Un dia en la vida de Nelo Ramos: treballar, estudiar i jugar en Tercera FEB - loclar

Per a Nelo Ramos, l’esport no ocupa només unes hores al dia: forma part de la seua vida. El jugador d’Ontinyent compagina la seua participació en la Tercera FEB amb el seu treball, els estudis de màster i la seua tasca com a entrenador de l’infantil femení del club. Una rutina exigent que reflectix la realitat de molts jugadors d’estes categories, obligats a obrir-se camí en el mercat laboral mentre se senten afortunats per poder dedicar part del seu temps “a un esport que ens encanta, que és la nostra passió”.

En el seu cas, l’ontinyentí té clar que vol dedicar-se a l’educació. Per això va decidir cursar el màster de formació del professorat en l’especialitat d’Educació Física, sense deixar de banda la seua passió pel bàsquet en l’Eset Ontinet. L’ensenyament, explica el mateix Ramos, és una vocació, per la qual cosa tampoc sorprén que dedique part del seu temps a entrenar l’equip femení de l’Ontinyent CB.

Una decisió que, tal com reconeix el jugador de l’Eset, “va acabar sent una de les millors coses que em podrien haver passat”. Amb un matís: Ramos va sol·licitar al club poder continuar amb el grup de jugadores que va començar a entrenar la temporada passada, una petició que l’Ontinyent va acceptar. Així, aquelles alevines a les quals va començar a dirigir el curs passat competixen ara en categoria infantil sota la seua direcció.

En esta etapa d’aprenentatge —també per a ell—, abans de poder exercir en el futur com a professor d’Educació Física o, qui sap, com a entrenador de bàsquet, hi ha diverses premisses clares. Sota la filosofia de “transmetre la meua passió per este esport i compartir-la amb la seua”, considera imprescindible inculcar “el compromís de vindre a entrenar cada dia i, per descomptat, donar sempre el màxim per a intentar millorar”.

Encara que treballar, estudiar i jugar ocupen gran part del seu dia a dia, sempre al voltant de l’esport, Ramos entén la seua passió des d’una idea fonamental: l’equip. Una visió que aplica tant en el bàsquet formatiu, on intenta transmetre “la importància que tenen les dotze jugadores, que es necessiten unes a altres i que han de remar en la mateixa direcció”, com en la mateixa Tercera FEB. En esta categoria, assenyala, a vegades hi ha jugadors que actuen pel seu compte i acaben deixant de banda l’equip: “i això, en lloc de sumar, resta, perquè trenca la dinàmica i deixa de ser un equip”.

Més recentment, a Nelo li va sorgir també l’oportunitat de guanyar un ingrés extra en un centre d’entrenament de grups reduïts, un treball que, a més, li permet adaptar els horaris a una setmana ja de per si exigent per a l’ontinyentí.

Tal com explica el jugador de l’Eset Ontinet, un dia normal per a ell comença al voltant de les huit del matí. A eixa hora s’alça per a preparar-se abans de l’entrenament, que sol ser cap a les deu, ja siga una sessió de treball al gimnàs o a la pista. Amb una agenda tan ajustada, Nelo intenta aprofitar qualsevol moment lliure i, durant el matí, sol avançar tasques de la universitat “per a poder portar el màster al dia”.

En qualsevol cas, reconeix sentir-se agraït perquè cursa el màster de manera en línia, cosa que li permet compaginar millor totes les seues responsabilitats. “És molt més fàcil combinar l’estudi amb el bàsquet perquè et dona una flexibilitat molt gran per a adaptar-te als entrenaments i al treball que puga tindre”, explica.

Després de l’entrenament arriba l’hora de dinar, quasi sempre a casa, abans d’afrontar la segona part del dia. Depenent de la jornada, la vesprada pot estar dedicada a un altre entrenament o al treball. Ramos admet que són moltes coses alhora, “però amb un poc d’organització i ganes es trau avant la setmana”. Tot i això, reconeix que la part més dura és el cansament acumulat, ja que “sents que no pares de fer coses”.

En una rutina tan exigent, és normal que apareguen moments d’angoixa. “Hi ha setmanes que són més difícils, amb més volum d’entrenaments o més treballs de classe, i t’obliguen a organitzar-te millor i a aprofitar al màxim el temps”, explica. “Hi ha moments en què penses que no arribes a tot, però en eixe punt de frustració és important entendre que hi haurà etapes en què hauràs de passar per eixe ofec, intentar gestionar-lo el millor possible i confiar que més avant tot es tranquil·litzarà un poc”, reflexiona l’ontinyentí.

