- Parlar de San José és parlar també de la quantitat de xiquets i de jóvens que el centre congrega. La xifra de júniors es manté?
- Actualment, comptem amb al voltant de 987 xiquets. Entre educadors, preeducadors —que són jóvens que s'estan formant durant un any per a arribar a ser educadors— i coordinadors, som aproximadament 170 persones dedicades a acompanyar-los.

L'organització s'estructura en grups corresponents a cinc etapes. Els xiquets comencen quan acaben l'any de Primera Comunió; eixe mateix any inicien la primera etapa, amb aproximadament 9 anys, i van avançant progressivament per les diferents etapes fins als 14 anys, que és l'any en què es troben ells, conegut com Mascletá.

Cada etapa compta amb el seu propi equip d'educadors, secundat per coordinadors que s'encarreguen principalment de la part organitzativa i de preparar tot el necessari perquè cada cap de setmana els xiquets puguen gaudir del pla de formació que tenim preparat.

Estes activitats es desenrotllen en forma de reunions amb dinàmiques i activitats, l'objectiu de les quals és ajudar-los a aprendre i desenrotllar aspectes que moltes vegades no es treballen en el dia a dia: formar-se en valors cristians i créixer com a millors persones.

- Enguany, amb unes falles novament passades per aigua i pendents del temps...
- Sí, les Falles de l'any passat van estar bastant passades per aigua. De fet, hi ha una dita molt popular: “plantar la falla de Sant Josep i començar a ploure”, i la veritat és que moltes vegades es complix. Enguany, quan es va plantar la falla la setmana passada, el temps tampoc acompanyava massa.

Així i tot, gràcies a Déu hem pogut celebrar tots els actes previstos, tant els de la setmana passada com els d'este últim cap de setmana. Continuem mirant al cel i esperant que el temps ens permeta acabar les festes de la millor manera possible, sense contratemps meteorològics i podent dur a terme totes les activitats programades.

Això sí, quan alguna activitat no pot celebrar-se a causa del mal temps, no la suspenem, sinó que l'ajornem, perquè els xiquets puguen gaudir-la igualment en un altre moment.

- Quina valoració pots fer dels actes viscuts, especialment del ral·li i de les paelles?
- El ral·li, bo, enguany tenia temàtica de vikings i cada equip de júniors el que havia de fer era anar superant diferents proves repartides en quatre sectors per a aconseguir arribar a la prova final. Els dos primers equips eren els que feien eixa prova final i, a partir d'ací, el guanyador era el que s'emportava el ral·li.

Sí que és veritat que vam poder fer-ho perfectament malgrat el temps i, bo, la participació va ser massiva en este cas. No estarien els 980 xiquets, però sí que estaríem parlant que, entre xiquets i educadors, quasi 900 persones van participar en l'activitat. 

Les paelles es van celebrar el diumenge, també mirant al temps, però bo, les vam poder fer. Els equips s'ajunten i cada parcel·la s'encarrega de fer una paella. Els educadors, juntament amb els xiquets i amb l'equip, el que fan és preparar la seua paella.

Després hi ha premis: d'una banda, a la paella amb millor sabor, on s'entrega un primer i un segon premi, i d'altra banda està el premi a la paella millor decorada, perquè també els equips se les enginyen per a decorar de la millor manera possible l'espai i la paella, intentant que siga original i que no sols compte el sabor. Hi ha de tot al final, però bo, la intenció és el que compte.

- Com a responsable del centre, i de tots els actes que s'han viscut, quin és el que més treball ha suposat a nivell organitzatiu?

- A nivell organitzatiu, sí que és veritat que cal tindre moltes coses preparades perquè estiga tot a punt i en el seu lloc. És un dia molt bonic, que gaudixen molt els fallers, i ja no sols els fallers, sinó també la resta d'equips, educadors i famílies. Es tracta del dia de la presentació dels fallers.

Enguany sí que és veritat que, pel temps, no tant per la pluja sinó per l'aire, vam haver de traslladar la presentació del pati al Teatre Echegaray. Així i tot, vam poder fer-la allí sense problemes.

La veritat és que és un dia en què cal tindre'l tot molt en compte a nivell organitzatiu, però que al final ix molt bé gràcies a l'ajuda d'educadors, famílies i també dels propis fallers.

- I del que queda per viure?

- Del que queda per viure, el dia més bonic, el que queda ací com a dia gran, per a mi personalment és el dia de San José. És el dia gran, un dia en què pràcticament darrere d'un acte ve un altre. És el dia del nostre patró i també el dia en què posem punt i final a les Falles.

Al final, que arribe eixe dia vol dir que tot ha arribat a la seua fi, però també que tot ha eixit bé i que hem pogut fer gaudir un any més tant als fallers, com als xiquets, que són els majors representants de la festa, i també a la resta de xiquets dels júniors.

- Unes festes que no són només dels júniors…

- Correcte, perquè sembla que siga només la festa dels xiquets, però no és així. També és la gent del barri la que ve cada cap de setmana a veure la falla, a jugar als barracons que preparen els equips, i moltes vegades veus el pati ple. I això dona molta alegria, veure a tanta gent implicada i que vinga a gaudir de la nostra festa.

En general, tots els anys tenim molt bona resposta, no sols de gent que ve a visitar la falla, sinó també dels qui ens ajuden al fet que esta festa seguisca avant: tant les famílies, com les empreses que col·laboren, i el poble en general.