La Generalitat Valenciana ha seleccionat Ontinyent com a seu d’una oficina pilor dins la futura xarxa d’oficines d’habitatge Xaloc (Xarxa d’Administracions Locals i Comarcals d’Habitatge). La nova oficina Xaloc, que tindrà una estructura autònoma i funcionament propi, estarà ubicada al Centre de Referència Econòmica de la Ciutat (CREC). L’últim ple municipal aprovava el conveni entre l’Ajuntament i la Conselleria d’arquitectura Bioclimàtica de la Generalitat Valenciana per al desenvolupament d’esta oficina.
La regidora d’Igualtat i Govern Obert, Natàlia Enguix, explicava que l’oficina comptarà amb un arquitecte/a, un tècnic/a d’administració general i un/a administratiu/va. Enguix detallava que es tracta d’una oficina de “finestreta única” que permetrà a “la ciutadania rebre informació sobre habitatge, rehabilitació d’edificis, informació sobre tràmits i gestió d’ajudes amb la finalitat de promoure l’accés a un habitatge digne i combatre la segregació urbana”. Enguix agraïa al Conseller i Vicepresident segon, Rubén Martínez Dalmau que haja escollit Ontinyent com a seu de la xarxa Xaloc i remarcava que l’elecció no “és producte de la casualitat” sinó que és el resultat de l’aposta del Govern d’Ontinyent “per una política de vivenda centrada en la rehabilitació d’habitatges particulars”.
Esta aposta va tenir un punt d’inflexió en 2013 amb la posada en marxa del pioner pla municipal “Ontinyent Rehabilita”, del que el regidor de Territori, Joan Sanchis, ha anunciat una nova convocatòria per al proper mes de setembre. Sanchis recordava que les ajudes municipals han anat en augment des d’aleshores: 23 sol·licituds i 30.000 euros en ajudes en 2013; 28 i 116.000 en 2014; 27 i 158.000 en 2015; 65 i 417.000 en 2016; al període 2017-2018 118 sol·licituds i 556.000 euros en ajudes; i el rècord en el bienni 2019-2020 amb 157 sol·licituds i 1.171.944 euros en ajudes.
Una inversió acumulada de 21 milions d’euros des de 2013
Joan Sanchis explicava que “en ajudes directes s'han donat només en recursos municipals s'han donat més de 400 ajudes, que signifiquen una subvenció de 2 milions i mig. Si afegim l'aportació dels particulars significa un volum d'activitat econòmica de més de 8 milions euros. També hem de tenir en compte les ajudes rebudes dintre del ARRU, 1 milió d'euros, als que els particulars van afegir altre milió; o el ARRUR que esta desenvolupant-se en estos moments, que també arribarà als 2 milions d'euros. Si sumem les ajudes aconseguides del Ministeri, Generalitat, el programa municipal i la sentència guanyada a la GVA de l'IVVSA (3 milions d'euros) on la part més important és per a la rehabilitació de vivendes, podem concloure que des de 2013 i fins que s'executen estos plans s'hauran invertit més de 21 milions d'euros”.
Sanchis, que duia al ple una modificació de l’ordenança reguladora bases de les ajudes a la rehabilitació d'immobles del centre històric per tal de millorar alguns aspectes, concloïa que estos 21 milions d’euros i tot el seguit d’actuacions “parlen per si mateix de la política de vivenda de l’Ajuntament d’Ontinyent, que està suposant no sols una millora de l’accessibilitat, l’eficiència energètica i la recuperació dels barris, sinó també està tenint un impacte en la dinamització de l’economia local”, destacava.
