Reis Alborch: "Hi ha una necessitat de traure l'emoció ja" - loclar

- L'expectativa, evidentment, és diferent. Un càrrec té un temps i quan el traspasses, ja és altra cosa, ni millor ni pitjor, però diferent. Viure altre Mig Any no és igual que viure-lo per primera vegada. Podríem dir que si viure el primer era una il·lusió com una fanfàrria, ara és més com un pasdoble dianer, que és més assentat, però que pot ser que l'emoció vinga de més endins, perquè hi ha una necessitat de traure l'emoció ja. 

- Que siguem festers no lleva que també som part de la societat i per tant, ho hem viscut com qualsevol altra persona. Jo, personalment, he intentat deslligar-me un poc de les Festes, perquè no es podia fer res, perquè si no, haguera sigut una locura. Evidentment, estava tot paralitzat, sols ens quedava assumir-ho. Era impossible pensar en festes quan la situació era la que vam patir.

- Anem a celebrar el Mig Any en una circumstància que no és del tot normal. Jo crec que enguany farem Festes, però també crec que no van a ser unes Festes com se les havíem imaginat. Seran diferents i s'adaptarem al que vinga. Les Festes no són sols la Setmana Gran, és l'enjuntar-se, compartir... tot això anem a fer-ho, però amb restriccions, per tant, no anem a disfrutar de la mateixa manera que fa dos anys, quan la vida era altra història. La pandèmia ens ha canviat a tots la percepció de les coses.

- Anem a fer el sopar, la sort que tenim que els Llauradors estem en el restaurant Sant Vicent, que és prou gran. S'adaptarem a l'aforament vigent, amb les restriccions que marquen. Vullgues o no, hi ha gent, especialment la més major, que té por i que no vindran. Si normalment som 150 a un acte com el del Mig Any, enguany tal vegada serem uns 80. La perspectiva és que tindrem menys gent.

- Tinc ganes de desfilar pel carrer. Enguany vorer a tota la gent desfilant junta em fa molta il·lusió.

- L'any passat era evident que no anaven a fer-se les festes... sols vam reprendre algunes cosetes, però ara des de setembre ja anem treballant en tot. Ha costat un poc tornar a posar la maquinària en marxa: els proveïdors estan encara enllestint ells la maquinària. Pense que tot eixirà avant.

- La línia és la mateixa. Hi ha alguna cosa que hem modificat però és per les circumstàncies. Tenim una idea base que hem anat aplicant... i adaptant. Ja en 2018 vam canviar alguna coseta, perquè quan comences a materialitzar-ho veus que hi ha alguna cosa que pots fer d'altra manera... però són els canvis lògics de l'evolució dels preparatius, no canvis per la pandèmia.

- La veig amb emoció, i amb una il·lusió continguda que espere que explotarà quan isquem al carrer i desfilem davant la música. 

- No, la veritat és que no, perquè no hi havia cap acte. No anem a ser ni un any complet capitans, perquè el que queda no serà com les festes que havíem imaginat, però no passa res.

- Farem algo, però serà més enfocat cap a algun detall relacionat amb la nostra indumentària.

- Tenim idees, però estem esperant que ens contesten sobre la possibilitat de fer-les, perquè hui per hui no es poden fer. El futur sempre ha sigut incert, però som més conscients d'això i ja no t'atreveixes a dir què faràs demà. 

- Tota esta situació ha fet que estiguem més units, perquè quan vius una experiència i la comparteixes, això dóna unió.