Isabel Mollá: "Enguany ha sigut una benedicció, un gran honor" - loclar

- Va ser el rector de Santa María, don Antonio, el que em va cridar. Quan em va dir que pensava en mi per a ser camarera major, em vaig emocionar molt, vaig pensar en la gran responsabilitat que suposa, perquè representes a les dones que tenen eixe gran amor a la Puríssima. Li vaig dir que ho parlaria amb la família, perquè el seu suport és importantíssim per a un càrrec així. Ho vaig comentar amb la família i tenint en compte que la meua sogra va ser camarera en 1981, la meua cosina ho va ser també... el meu marit em va preguntar: què penses que diria la mamà? Els dos sabíem que ella haguera dit que avance, que és un gran honor. Així que, amb el suport de la família, vaig dir que sí, encara que la por i respecte per la responsabilitat que suposa eren ací. 

- El dia que em van nomenar, al novembre, amb el suport que vaig notar de tota la família de les camareres, eixa por, no és que desaparega, però sí que es mitiga. Em vaig veure molt acollida i acompanyada per totes les camareres. Recorde les primeres paraules de la presidenta de l'Agrupació de camareres: “Per al que siga, ací estem”.

- Ho ha superat de sobra. Jo la festa des de dins la coneixia, perquè vaig estar en la junta ja fa anys, he sigut mare d'Angelet... però viure-ho en primera persona és diferent. Enguany ha sigut una benedicció, un gran honor. En este moment, soc feliç per tot el que he rebut al llarg de l'any i done gràcies tots els dies. 

- Des del primer dia, ja vaig eixir de l'església feliç, perquè vaig veure que la Puríssima ens havia triat molt bé. Sempre dic que no és elecció nostra, sinó de la Puríssima, perquè jo possiblement haguera triat a altres persones, però les que ha triat la Puríssima m'han aportat molt. 

- Tots han sigut molt bonics, des del moment en el qual l'acompanyes per primera vegada, al maig, fins a la visita extraordinària a les Carmelites i que va suposar unir la vida contemplativa amb les nostres tradicions i vivències. Eixos moments de quedar-se soles davant la Puríssima a mi m'emocionen, fan que afloren molts sentiments quan la veus tan de prop i de manera tan íntima.

Tampoc puc oblidar quan esta setmana passada ens van posar les medalles de camareres. En definitiva, ha sigut un any ple de moments i vivències úniques.

- El dia de l'Ofrena, quan entre a la plaça, sé que m'emocionaré i vindran a la meua ment molts records i tindré al costat de mi a la meua sogra. Serà un moment de donar les gràcies per l'afortunada que soc. 

- És un any de servici, de cuidar tots els detalls, d'estar unides al servici de la Puríssima, de compartir moments en el sagrari, d'oració. Tot això a mi m'aporta molta pau, m'ompli espiritualment. És una cosa que hem tingut tot l'any. Ara arriba la traca final, però tota eixa vivència interior, que ens ajuda a créixer en la Fe, és molt important.