Víctor Fuentes repassa tot sobre la seua figura i l’Ontinyent 1931. Amb un objectiu clar, l’ascens, que el convertiria en un jugador que hauria aconseguit 3 ascensos defenent escuts ontinyentins a un camp, El Clariano, que considera sa casa.
- Què podem esperar de l’Ontinyent 1931 aquesta temporada?
- Hi ha una mescla de gent veterana i gent jove. Ara és l’entrenador el que ha d’aconseguir que encaixen les peces i traure les virtuts que cada fet comporta. És a dir, la gent jove amb ganes i esforç i els més veterans amb experiència i saber portar els partits i què fer en cada moment. Esperem que hi haja una bona mescla i tindre a l’equip al 100% i lluitant per l’ascens.
- L'equip va golejar 1-4 a un rival de Preferent, és l’Ontinyent 1931 el gran rival a batre de Primera Regional, no?
- Jo pense que no hi ha que traure cap conclusió d’eixe partit. No deixa de ser un encontre de pretemporada en el que tots els equips busquen provar coses. En l’Enguera es va vore que va traure dos equips molt diferenciats a la primera part i a la segona part, pel que es notava que estaven buscant coses noves, però sí que és cert que és un equip de superior categoria i has guanyat, i això sempre és important. Però, repetisc que no hi ha que traure cap conclusió i és una tonteria pensar, per eixe partit, si aspirem a tot o no aspirem a res, que açò sols és pretemporada.
- Què li va fer tornar a Ontinyent a jugar?
- Un dels principals motius per tornar a jugar a Ontinyent, en aquest cas a l’Ontinyent 1931, va ser veure que la gent estava de nou enganxada al futbol. Veure les graderies plenes d’aficionats va ser un dels principals, l’altre és que després d’haver jugat tantíssimes temporades a Ontinyent, huit que recorde, i d’haver estat competint tants anys a futbol, volia retirar-me jugant en El Clariano. No sé si serà enguany o quan, però la meua il·lusió era tancar el cercle de la meua carrera on el vaig obrir.
-  Què va sentir al tornar a xafar la gespa de El Clariano com a local?
- Molt content, perquè a més a més ja hi havia gent a la graderia i això al final és el que més motiva. Anar a un camp de futbol i que no hi haja ningú és un poc dessaborit. Tornar a jugar a El Clariano i que per sort hi haguera gent és molt bonic. Et tornes a vore en un estadi que a més a més considere ma casa

- Imagine que amb ganes d’augmentar la llegenda d‘home dels ascensos...
- Sí. He tingut la sort de viure dos ascensos a la Segona Divisió ‘B’ amb l’Ontinyent CF, algo que crec que tant sols puc dir jo. M’encantaria que, amb altre nom, hi haguera una altra vegada. Està clar que no es la mateixa categoria i pot ser no siguen les mateixes dificultats com el de pujar a Segona B, però no deixa de ser bonic perquè seria aconseguir-ho de nou en ma casa i perquè hi ha molta gent de l’equip que és d’Ontinyent.
- Com veu la temporada amb la crisi de la covid-19 sempre amenaçant?
- Jo ho veig molt complicat. Sent realista, no veig clar el que puga passar amb la temporada, pel que anem dia a dia. De moment, estem entrenant, jugant amistosos, però la realitat és que ningú sabem què pot passar quan hi haja algun cas en algun equip; si es suspendrà eixe encontre, si s’ajornarà la lliga o es si es suspendrà tot. Tampoc sabem cert si podrà haver gent o com voldran desenvolupar la competició ni la situació de pandèmia. Ens agradaria que fora de la forma més habitual possible i que la gent puga acudir a El Clariano i estar animant-nos i enviant-nos força, que és el que ens motiva als jugadors.
- Pensa que no té sentit el futbol sense afició?
- Sí, clar, en estes categories no vas a fer-te ric, quasi que et costa diners poder jugar, el que et motiva, sobretot a gent que ja ha jugat en molts llocs i pot estar al final de la seua carrera, jugues motivat per estar a la teua ciutat, defenent el teu escut i animat per la teua gent. Ho fem perquè ens agrada, sí, però també per l’afició.