un poc millor les cotes i millorar la posició aerodinàmica per ser un bon especialista contra el crono.

- Les meues expectatives passen per millorar cada any i seguir buscant les oportunitats. El pròxim any ha de ser sí o sí el que destaque, ja que és el meu últim any Sub-23 i vull trobar alguna oportunitat de victòria d’etapa en alguna escapada o arribada a un esprint curt o en solitari, ja que en el port no tinc res a fer.

- M’agradaria agrair a la Federació de Ciclisme per haver-me seleccionat, al meu entrenador Alexis Gandía per estar sempre ahí. També a Antonio Llopis i Pascual Orengo per clavar-me de ple en aquest mon del ciclisme en ruta.