"Visc aquestes Festes amb la mateixa il·lusió que les primeres" - loclar

- Amb les mateixes ganes i il·lusió de treballar per les Festes de la Puríssima i per la nostra patrona, encara que lògicament amb un poc més d'experiència. Les vivim sense baixar la guàrdia, però amb l'experiència de l'any anterior, que et permet tindre una composició de lloc més clara.

Una novetat important és que es va acordar en junta, per unanimitat, nomenar presidenta d'honor d'aquesta associació a la Puríssima. El dia 7 de desembre li imposarem la medalla d'or. Ens agradaria que eixe dia l'església estiga plena.

- Enguany repetim el recorregut des del carrer Martínez Valls i pel Dos de Maig perquè continua sense poder-se passar pel carrer Sant Jaume. L'any pròxim, ja decidirem en la Junta què farem, també segons les circumstàncies (si la gran bastida ja ha sigut retirat o no).

A mi, personalment, em va agradar com va quedar l'any passat, però sobretot, em va agradar que va comptar amb l'acceptació del públic. A molta gent de la junta ens enviaven whatsapp perquè el recorregut era més vistós, per carrers més amplis i amb més gent. L'entrada a la plaça de la Coronació va quedar molt bé. Ens agrada escoltar el que la gent opina i diu. No es tracta que la junta impose res, sinó de basar-se en el que el públic pensa. Insistisc que a una majoria li va agradar. Enguany repetim i l'any que ve, tornarem a valorar. Potser el tercer any és el de prendre una decisió, independentment que es puga passar o no pel carrer Sant Jaume, per a deixar coses tancades.

- Fem un balanç molt positiu. Crec que era important reconéixer a eixos primers homes que van constituir la primera junta per a donar-li una organització seriosa i formal a la Festa. Vam començar amb una missa en acció de gràcies i un posterior sopar al qual van assistir tots els components de les diferents juntes al llarg d'aquests anys.

L'exposició "100 anys de Junta" crec que és una vertadera joia, la mantindrem fins al 10 de desembre. Anime a tots a acostar-se al Centre Cultural Caixa Ontinyent i conéixer la història de l'entitat i les persones que han format part d'ella. La mateixa vesprada de la inauguració vam tindre una xarrada entre els presidents d'honor de l'associació. Cadascun va comptar les seues experiències, els problemes que van afrontar, com els van solucionar... Es van tractar temes que potser a nosaltres ens poden ajudar en un futur, especialment, per a intentar trobar Angelets i camareres, que són els dos principals problemes que tenim actualment.

- És complicat, en els dos casos. En el cas dels Angelets, tinc clar que el principal és preservar el Cant dels Angelets, el nostre major tresor, inalterat des del segle XVII, però també crec que no és just que un xiquet que no cante bé no puga ser Angelet. Crec que hem d'obrir-nos un poc més, que els xiquets que vullguen ser Angelet ho puguen ser. Els que canten bé seran els que interpreten aquesta joia musical però si algun no canta bé, podran formar part del grup amb un altre paper o funció. Per exemple, podrien traure algun element com la palma o l'estendard. Es tracta de mantindre la qualitat i la quantitat. Enguany són 12 Angelets, però fa poc eren 16. Fa anys es van presentar a les proves 100 xiquets, però actualment hem de fer dues proves de veu. Permetrem que el que no canta tan bé no es quede fora, que puga estar dins del grup. Crec que és una eixida molt decent i que no disgusta a ningú. Només amb aportar la seua presència, per a mi ja és important.

Quant al tema de camareres, també hem d'analitzar quin és el problema i si és necessari canviar o modificar algunes coses dels estatuts i si hi ha alguna cosa que canviant-la ens obri les portes a tindre més dones que vulguen ser cambreres...

- En general, sí. Volem 12 cambreres, que complisquen els requisits, però si la distribució no és equitativa per parròquies... no passa res. Per a l'any 2024, el grup està bastant avançat.