El Jardí Botànic ha acollit la presentació de les làmines i marcapàgines de La flora aromática valenciana, un projecte que ens acosta a la natura per fomentar l'ús del valencià, dut a terme per la Unitat de Normalització Lingüística de la Diputació de València i que ha comptat, a més, amb l'assessorament de reconeguts etnobotànics com són Daniel Climent Giner i Aina S. Erice.
En l’acte de presentació, la diputada de Normalització Lingüística, Dolors Gimeno, ha destacat “la importancia de projectes com este per donar a conèixer el patrimoni natural valencià a través de la nostra llengua amb la posada en valor de les plantes valencianes aromàtiques i medicinals més populars, i amb les sinergies científiques, les lingüístiques i les artístiques per desenvolupar el projecte”.
Les il·lustracions de Llopis recorden a les dels tractats de botànica dels segles XVII i XVIII, i ens mostren plantes com el romer, fenoll, melissa, marialluïsa, timó de llimó, herba-sana, poliol d’aigua, rabet de gat, espígol, orenga o pebrella, entre altres. Juntament a les imatges s’inclou la denominació científica (en llatí), la denominació estandard o més estesa, i el nom comú amb el qual es coneix popularment cada planta. A més a més, inclouen un xicotet text amb informació sobre l'empremta que ha deixat a l’onomàstica i les costums, dades etnobotàniques, referències als distints usos que s’han fet tradicionalment de la planta i informació etimològica.
La campanya es complementa amb un seguit de publicacions a les xarxes socials de la Diputació com són Facebook, Twitter i Instagram, amb informació addicional sobre la terminologia de plantes aromàtiques i medicinals més populars de les comarques valencianes. A més, tindrem la sort de gaudir d’estes publicacions en paper i podrem adquirir-les, donat que la Impremta Provincial ha fet una edició de les làmines de gran qualitat a partir de la maquetació de Pablo Herranz.



Vint plantes aromàtiques
La cap de la Unitat de Normalització Lingüística, Immaculada Cerdà, ha explicat les anècdotes al voltant de l’elecció de les plantes des del punt de vista filològic. «On hi ha ruda, Déu ajuda!» o «Rabet de gat i s’ha curat» són expressions populars que mostren les aplicacions i els usos dels vegetals. Plantes curatives, com el rabet de gat o la sàlvia; culinàries, com la sajolida o l’orenga i aromàtiques com la malva-rosa o la marialluïsa són descrites en la campanya de la Diputació de València que ens permet, a través de les denominacions en llatí i les més populars, endevinar la història oculta darrere d’unes branquetes silvestres o d’una flor popular. Herba d’olives, herba botifarrera o herba de bruixes són denominacions més transparents per a mostrar l’ús principal de la sajolida, l’orenga o la ruda. Però també citrodora, pulegium o officinalis—les denominacions en llatí— ens permeten reconstruir-ne l’ús: aromàtic, per a espantar les puces o farmacològic del timó de llima, el poliol o el romer.
Romer, fenoll, melissa, marialluïsa, timó de llimó, herba-sana, poliol d’aigua, rabet de gat, espígol, orenga, pebrella, sajolida, sàlvia, alfàbega, ruda vera, murta, malva-rosa, timó, menta pebrera i camamil·la són les vint plantes aromàtiques que formen part de la campanya. Les làmines contenen una il•lustració de Joan Llopis Doménech, amb la denominació científica, el nom en llatí, la denominació estàndard i una segona denominació, com a forma secundària, a més d’un text d’informació etnobotànica amb referències als usos, l’etimologia, el rastre que han deixat en l’onomàstica i en el costumari valencià. Forma part d’una campanya que pretén conéixer una miqueta més el nostre territori a través de les paraules que fem servir per a descriure’l, i desplega el cartell de la flora aromàtica que la Diputació de València va publicar en 2018.