I ahí apareix, com a catalitzador i quasi de manera inevitable, el bàsquet, la seua gran passió. Per a Ramos, “sacrificis no n’hi ha molts quan t’agrada el que estàs fent; diria que el major sacrifici per a mantindre este ritme és renunciar a temps lliure personal, perquè hi ha moments en què sents que necessites una pausa i no la tens”. Tot i això, ho viu amb naturalitat: “al final estem jugant a un esport que ens encanta, que és la nostra passió”.

En esta línia entra també la qüestió de l’aprenentatge constant. Cada rival és diferent i, en una categoria com la Tercera FEB, el nivell d’exigència ja és elevat. “Requerix molt de treball, s’estudien els rivals i s’organitza la setmana en funció de l’equip al qual t’enfrontaràs”, explica.

No obstant això, la realitat econòmica d’estes categories no sol ser la millor. Ramos reconeix que “pocs jugadors guanyen prou com per a poder viure bé; nosaltres rebem una quantitat que et permet anar al dia”. El jugador afig que, tècnicament, és cert que durant eixos anys vius de l’esport, “però en el moment en què deixes de jugar no tens res: ni estalvis ni una estabilitat assegurada. És una vida que, al final, té data de caducitat”.

És ací quan, segons Ramos, considera normal que hi haja casos de jugadors que pensen “que com millors números tinguen, millor posicionats poden estar de cara al seu futur i poder escalar de lligues”. No obstant això, subratlla que el primordial és l’equip.

Una filosofia que també intenta traslladar al seu equip infantil de l’Ontinyent CB. Allí, explica, tracta d’inculcar que “totes són importants i necessàries; necessites que les dotze estiguen endollades perquè l’equip avance en la mateixa direcció”. En eixe sentit, considera que el seu paper com a entrenador passa per “transmetre’ls tranquil·litat i confiança, perquè cadascuna té el seu ritme de maduració. No han de comparar-se amb una companya i enfonsar-se, sinó aprendre d’ella, perquè totes són importants”.

Malgrat la seua joventut —nascut en 2002— i de formar part d’un primer equip de Tercera FEB, parlar amb Ramos és compartir una estona amb algú a qui, a més de la seua evident passió pel bàsquet, se li percep una clara vocació per l’ensenyament. Per això la pregunta sorgix quasi de manera natural: es veu en el futur com a entrenador?

Entre rialles respon que “encara em queda temps per a gaudir jugant”, encara que no tanca la porta a eixa possibilitat. “M’agrada veure com un equip creix, treballa i acaba arreplegant els fruits. M’agradaria continuar formant-me com a entrenador i, qui sap, potser en el futur dedicar-me a això”, comenta.

En el seu cas particular amb l’ara infantil femení de l’Ontinyent CB, assegura que gaudix transmetent les nocions bàsiques del bàsquet i veient com, a poc a poc, “van entenent com funciona el joc en equip”. A més, per a Ramos té un significat especial fer-ho en el seu propi club: “representar el club en què m’he criat significa molt per a mi, perquè és el lloc on he crescut com a jugador i com a persona. És un orgull poder jugar ací i inspirar els més joves perquè arriben com jo o fins i tot més lluny”.

El seu moment amb el primer equip va arribar molt prompte i, a més, en ple període de la pandèmia. Recorda aquell debut amb molts nervis, cosa que es va reflectir en el partit: va acabar expulsat per cinc faltes i no va aconseguir anotar cap dels llançaments que va intentar. Tot i això, guarda un bon record d’aquella primera experiència.

Encara que, si hi ha un moment que recorda amb especial il·lusió, és el dia en què el van cridar per primera vegada per a entrenar amb el primer equip. “Jo era júnior de segon any i va ser molt emocionant. Tens moltes ganes d’entrenar, és la primera vegada que et criden i ho vius amb molta il·lusió, i això et motiva molt”, explica.

Ara, ja assentat en el primer equip, Ramos assegura que per a ell és un orgull. “Quan era menut pujava a vore els partits del primer equip amb la il·lusió de poder jugar ahí algun dia, i ara estic ací. Estic molt content per l’oportunitat i molt il·lusionat”, afirma.

Per al jugador de l’Eset Ontinet, formar part de l’equip també és una recompensa a l’esforç realitzat durant anys: “significa que el meu treball ha donat els seus fruits i tant de bo també servisca d’espill per als jugadors de la pedrera, perquè vegen que ells també poden arribar a estar ací algun dia”.

En definitiva, treballar, estudiar i competir en Tercera FEB marquen el dia a dia de Nelo Ramos, jugador de l’Eset Ontinet, apassionat del bàsquet i amb una clara vocació per l’ensenyament. Una filosofia que resumix en una idea senzilla: “és necessari coordinar-se amb els companys per a aconseguir un objectiu comú i entendre que el treball diari és el que et permet estar sempre preparat”.